Sant Jordi: Dia de la rosa i el llibre

El 23 d’abril de cada any celebrem la diada de Sant Jordi. Hi ha molt escrit sobre aquest tema i moltes llegendes que no se sap ben bé d’on venen. M’agradaria exposar-ho amb una miqueta de rigor i anar als orígens per entendre el perquè de celebrar St. Jordi el 23 d’abril, quin és el motiu de la rosa, del llibre…
Sant Jordi, patró de Catalunya i Aragó, també ho és de Portugal, Lituania, Rússia, Etiòpia, Grècia i altres llocs. Aquí el coneixem com a “Jordi” però també se l’anomena Jorge (Castellà), Gorka (Euskera), Xurxo (Gallec), George (Anglès), Georges (Francès), Yuri (Rus) i molt altres que només cal posar el nom al traductor per saber-ho. Jordi ve del grec, dels termes: Gea i Eron, que units signifiquen : El qui treballa la terra.

El Cavaller de l’antic país de l’Àsia Menor (el que ara seria Turquia), es va convertir al cristianisme abandonant la seva carrera de soldat i va cedir tots els seus bens als pobres. De fet va morir màrtir al no renegar de la seva fe al voltant de l’any 300.

Segons el que ens va deixar en Joan Amades al Costumari català, el van escollir com a patró de la cavalleria i de la noblesa catalana per l’ajuda que li va donar al rei Pere l’any 1094, que va guanyar una batalla contra els sarraïns després d’invocar el Sant. Una altra llegenda narra que el Compte de Barcelona, Borrell II, va reconquerir la capital amb només nou homes que van acudir a la seva crida a les muntanyes de Manresa i a l’ajuda del Sant que, muntat a un cavall blanc i amb un llamp per espasa, els va guiar durant la lluita.

Però tot i aquestes històries / llegendes, la més famosa és la d’un drac exigia als habitants d’un poble de Montblanc que li proporcionessin aliment diari. Com que no en tenia suficient amb els animals que li oferien i en volia més, al poble es celebrava un sorteig diari per escollir la víctima pel sacrifici. Segons la llegenda, un dia li va tocar a una princesa, però just quan el drac estava a punt de cruspir-se-la a la porta de la cova, va aparèixer un cavaller desconegut anomenat Jordi que va lluitar ferotgement fins a matar la bèstia. De la sang que brollava per la ferida del drac en va créixer un roser de roses vermelles i el cavaller n’hi va regalar una a la princesa com a prova del seu amor.

El 23 d’abril no només es venera el sant als altars, també hi ha festes paganes com els tornejos que l’estamentmilitar de la noblesa catalana organitzava a la plaça del Born de Barcelona i les dames eren obsequiades amb una rosa pel seu estimat.

Encara que al principi era un costum elitista, es va traslladar a la resta de la societat amb el pas dels anys gràcies a la fira dels enamorats que es va fer a Barcelona al segle XV. Quan es repartien roses entre totes les senyores que assistien a la funció celebrada en el Palau de la Generalitat (ara em sembla que només reparteixen roses )

El simbolisme de la rosa vermella és la passió, l’espiga de blat la fecunditat, i la senyera el patronat del Sant.
Segur que alguns us esteu preguntant d’on ve la tradició del llibre, doncs bé, això ho va proposar l’escriptor i editor valencià afincat a Barcelona, Vicente Clavel Andrés, vice-president de la Càmbra Oficial del Llibre de Barcelona, que va proposar la idea de celebrar un dia la festa del llibre per animar a la lectura.. El 6 de febrer de 1926, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera accepta i el rei Alfonso XIII firma el Real Decreto que institueix la “Fiesta del Libro Español” per el dia 7 d’octubre en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes, tot i que a l’any 1930 es va traslladar al 23 d’abril, el dia de la seva mort.
En un 23 d’abril, a més a més de Cervantes (1616) també van morir escriptors com Josep Pla (1981) i William Shakespeare (1616)

L’any 1995, la Unesco institueix el dia 23 d’abril com el “Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor”.
Així, el 23 d’abril i seguint la tradició, l’enamorat li recala una rosa a la seva parella i ellli regala un llibre. Encara que fruit de l’ànim de lucre, es pretén que sigui el dia indicat per expressar el sentiment no només de la parella, sinó que tingui un sentit més ampli (pares, fills…) i a qui s’aprecia més (amics, companys de feina…) i es regalen llibres no només a ell sinó força sovint també a ella.

Aquesta bella tradició ja s’ha exportat a altres països. Coses de la Globalització

PD1: Aprofito per felicitar al meu pare, al meu germanet (Jordi, lògicament 😀 ) i a tots els Jordis que visiteu aquest blog.

PD2: També vull felicitar a la meva Maria, que avui no la veuré però me’n recordaré especialment :*

Anuncis