Los Falsificadores (Die fälscher)

La setmana passada vaig anar al cinema amb un amic per desconnectar una mica i a gaudir d’una bona pel·lícula. La veritat és que no em va costar gaire decidir perquè, veient la cartellera, era la única que valia la pena (la de 27 vestidos ja l’he vist i és una més del rotllo romàntic). Per la foto ja sabreu que em refereixo a “Los Falsificadores“.

Aquesta producció basada en el llibre “The Devil’s Workshop” ens narra la veritable (però poc coneguda) història d’en Salomon Sorowitsch, un falsificador extraordinari i bohemi. Després de ser enviat a un camp de concentració alemany el 1944, accepta ajudar als nazis en una operació secreta dissenyada per ajudar a finançar el cost de la guerra. Aquesta ha estat l’estafa més gran de la història. Es van imprimir centenars de milions de Lliures i Dòlars enmig d’un camp de concentració amb un equip de jueus molt ben organitzat i compenetrat i en unes condicions que no podien ser més tràgiques ni més espectaculars.

Quan el Reich alemany ja veia venir que podia perdre la guerra, les autoritats van decidir produir els seus propis bitllets en les divises dels seus principals enemics amb l’objectiu d’enfonsar l’economia enemiga a la vegada que omplien les seves arques buides per l’elevat cost del conflicte bèl·lic. En el camp de concentració de Sachsenhausen, es van aïllar dos barracons per dur a terme l’operació, convertits en un taller secret i perfectament equipat. “L’Operació Bernhard” com s’anomena, va reclutar diferents presoners fins a Sachsenhausen per poder dur a terme la falsificació: tipògrafs professionals, banquers, artesans del paper, i molts altres professionals del camp de la impremta que van passar a ser falsificadors secrets.

El que queda molt ben reflexat a l’obra és el dilema d’escollir entre les dues opcions; col·laborar amb l’enemic, tindrien una possibilitat de sobreviure, ja que passen a ser presos de primera classe amb suficient menjar i un bon llit amb llençols, o sabotejar l’operació amb una mort segura. Per els Falsificadors no era qüestió només de les seves pròpies vides, sinó també de salvar els altres presoners i les seves pròpies consciències.

Una excel·lent pel·lícula històrica però alhora atractiva i interessant que exposa amb gran encert els sentiments dels presos: Dura, cruel, tensa, trista, penosa però alhora preciosa i heroica. La gesta de sobreviure a base d’astúcia, habilitat, art i una mica de sort (per no dir molta) quan milions de persones del seu voltant cauen mortes com mosques. El dolor de la dignitat humana trepitjada i despreciada, la penosa situació de la pèrdua d’un ésser estimat, el terror de ser el proper de morir…

L’autocontrol per no esdevenir foll (m’encanta aquesta paraula! 😉 ) per no llençar-ho tot a norris després de tant d’esforç. Una silenciosa rebel·lia que, al límit, aconsegueix sabotejar els plans dels botxins, aguantar el suficient sabent que es corre el risc que es trenqui la corda en qualsevol moment. Saben que és moltíssim el que està en joc: la vida d’un grapat de presos desesperats pot decidir a quin costat estarà la victòria…

Paga la pena anar a veure-la!