Los Falsificadores (Die fälscher)

La setmana passada vaig anar al cinema amb un amic per desconnectar una mica i a gaudir d’una bona pel·lícula. La veritat és que no em va costar gaire decidir perquè, veient la cartellera, era la única que valia la pena (la de 27 vestidos ja l’he vist i és una més del rotllo romàntic). Per la foto ja sabreu que em refereixo a “Los Falsificadores“.

Aquesta producció basada en el llibre “The Devil’s Workshop” ens narra la veritable (però poc coneguda) història d’en Salomon Sorowitsch, un falsificador extraordinari i bohemi. Després de ser enviat a un camp de concentració alemany el 1944, accepta ajudar als nazis en una operació secreta dissenyada per ajudar a finançar el cost de la guerra. Aquesta ha estat l’estafa més gran de la història. Es van imprimir centenars de milions de Lliures i Dòlars enmig d’un camp de concentració amb un equip de jueus molt ben organitzat i compenetrat i en unes condicions que no podien ser més tràgiques ni més espectaculars.

Quan el Reich alemany ja veia venir que podia perdre la guerra, les autoritats van decidir produir els seus propis bitllets en les divises dels seus principals enemics amb l’objectiu d’enfonsar l’economia enemiga a la vegada que omplien les seves arques buides per l’elevat cost del conflicte bèl·lic. En el camp de concentració de Sachsenhausen, es van aïllar dos barracons per dur a terme l’operació, convertits en un taller secret i perfectament equipat. “L’Operació Bernhard” com s’anomena, va reclutar diferents presoners fins a Sachsenhausen per poder dur a terme la falsificació: tipògrafs professionals, banquers, artesans del paper, i molts altres professionals del camp de la impremta que van passar a ser falsificadors secrets.

El que queda molt ben reflexat a l’obra és el dilema d’escollir entre les dues opcions; col·laborar amb l’enemic, tindrien una possibilitat de sobreviure, ja que passen a ser presos de primera classe amb suficient menjar i un bon llit amb llençols, o sabotejar l’operació amb una mort segura. Per els Falsificadors no era qüestió només de les seves pròpies vides, sinó també de salvar els altres presoners i les seves pròpies consciències.

Una excel·lent pel·lícula històrica però alhora atractiva i interessant que exposa amb gran encert els sentiments dels presos: Dura, cruel, tensa, trista, penosa però alhora preciosa i heroica. La gesta de sobreviure a base d’astúcia, habilitat, art i una mica de sort (per no dir molta) quan milions de persones del seu voltant cauen mortes com mosques. El dolor de la dignitat humana trepitjada i despreciada, la penosa situació de la pèrdua d’un ésser estimat, el terror de ser el proper de morir…

L’autocontrol per no esdevenir foll (m’encanta aquesta paraula! 😉 ) per no llençar-ho tot a norris després de tant d’esforç. Una silenciosa rebel·lia que, al límit, aconsegueix sabotejar els plans dels botxins, aguantar el suficient sabent que es corre el risc que es trenqui la corda en qualsevol moment. Saben que és moltíssim el que està en joc: la vida d’un grapat de presos desesperats pot decidir a quin costat estarà la victòria…

Paga la pena anar a veure-la!

Anuncis

El consul perlasca

el_consul_perlasca.jpg Durant la segona guerra mundial, en plena ocupació nazi a Budapest, els jueus són buscats, detinguts i enviats a camps de concentració i d’extermini. Aquesta és la situació que es troba Giorgio Pescala, un empresari italià, ex-combatent de la guerra civil espanyola sota les ordres de Franco, del que rebé la seva gratitud que li serviria de presentació a qualsevulla legió espanyola.

Una vegada comprova la situació amb la que són tractats els jueus pels nazis, es rebel·la tal i com va fer al seu moment sota les ordres dels nacionals per intentar ajudar als jueus. Tant és així que es presenta a l’ambaixada espanyola a Hongria per intentar col·laborar per canviar la situació. Al cap de pocs dies es troba que Espanya ordena el tancament de l’ambaixada per traslladar-la a Suïssa. El problema era que les cases d’acollida plenes de jueus es tornaran a veure indefensos davant els abusos dels nazis al perdre la immunitat. A partir d’aquest instant, Giorgio Perlasca s’aferra a la idea d’ajudar-los fins a les últimes conseqüències (jugant-se la seva pròpia vida repetides vegades) i farà mans i mànigues per intentar salvar el màxim de jueus, a la vegada que comença la retirada final dels alemanys.

S’han fet moltes pel·lícules sobre els conflicte de la segona guerra mundial, però no n’he vist cap com aquesta. La recomano perquè planteja el genocidi jueu de la segona guerra mundial des d’un punt de vista històric i basat en un personatge real. Perlasca va aconseguir salvar les vides de milers de jueus i aquesta producció dirigida per Alberto Negrin intenta transportar-nos a una època de sofriment i dolor, on una persona va utilitzar tots els mitjans al seu abast per intentar salvar les vides dels altres. Els actors es posen al paper i l’interpreten amb molta entrega, de manera que aconsegueixen encomenar-te, per uns minuts, la tensió i preocupació viscuda en aquells moments tant delicats.

Si sabeu alguna altra pel·lícula d’aquest caire que us hagi agradat especialment, feu-m’ho saber amb un comentari!