Daddies & Mummies

Ahir em va arribar el link d’un video de la productora independent Proyecta Films. Aquesta productora va ser fundada per Moisés Romera i Marisa Crespo l’any 1999 i des de llavors han anat fent diferents curtmetratges que han rebut diferents premis. En vull destacar un molt impressionant i que paga la pena veure sencer (només dura 3min). Us he penjat la versió subtitulada amb anglès que hi ha al Youtube.

Emagister.fr

emagisterfr.jpg Són les 21:28 i després dels últims retocs i les últimes revisions, acabo de penjar la primera fase de la campanya d’Emagister.fr de Google Adwords. Aquest portal és el mateix que Emagister.com però pel país veí: la guia líder de formació però per França.

Aquesta primera campanya la tindrem activa i en observació durant una setmana per fer un primer test i estudiar el mercat. Després tocarà avaluar com ha anat i treure conclusions, aplicar-li algun retoc per millorar resultats abans de pujar la segona fase. Aquest projecte té especial interès per a mi perquè és la primera campanya que preparo de cap i peus tot sol (sempre sota la supervisió del meu mestre: l’Enric 😉 )

Aquesta primera fase la componen unes 15000 keywords (paraules clau) i uns 150 Texts Ads (anuncis de text) que han de servir per potenciar i aconseguir més usuaris pel nostre portal. Amb aquestes accions s’aconsegueix una bona injecció de visitants. Una bona mostra del que comento seria aquesta cerca.

Més endavant exposaré amb més detall amb què consisteix aquest nou rumb professional i quins avantatges té utilitzar les eines de Google per a una empresa qualsevol.

Aprende Inglés TV: La televisió que ensenya.

tv_angles.jpg Aprende Inglés TV és una Joint venture entre l’empresa Unidad Editorial y Vaughan Systems. “A partir del próximo 7 de enero, nunca tantos españoles tendrán tan a mano aprender inglés” Així és com es promociona aquest nou canal de televisió que el seu únic objectiu és ajudar a millorar el nivell d’anglès sense moure’s del sofà. Aquest projecte només està disponible amb Imagenio de Telefónica i amb TDT a algunes províncies de l’estat.

Ara comença un nou any i és temps de bons propòsits: mantenir el pes a ratlla, fer esport… i aprendre anglès! No és casualitat que hagin escollit aquestes dates per començar a emetre el primer canal de televisió dedicat exclusivament a aprendre anglès. Vaughan Systems és el primer proveïdor de l’estat espanyol de programes de formació d’idiomes per a directius i personal d’empreses i es va fundar fa més de 30 anys. Compta amb molta experiència i professionals que l’avalen i actualment té una revista i una ràdio que, tot i tenir molt d’èxit i que n’he sentit a parlar molt bé, no té senyal a Catalunya. (compta amb més de 300.000 oients!)

El canal té llicència per emetre a la província de Madrid i algunes més, però no a Catalunya (de moment). Espero que no passi com amb la ràdio, que no va arribar mai a les nostres terres. Una vegada més se’ns han anticipat. Una altra vegada ens han tornat a passar al davant, però espero que, tot i no ser els primers, que es faci tot el possible perquè els catal ans també puguem gaudir d’aquest canal tant aviat possible.

Encara que no he tingut ocasió de veure el canal perquè estic a Catalunya i no tinc Imagenio, n’he sentit molt bones crítiques i Vaughan té bons precedents. A més a més, l’avala una gran feina en el camp de l’anglès com és Vaughen Systems, per tant espero (i n’estic convençut) que aquest mètode tant novedòs serà una bona ajuda per al manteniment de l’idioma.

Arxivat a TV. Etiquetes: , , . 5 Comments »

Terrorisme: precaució o paranoia?

dakar.jpg El paper dels països capdavanters com EEUU i la UE al món, des del seu naixement, ha sigut el de ser els països que miren endavant, no cap endarrere estancats. Una de les coses més perilloses que li ha passat al Estats Units després de l’11M i a Europa després dels atemptats a Londres i Madrid, però a més petita escala, és que hem passat d’exportar esperança a exportar por. Hem passat d’esperonar al món sencer a donar el millor de sí mateix, a ensenyar-los-hi les dents massa sovint. Quan exportes por, acabes important la dels altres. Sí, necessitem gent capaç d’imaginar el pitjor de tots els escenaris possibles, perquè el pitjor ja va passar l’11M i podria tornar a passar. Però la línia entre la precaució i la paranoia és molt prima i a vegades hem creuat a l’altre costat. Als europeus ens encanta riure de l’optimisme i la ingenuïtat dels nordamericans, de la desbaratada idea que hi ha una solució per a absolutament tots els problemes, que demà pot ser millor que ahir, que el futur sempre és capaç d’enterrar el passat.

Tot i això jo sempre he pensat que, en el fons, la resta del món enveja aquest optimisme , que en el fons “necessita” algú que assumeixi aquest paper. És una d’aquestes coses que ajuda que el món segueixi girant sobre el seu eix. Si la societat ho comença a veure tot negre, si es tanca aquesta “fàbrica de somnis” del món, farem que el món no només es tornarà més pobre, sinó que serà un lloc fosc, insegur i trist.

És per això que crec que estem a un pas de canviar d’actitud, de passar a ser optimistes a ser pessimistes, grisos i a tenir por, en aquest cas, dels terroristes. No cal dir que jo estic a favor de reprimir fins a l’extinció tota mena de terrorisme i que s’ha de prevenir, i molt, però d’aquí a obsessionar-se hi ha un bon tros!

Seria estupend poder impedir a Al Queda i als de la seva mena l’accés a noves tecnologies, internet, informació, logística, etc, però malauradament és impossible, desgraciadament. Al menys és impossible sense restar-nos autoritat a nosaltres mateixos. Per això és necessari però no suficient limitar les seves capacitats, atacar primer i no esperar tancats a casa que moguin peça. Hem de trobar la manera de frenar els seus plans més dramàtics i catastròfics, anticipar-se a les seves accions perquè com diu la dita popular “la millor defensa és un bon atac”.

Anem al tema del Rally Dakar. Entenc que per motius de seguretat es pugui variar la ruta o fins i tot cancel·lar alguna etapa, de la mateixa manera que es pot atraçar l’enlairament d’un vol d’avió per una amenaça, però d’aquí a suspendre la carrera és, com a mínim sorprenent. Si hem arribat a aquest extrem és perquè el govern francès aconselli suspendre’l serà perquè a hi havia sospites fomentades en bases reals. Aquesta decisió és la primera tant radical i el que em preocupa és que podria crear precedent, tal i com ha passat amb l’eurolliga de bàsquet amb la suspensió d’alguns partits del Maccabi Tel-Aviv. Evidentment que s’ha de vetllar per la seguretat dels participants, però amb aquesta decisió paguen justos per pecadors, tant alguns participants com els africans. m’explico. Entre els participants hi ha alguns adinerats però també hi ha moltes persones treballant més d’un any a l’organització, alguns equips petits que han fet mans i mànigues per assolir el somni de participar al Rally Dakar reunint estalvis i alguns patrocinadors… i tot això se’n va a norris! però sobretot m’agradaria centrar-me amb els països d’Àfrica que deixaran de rebre el tour. En molts casos, gran part del pib del país depèn directament de la celebració d’alguna etapa, per no dir els hospitals que deixaran de rebre les medicines i material que els donaven, o les escoles que no rebran material escolar (llibres, llapis, taules…) perquè el Rally no hi passarà…

No en fem un gra massa? Per mi que hem passat de la precaució a la paranoia per la seguretat.

El cànon digital no és la millor solució.

logo_sgae_fundada.jpg La remuneració compensatòria per còpia privada o cànon per còpia privada és una taxa que s’aplica a diversos mitjans de gravació amb la que es recapten recursos que rebran els autors, editors, productors i artistes, associats a alguna entitat de gestió de drets d’autor en concepte de compensació per còpies que fan dels seus treballs.

El cànon per còpia privada es cobra a l’Estat Espanyol als fabricants i importadors dels equips, aparells i materials que serveixen per a la gravació d’obres musicals o audiovisuals. No obstant, la SGAE indica clarament que la Ley de Propiedad Intelectual considera responsables solidaris del pagament de la remuneració als distribuïdors, majoristes i minoristes successius, impost que lògicament traslladen al consumidor en la seva totalitat i a efectes pràctics encareix el preu final del producte (com si fos l’iva).

Aquest cànon es cobra a tots els compradors de material susceptible de gravar; ja sigui un professional del so, un artista que necessita material per gravar, un estudiant que necessita un “pen” per guardar els seus treballs o un esportista que té el seu ipod nou de reis per estar distret mentre practica el seu esport preferit.

Més que posar-se a discutir sobre si és o no licit, si hi ha una doble imposició perquè paguem els drets d’autor dues vegades (quan comprem el cd i quan volem fer una copia) o si el cànon és baix o massa alt, si això ens fa menys competitius respecte els altres països… Jo sóc dels que crec que les crisis sempre són bones i que sempre se’n pot treure l’aigua clara, de manera que jo us animo a reflexionar sobre la situació actual. Les organitzacions manifesten un rebuig a gravar els suports, equips o xarxes i la tecnologia en general amb cànons, els quals els beneficiaris són un secotr econòmic o activitat d’intermediació específics. Va en contra de l’interès general, ja que això comprota que qualsevol col·lectiu o secotr que es vegi afectat per un canvi tecnològic pugui reclamar un cànon similar sobre la tecnologia que ha provocat aquest canvi, i pugui entorpir el desenvolupament de nous models de negoci. És que no veuen que les noves tecnologies propicien un canvi de model de negoci amb canals de distribució alternatius als models tradicionals? (itunes)

Un cànon no pot protegir un canal davant d’un altre, l’evolució al món digital des de l’analògic ha de permetre que la gestió dels drets pugui realitzar-se per altre mètodes diferents. Una vegada més, estem davant d’una mesura que no soluciona el problema de fons i legitima, d’alguna manera, la pròpia descàrrega il·legal de música i altre productes culturals. Si ja paguem un cànon, per què no es legalitzen les còpies?

Ja és nat el Déu Infant…

sagrada_familia.jpg

LES DOTZE VAN TOCANT

Les dotze van tocant
ja és nat el Déu Infant
fill de Maria.

El cel és estrellat
el món és tot glaçat
neva i venteja.

La Mare i el Fillet
estan mig morts de fred
i el Vell tremola.

Josep a poc a poc
encén allà un gran foc
i els àngels canten.

En mig de fred i neu,
el foc d’amor d’un Déu
el cors desglaça.

Per això tot van cantant:
ja és nat el Déu Infant
fill de Maria.

Bon Nadal a tothom!

Arxivat a Uncategorized. Etiquetes: . 1 Comment »

La taca de les cases d’apostes

quiniela.jpg Des que existeixen les cases d’apostes esportives on-line el negoci no ha parat de créixer. Aquest canal nou és un model de negoci que ha generat, només a l’estat espanyol, més de 400 milions d’euros segons l’Asociación Española de Apostadores Deportivos por Internet (AEDAPI). La seva proliferació ha donat lloc a diferents casos d’escàndol provocats per persones vinculades al món de l’esport que manipulen els partits i resultats que facin falta a canvi d’una suculenta i atractiva quantitat de diners.

L’últim cas que ha sortit a la llum és el del tennista argenti Vasallo Argüello i el rus Dadyvenko. Es va dur a terme en un partit de vuitens de final del Torneo Sopot. Tot i el gran volum inexplicable de juguesques a favor d’Argüello (num. 87 del ranking mundial) contra Dadyvenko (núm. 4). Després de guanyar el primer set i perdre el segon, al tercer el rus va abandonar per unes molèsties. Casualitat?

Tot i això, les juguesques on-line no deixen de ser un problema que s’exten de manera discriminada arreu del món. A la majoria de països europeus, tot i moure més de 12.000milions d’euros anuals, són il·legals, però escapen de la llei perquè tenen les seus a paradisos fiscals, com Gibraltar, o en països de la UE que sí que són legals, com Malta o Àustria. Són negocis que originen poques despeses i són molt rentables. Per contra, suposen una clara amenaça a les clàssiques loteries i juguesques que no paren de caure en facturació.

Google desitja “només” un any nou a Emagister

postal_nadal_google1.jpg Aquesta és la postal que ens ha arribat a Emagister de part de Google per felicitar-nos l’entrada a l’any vinent. Si premeu a la foto reduïda veureu les dues cares: la de dintre hi ha la mateixa frase traduïda a molts idiomes i l’altra és la de fora que representa el cel amb algunes estrelles. No ho anomeno postal de Nadal perquè no hi ha cap tipus de menció al Nadal, sinó un simple “Best Wishes for 2008 from Google” en diferents idiomes.

L’objectiu no és fer-me el fatxenda (si voleu la definició d’aquest insult podeu llegir el post anterior 😉 ) perquè l’empresa nº1 del món ens envia una felicitació, sinó destacar-ne un parell de detalls: no hi ha cap menció del Nadal i un dels idiomes és el català! Em sorprèn positivament que amb el tema de l’idioma segueixi una política tant oberta i vagi traduint les seves aplicacions (Google.cat, Picassa, Toolbar, Desktop, gmail, etc…) perquè em consta que van contractar en Quico Llach, de Softcatalà, per coordinar tota la feina de traducció de les diferents interfícies de les seves aplicacions i bé que han inclòs el català en aquesta felicitació (i aplaudeixo aquesta actitud), però en canvi, no entenc perquè només feliciten l’any següent i no ens desitgen també un Bon Nadal. Potser és que al ser una empresa tant moderna, nova i jove deuen celebrar el Santa Claus i posar l’arbre de Nadal… 🙂

Dóna corda al català, insulta en Català!

queta.gif La Queta és la boca catalana que ens recorda que hem de donar corda al nostre estimat idioma. Jo proposo començar amb els insults perquè així serà més divertit. El problema dels insults en català és que són massa finets i molts catalans tenen la tendència d’insultar en castellà perquè “queda millor”. Jo simplement us vull donar un parell d’eines perquè escolliu l’insult més adient per a cada moment. Aquí teniu un recull d’insults en català força representatiu. Si en sabeu algun de bo que no hi sigui afegiu-lo en un comentari! 🙂

Persones de mala fe:
BORDEGÀS: Amic de Bordejar: no ésser de bona llei una persona.
BRÈTOL: Home sense escrúpol capaç de qualsevol acció (“gamberro”)
GALIFARDEU: Esbirro, algutzir / Home capaç de fer-ne de totes.
LLEPACULS: Forma vulgar de Llepaire: baix adulador.
XAFARDER: Amic de xafardejar: Fer, més o menys, malèvolament, objecte de conversa allò que hom sap, allò que ha sentit a dir de la vida o fets d’altri.

Ximples innocents:
BENEIT: Donar, vendre’s, fàcilment, ràpidament, abundosament /que no te el servei prou desenvolupat / Ximple, babau.
BLEDA ASSOLELLADA: El súmmun de la figaflor.
BOCOI: Bota d’unes cinc cargues proveïda de vuit cèrcols que, a igualtat de diàmetre, té menys alçària que una bota ordinària.
CAMACURT: Que té les cames curtes.
CAPSIGRANY: Persona de poc seny, no gens entenimentada (és un moixó -petit ocell- insectívor)
CURT DE GAMBALS: Curt de comprensió (Gambal: corretja que manté penjat l’estrep a la sella).
FIGAFLOR: Bleda: persona no espavilada, mancada de vigor de tremp (primer fruit que fan a l’estiu certes varietats de figuera).
PASTANAGA: Beneitó, persona de poc seny.
TANOCA: Babau curt d’enteniment.
TÒTIL: Dit d’una persona babau encantada, és també un gripau.

Ximples conscients:
LLANUT: Ignorant, neci.

Ximples de poble:
GAMARÚS: Persona toixa, aturada o de maneres rústiques (un tipus d’ocell).
PALLÚS: Persona aturada, curta de gambals, “paleto”.

Passotes:
DROPO: Que defuig del treball.
PANXACONTENTA: Dit d’una persona satisfeta, que no s’amoïna per res, que busca la vida fàcil.
POCA -VERGONYA: Persona desvergonyida, sense vergonya, brètol.

Vagabunds:
PÒTOL: Vagabund sense ofici ni benefici, que no trballa i viu d’allò que capta o roba.
TRINXERAIRE: Persona de classe baixa sense ofici ni benefici / Adolescent desemparat que va vagabundejant pels carrers.

Bruts:
POLLÓS: Ple de polls.

Prepotents:
ABUSANANOS: Aprofitar-se en excés d’algú més dèbil que hom.
BARBAMEC: Dit del jove pretenciós que homeneja (home adult que no té pèl a la cara).
FATXENDA: Presumpció, el que tot ho fa per fer-se veure.
PINXO: El que fa gala d’ésser valent / El qui tracta d’imposar-se per la seva valentia infonent por.

Despreciatius:
CUL D’OLLA: Persona que no serveix per res.
DISSORTAT: Desgraciat.

Covards:
CAGABANDÚRRIES: Persona poc valenta que sempre s’està excusant per no donar la cara.
CAGANER: Covard, cagacalces, (criatura fins a tres anys aproximadament / figura popular del pessebre).
MITJA MERDA: Covard, que no te valentia o força física / persona petita
NAP-BUF: Criatura de poca alçada per l’edat que té.
TITELLA: Persona mancada d’energia o voluntat manejable fàcilment pels altres / Persona ridícula, esquifida i petulant (tipus d’ocell /marioneta).

Indecisos:
CAGADUBTES: Dit de la persona que díficilment sap deseixir-se de dubtes en haver de resoldre alguna cosa.

Maldestres:
POCA-TRAÇA: Persona que no té traça, maldestre.
SAPASTRE: Dit de la persona que fa la feina malament, malfeiner amb qui hom no pot comptar / beneitot, ximplet, curt de gambals.

Perepunyetes:
LLEPAFILS: Exclusivament triat, escrupolós en el menjar.
PRIMMIRAT: Que mira prim, que és molt mirat en el tracte i en el capteniment.

Inopurtuns:
POCA-SOLTA: Persona informal, mancada de bon seny / falta de solta, inconveniència en el capteniment.

Superficials:
NYÈBIT: Persona que no té la menor distinció, gens de sentiments elevats.

Esbojarrats imprevisibles:
CAP DE TRONS: Esbojarrat.

Pesats:
BORINOT: Dit d’algú que mai no calla, que hom te sempre al davant (insecte semblant a l’abella, més gros més pelut i de vol rogent).
TAFANER: Amic de tafanejar: exercir algú la seva curiositat en coses que no l’importen, en afers d’altri.

Dominats / Enganyats:
BANYUT: Marit enganyat (que porta banyes).
CALÇASSES: Marit que es deixa governar per la dona / Home excessivament condescendent.

Ara ja no hi ha excuses: tots a insultar! (però en català) 😉

Arxivat a Català, Forward. Etiquetes: , , . 56 Comments »

Obesitat: Causa o efecte?

foto_augment_pes_poblacio.jpg La malaltia del segle XXI està cada vegada més present entre nosaltres. Ja no cal anar al Estats Units per conscienciar-se de les proporcions que està adquirint, només ens hem de parar un minut i observar al nostre voltant per enfrontar-nos a diferents exemples d’excés de pes.

A Espanya, l’obesitat ha assolit uns nivells preocupants superant la mitjana europea i acostant-se depressa i perillosament a la taxa americana, el país amb la incidència més alta d’aquesta patologia pròpia dels països desenvolupats. El sedentarisme és el principal sospitós com a responsable de l’obesitat i, per desgràcia al nostre país, només el 12% de la població practica exercisi físic de manera adequada.

La situació encara és més preocupant si parlem dels nens, ja que aquest comportament l’aprenen de petits i condicionen els futurs hàbits (defectes, en aquest cas) a l’etapa adulta. De fet, el creixement de l’obesitat infantil creix a passes de gegant: fa 15 anys només la patia el 5% dels nens i actualment el 13% dels nens espanyols són obesos segons Consumer.

Però de qui és la culpa? dels pares? dels nens? dels col·legis? del màrqueting de la indústria alimentària?. És un tema molt delicat en el que hi intervenen molts factors: els menús a les escoles, la qualitat dels aliments, la promoció de l’esport, etc. Tot i que les causes estan força ben identificades, el més important abans d’assenyalar culpables és, sens dubte, coordinar les diferents parts implicades per trobar una solució ràpida i eficaç per pal·liar com abans millor un problema que sembla crònic de l’estil de vida de la societat desenvolupada.

Tremola Wikipedia: Arriba GooglePedia

googlepedia.jpg A la coneguda Wikipedia li ha sortit un competidor amb empenta: GooglePedia. Google ha desenvolupat un servei molt similar en el que els usuaris són els autors del contingut però amb algunes variacions. Tal i com informa Google al seu blog oficial, ja hi ha una versió beta que de moment només s’hi pot accedir amb invitació (com als inicis de Gmail).

Tal i com passa actualment a Wikipedia, els usuaris seran els autors de la informació que anirà acumulant Google però amb la diferència que haurà d’anar signada i també hi podran incloure, opcionalment, una fotografia i una biografia breu. Segons el vicepresident d’enginyeria del cercador: “Creiem que saber qui ha escrit què ajudarà als usuaris a fer un millor ús de la informació”.

Una altra diferència serà que si els autors del contingut ho accepten, podran posar-hi publicitat contextual (“Adsense“), tal i com passa actualment al cercador), i l’autor s’embutxacarà una part d’aquests ingressos. Els únics que podran editar-ne el text seran els autors. Els lectors només podran valorar-los però mai variar-ne la informació, a diferència de Wikipedia.

Wikipedia actualment està disponible en més de 250 llengües i disposa d’uns 8 milions d’articles (308.000 en castellà). Tot fa pensar que el cercador per excel·lència haurà de dedicar molts esforços per poder retallar aquesta diferencia. A veure si ens torna a sorprendre amb aquest nou projecte.

Els reis es queden sense la Wii

nintendo_wii_1.jpg La Nintendo Wii ha tingut tant d’èxit que inclús abans de començar-se a vendre ja estava esgotada. La Wii s’ha convertit en la consola domèstica més venuda de tota la història (segons Nintendo). Però el que segur que és cert és que han venut 325.000 consoles a Europa els dos primers dies i actualment no estan disponibles a cap botiga.

Ningú va pensar que podria tenir tant d’èxit quan Nintendo va apostar fort per una consola “tecnològicament” per darrere de les altres de la seva mateixa generació, com la PS3 de Sony o la Xbox 360 de Microsft, però el fet és que li va sortir bé apostar pel seu revolucionari comandament i la seva senzillesa.

Tant és així, que ni els mateixos de la Nintendo s’ho esperaven que s’han quedat sense existències i ja han anunciat als reis mags que no arribaran a tota la demanda. És per això que s’ha tallat de cop la campanya publicitària i l’han desviat a promocionar la seva germana petita: la Nintendo DS. Fixeu-vos que a partir d’ara ja no veurem cap més anuncia a la televisió ni enganxat a les parets de la Wii, en canvi ens trobem a la petita DS fins i tot a la sopa.

Tot i que els jocs d’aquesta nova consola són molt limitats (pocs jugadors, poques pantalles, gràficament millorable…) el que la fa diferent i més atractiva que les altres és el seu comandament sensible al moviment i el seu preu. Mentre que els seus competidors directes venen les consoles per més de 400 (hi ha versión encara més cares), la Wii “només” en val 250€. Amb la combinació d’aquestes dos variables ha aconseguit atraure els jugadors ocasionals que no estan disposats a pagar l’elevat preu de les altres consoles (a part dels fans de Nintendo) i que no necessiten tanta “experiència” per poder gaudir del joc.

Ara la pregunta que em plantejo és si la tendència seguirà igual, o encara ens falta veure la pujada de la tant esperada PS3?

El consul perlasca

el_consul_perlasca.jpg Durant la segona guerra mundial, en plena ocupació nazi a Budapest, els jueus són buscats, detinguts i enviats a camps de concentració i d’extermini. Aquesta és la situació que es troba Giorgio Pescala, un empresari italià, ex-combatent de la guerra civil espanyola sota les ordres de Franco, del que rebé la seva gratitud que li serviria de presentació a qualsevulla legió espanyola.

Una vegada comprova la situació amb la que són tractats els jueus pels nazis, es rebel·la tal i com va fer al seu moment sota les ordres dels nacionals per intentar ajudar als jueus. Tant és així que es presenta a l’ambaixada espanyola a Hongria per intentar col·laborar per canviar la situació. Al cap de pocs dies es troba que Espanya ordena el tancament de l’ambaixada per traslladar-la a Suïssa. El problema era que les cases d’acollida plenes de jueus es tornaran a veure indefensos davant els abusos dels nazis al perdre la immunitat. A partir d’aquest instant, Giorgio Perlasca s’aferra a la idea d’ajudar-los fins a les últimes conseqüències (jugant-se la seva pròpia vida repetides vegades) i farà mans i mànigues per intentar salvar el màxim de jueus, a la vegada que comença la retirada final dels alemanys.

S’han fet moltes pel·lícules sobre els conflicte de la segona guerra mundial, però no n’he vist cap com aquesta. La recomano perquè planteja el genocidi jueu de la segona guerra mundial des d’un punt de vista històric i basat en un personatge real. Perlasca va aconseguir salvar les vides de milers de jueus i aquesta producció dirigida per Alberto Negrin intenta transportar-nos a una època de sofriment i dolor, on una persona va utilitzar tots els mitjans al seu abast per intentar salvar les vides dels altres. Els actors es posen al paper i l’interpreten amb molta entrega, de manera que aconsegueixen encomenar-te, per uns minuts, la tensió i preocupació viscuda en aquells moments tant delicats.

Si sabeu alguna altra pel·lícula d’aquest caire que us hagi agradat especialment, feu-m’ho saber amb un comentari!

Els llums de “Nadal”

llums_nadal.jpg Encara queden tres setmanes perquè comencin les vacances de Nadal i ja tenim tots els carrers ben il·luminats i adornats per l’ocasió. Ja estan anunciant les festes, els dies de vacances amb la família i sobretot ens recorden que anem estalviant i que busquem la targeta de crèdit perquè arriba l’hora de la veritat: a comprar tant com es pugui!

Només vull fer un petit incís amb la hipocresia actual del canvi climàtic i estalvi energètic: si en comptes d’il·luminar els carrers tant aviat i tantes hores es podria estalviar milers de Watts i d’euros i lògicament, també estalviar els gasos que provoquen l’efecte hivernacle per generar aquesta electricitat, això també afecta a l’impacte visual… no vull entrar-hi de ple perquè em suposaria un post només per aquest tema i m’agradaria enfocar-me amb un altre de totalment diferent: el significat real d’aquests llums.

L’objectiu principal de penjar llums i il·luminar els carrers abans de Nadal és per preparar-nos per rebre aquestes dates tant assenyalades. Abans es posaven pessebres, naixements, els tres reis, algun tió, àngels per tot arreu… Això ens ajudava a tots a conscienciar-nos del significat real d’aquests dies de vacances: poder celebrar el naixement de Jesucrist. Aquest fet és tant important que ens hem de començar a preparar un temps abans ( la novena és un bon moment per començar).

Des de fa uns anys, els qui s’encarreguen de fer els dissenys de l’il·luminat nadalenc sembla que s’han oblidat d’aquest significat (per no dir que fan totalment el contrari: intentar borrar-lo). Ara els carrers ja no hi ha àngels, naixements i pessebres, actualment tenim els carrers plens de llums de “disseny”: bosses de la compra, estrelles, frases… només falta que posin els triangles del Corte Inglés, carros de la compra i tarjetes de crèdit!

Fa poc els centres comercials, botigues, hotels, empreses i tot tipus d’establiments enviaven posals amb pessebres, adornaven el local amb poemes al voltant del naixement, frases com “Bon Nadal” i altres per l’estil. Actualment m’arriben postals amb versos sobre la natura, postals amb paissatges, “Bones Festes”, arbres de Nadal…

Potser ens hauriem de plantejar cap on anem? Com s’ha arribat a aquest extrem? Costa d’imaginar que s’hagi fet tant ràpid un canvi com aquest sense ningú al darrere… Jo des d’aquí fair una crida als lectors a que pensin com celebraran i sobretot què celebraran aquest Nadal.

Ja només em queda desitjar-vos un Bon Nadal i un feliç any nou a tots!

Arxivat a Ecologia, Uncategorized. Etiquetes: . 3 Comments »