X Cursa Bombers de Barcelona 2008

Avui he pogut comprovar a la X Cursa Bombers de Barcelona 2008 que estic més “cardat* del que em pensava. Sabia que ho estava perquè després d’estar més de dos mesos lesionat i sense poder fer esport m’he engreixat una miqueta i això es nota! 😉 .

Ja tenim disponibles els resultats de la X Cursa Bombers de Barceloa 2008 i he d’admetre que no són del tot satisfactoris perquè no només no he baixat de 45 min que m’havia proposat, sinó que he passat els 50 min! En clau positiva es podria veure com que hi ha molt de potencial per millorar l’any que ve 😀 .

Per preparar aquest esdeveniment havia sortit a fer footing un parell de vegades abans, m’havia inscrit a la cursa amb un parell d’amics de la feina i hem quedat aquest matí per preparar-nos per la sortida. M’agradaria fer un anàlisi de la meva impressió sobre l’organització, participants, etc.

Per inscriure’s a la cursa es podia fer on-line cosa que facilitava (i molt) que els participants s’hi apuntessin sense gaire dificultats i paguessin els seus 15€. En el meu cas, em vaig comprar unes bambes Nike+ Pegasus que són molt cómodes i que em feien automàticament i gratuïtament membre del Nike Runing Club i com que la cursa l’organitzava nike, els membres del club tenim la inscripció de franc.

El que no entenc és perquè han obligat a recollir el dorsal amb un horari força restrictiu (de dilluns a divendres i el dissabte abans de 10:30 a 20:30) i al darrere de la zona universitària, a la carpa que té l’Espacio Movistar. De manera que et podies inscriure online però per força t’havies de desplaçar físicament a Barcelona. Si volen tenir més participació i amb la quantitat de gent que hi havia que era de les rodalies de Barcelona i alguns d’altres províncies, com se-ls’hi pot ocorre limitar d’aquesta manera als corredors? Que potser no podien habilitar algunes botigues més importants de les altres províncies i algunes de Barcelona? Estic segur que això ha frenat a molta gent a l’hora de decidir si apuntar-se.

El Merchandising que et donaven a l’hora d’anar a buscar el dorsal està molt ben estudiat: Dintre d’una bosseta de paper nike hi havia la samarreta-dorsal Dri-Fit (pel meu gust massa quadrada: mànigues molt llargues i justa de cintura), un estoig molt elegant amb un pendrive USB amb el logo de Nike+ d’1GB de memòria amb un document Flaix amb tota la info de la cursa. Val a dir que la samarreta és més maca la de les dones, de color groc que no la dels homes que era vermella.

La sortida des de l’entrada del Parc de la Ciutadella estava molt ben escollit perquè s’hi podia accedir fàcilment amb metro i hi havia molta vorera per la gran quantitat de motos que s’han concentrat ja que s’havia avisat que la gent no hi anés amb el cotxe particular perquè difícilment trobaria lloc per aparcar. El que també estava molt ben pensat però no del tot és la sortida progressiva i de diferents calaixos. M’explico: Si havies participat l’any anterior et podies basar en aquest resultat per saber on t’havies de situar. al primer calaix de la sortida hi havia els corredors d’èlit perquè, al segon calaix els participants que havien fet un resultat total de menys de 37′, al tercer els sub43′, després els sub48′, els sub 53′ i finalment tots els participants de més de 53 minuts o que era la seva primera vegada que participaven. Això facilitava (en teoria) que el flux de gent fos més homogeni i que no et destorbessin els participants més lents si és que anaves més ràpid per facilitar la possibilitat de millorar la marca de l’any anterior. El que no tenien previst és que casi doblarien els participants de l’any anterior, de manera que al calaix de més de 53′ hi havia més de la meitat dels participants, entre ells jo 🙂 . Això ha fet que ens haguéssim d’esperar gairebé 5 min fins que passessin tots els calaixos per començar a sortir els “novells” o participants lents.

Un parell d’apunts més abans d’acabar: Increíble la capacitat de concentració de Nike que s’ha incrementat un 50%: 15000 respecte els escassos 10000 del 2007.

El que no han sabut és assimilar i adequar el recorregut a l’allau de corredors. Durant tot el recorregut, durant els 10km del circuit he estat rodejat de centenars de corredors, el del davant el podia tocar si estirava el braç i els del costat… ja ens tocàvem sense voler!. Davant d’aquesta autèntica marea vermella amb alguns pigments grocs (les dones) havies d’estar més pendent dels corredors que t’envoltaven i sobretot dels que es creuaven o adalantaven que del ritme a seguir per fer un bon temps. Jo hagués escollit, sobretot al començament, alguns carrers més amples per la simple seguretat dels participants de morir atropellat.

El guarda-roba s’ha quedat petit, per variar, tot i que hi havia un parell de punts d’entrega i recollida però amb llargues cues.

Vull felicitar a l’organització per la rapidesa a l’hora de publicar els resultats (ja que al fer servir el xip championchip queda registrat tot electrònicament) i sobretot per haver aconseguit tants participants, pel material i per la propaganda que se n’ha fet; realment l’equip de marketing ha pencat de valent. Però també m’agradaria que aprofitessin millor aquesta capacitat de concentració, que no hi hagi la sensació de descontrol o de “se’ns ha anat de les mans” que teníem els participants d’avui.

Si tot va bé, fins l’any que ve!

*Cardat: no t’espantis! és com es diu a Girona estar fotut, estar en baixa forma 😉

Anuncis

Terrorisme: precaució o paranoia?

dakar.jpg El paper dels països capdavanters com EEUU i la UE al món, des del seu naixement, ha sigut el de ser els països que miren endavant, no cap endarrere estancats. Una de les coses més perilloses que li ha passat al Estats Units després de l’11M i a Europa després dels atemptats a Londres i Madrid, però a més petita escala, és que hem passat d’exportar esperança a exportar por. Hem passat d’esperonar al món sencer a donar el millor de sí mateix, a ensenyar-los-hi les dents massa sovint. Quan exportes por, acabes important la dels altres. Sí, necessitem gent capaç d’imaginar el pitjor de tots els escenaris possibles, perquè el pitjor ja va passar l’11M i podria tornar a passar. Però la línia entre la precaució i la paranoia és molt prima i a vegades hem creuat a l’altre costat. Als europeus ens encanta riure de l’optimisme i la ingenuïtat dels nordamericans, de la desbaratada idea que hi ha una solució per a absolutament tots els problemes, que demà pot ser millor que ahir, que el futur sempre és capaç d’enterrar el passat.

Tot i això jo sempre he pensat que, en el fons, la resta del món enveja aquest optimisme , que en el fons “necessita” algú que assumeixi aquest paper. És una d’aquestes coses que ajuda que el món segueixi girant sobre el seu eix. Si la societat ho comença a veure tot negre, si es tanca aquesta “fàbrica de somnis” del món, farem que el món no només es tornarà més pobre, sinó que serà un lloc fosc, insegur i trist.

És per això que crec que estem a un pas de canviar d’actitud, de passar a ser optimistes a ser pessimistes, grisos i a tenir por, en aquest cas, dels terroristes. No cal dir que jo estic a favor de reprimir fins a l’extinció tota mena de terrorisme i que s’ha de prevenir, i molt, però d’aquí a obsessionar-se hi ha un bon tros!

Seria estupend poder impedir a Al Queda i als de la seva mena l’accés a noves tecnologies, internet, informació, logística, etc, però malauradament és impossible, desgraciadament. Al menys és impossible sense restar-nos autoritat a nosaltres mateixos. Per això és necessari però no suficient limitar les seves capacitats, atacar primer i no esperar tancats a casa que moguin peça. Hem de trobar la manera de frenar els seus plans més dramàtics i catastròfics, anticipar-se a les seves accions perquè com diu la dita popular “la millor defensa és un bon atac”.

Anem al tema del Rally Dakar. Entenc que per motius de seguretat es pugui variar la ruta o fins i tot cancel·lar alguna etapa, de la mateixa manera que es pot atraçar l’enlairament d’un vol d’avió per una amenaça, però d’aquí a suspendre la carrera és, com a mínim sorprenent. Si hem arribat a aquest extrem és perquè el govern francès aconselli suspendre’l serà perquè a hi havia sospites fomentades en bases reals. Aquesta decisió és la primera tant radical i el que em preocupa és que podria crear precedent, tal i com ha passat amb l’eurolliga de bàsquet amb la suspensió d’alguns partits del Maccabi Tel-Aviv. Evidentment que s’ha de vetllar per la seguretat dels participants, però amb aquesta decisió paguen justos per pecadors, tant alguns participants com els africans. m’explico. Entre els participants hi ha alguns adinerats però també hi ha moltes persones treballant més d’un any a l’organització, alguns equips petits que han fet mans i mànigues per assolir el somni de participar al Rally Dakar reunint estalvis i alguns patrocinadors… i tot això se’n va a norris! però sobretot m’agradaria centrar-me amb els països d’Àfrica que deixaran de rebre el tour. En molts casos, gran part del pib del país depèn directament de la celebració d’alguna etapa, per no dir els hospitals que deixaran de rebre les medicines i material que els donaven, o les escoles que no rebran material escolar (llibres, llapis, taules…) perquè el Rally no hi passarà…

No en fem un gra massa? Per mi que hem passat de la precaució a la paranoia per la seguretat.

Ja és nat el Déu Infant…

sagrada_familia.jpg

LES DOTZE VAN TOCANT

Les dotze van tocant
ja és nat el Déu Infant
fill de Maria.

El cel és estrellat
el món és tot glaçat
neva i venteja.

La Mare i el Fillet
estan mig morts de fred
i el Vell tremola.

Josep a poc a poc
encén allà un gran foc
i els àngels canten.

En mig de fred i neu,
el foc d’amor d’un Déu
el cors desglaça.

Per això tot van cantant:
ja és nat el Déu Infant
fill de Maria.

Bon Nadal a tothom!

Arxivat a Uncategorized. Etiquetes: . 1 Comment »

Obesitat: Causa o efecte?

foto_augment_pes_poblacio.jpg La malaltia del segle XXI està cada vegada més present entre nosaltres. Ja no cal anar al Estats Units per conscienciar-se de les proporcions que està adquirint, només ens hem de parar un minut i observar al nostre voltant per enfrontar-nos a diferents exemples d’excés de pes.

A Espanya, l’obesitat ha assolit uns nivells preocupants superant la mitjana europea i acostant-se depressa i perillosament a la taxa americana, el país amb la incidència més alta d’aquesta patologia pròpia dels països desenvolupats. El sedentarisme és el principal sospitós com a responsable de l’obesitat i, per desgràcia al nostre país, només el 12% de la població practica exercisi físic de manera adequada.

La situació encara és més preocupant si parlem dels nens, ja que aquest comportament l’aprenen de petits i condicionen els futurs hàbits (defectes, en aquest cas) a l’etapa adulta. De fet, el creixement de l’obesitat infantil creix a passes de gegant: fa 15 anys només la patia el 5% dels nens i actualment el 13% dels nens espanyols són obesos segons Consumer.

Però de qui és la culpa? dels pares? dels nens? dels col·legis? del màrqueting de la indústria alimentària?. És un tema molt delicat en el que hi intervenen molts factors: els menús a les escoles, la qualitat dels aliments, la promoció de l’esport, etc. Tot i que les causes estan força ben identificades, el més important abans d’assenyalar culpables és, sens dubte, coordinar les diferents parts implicades per trobar una solució ràpida i eficaç per pal·liar com abans millor un problema que sembla crònic de l’estil de vida de la societat desenvolupada.

Els llums de “Nadal”

llums_nadal.jpg Encara queden tres setmanes perquè comencin les vacances de Nadal i ja tenim tots els carrers ben il·luminats i adornats per l’ocasió. Ja estan anunciant les festes, els dies de vacances amb la família i sobretot ens recorden que anem estalviant i que busquem la targeta de crèdit perquè arriba l’hora de la veritat: a comprar tant com es pugui!

Només vull fer un petit incís amb la hipocresia actual del canvi climàtic i estalvi energètic: si en comptes d’il·luminar els carrers tant aviat i tantes hores es podria estalviar milers de Watts i d’euros i lògicament, també estalviar els gasos que provoquen l’efecte hivernacle per generar aquesta electricitat, això també afecta a l’impacte visual… no vull entrar-hi de ple perquè em suposaria un post només per aquest tema i m’agradaria enfocar-me amb un altre de totalment diferent: el significat real d’aquests llums.

L’objectiu principal de penjar llums i il·luminar els carrers abans de Nadal és per preparar-nos per rebre aquestes dates tant assenyalades. Abans es posaven pessebres, naixements, els tres reis, algun tió, àngels per tot arreu… Això ens ajudava a tots a conscienciar-nos del significat real d’aquests dies de vacances: poder celebrar el naixement de Jesucrist. Aquest fet és tant important que ens hem de començar a preparar un temps abans ( la novena és un bon moment per començar).

Des de fa uns anys, els qui s’encarreguen de fer els dissenys de l’il·luminat nadalenc sembla que s’han oblidat d’aquest significat (per no dir que fan totalment el contrari: intentar borrar-lo). Ara els carrers ja no hi ha àngels, naixements i pessebres, actualment tenim els carrers plens de llums de “disseny”: bosses de la compra, estrelles, frases… només falta que posin els triangles del Corte Inglés, carros de la compra i tarjetes de crèdit!

Fa poc els centres comercials, botigues, hotels, empreses i tot tipus d’establiments enviaven posals amb pessebres, adornaven el local amb poemes al voltant del naixement, frases com “Bon Nadal” i altres per l’estil. Actualment m’arriben postals amb versos sobre la natura, postals amb paissatges, “Bones Festes”, arbres de Nadal…

Potser ens hauriem de plantejar cap on anem? Com s’ha arribat a aquest extrem? Costa d’imaginar que s’hagi fet tant ràpid un canvi com aquest sense ningú al darrere… Jo des d’aquí fair una crida als lectors a que pensin com celebraran i sobretot què celebraran aquest Nadal.

Ja només em queda desitjar-vos un Bon Nadal i un feliç any nou a tots!

Arxivat a Ecologia, Uncategorized. Etiquetes: . 3 Comments »

Top posts de més creixement

Actualització d’aquesta tarda (passo de la 4a posició a la 1a!!)

creixemet_blog22.jpg

Aquest matí:

creixemet_blog1.jpg

Sembla que m’agradi el tema de “tops”, però la veritat és que no ho he fet expressament. Aquest matí quan he anat a revisar uns comentaris que un lector m’havia fet en un parell de posts he tingut una grata sorpresa: Aquest blog és el 4t que més creix!

Com ja us comentava la setmana passada amb les estadístiques del número de visites, sembla ser que no només està creixent molt, sinó que és dels que creix més.

Només em queda donar-vos les gràcies a vosaltres, els lectors, que sou els que feu possible que aquest blog no pari de trencar rècords .

Top 10 terrible tech products

cnet.jpg Encara que pugui semblar una exageració, la C|Net ha publicat la llista dels pitjors productes tecnològics de la història, el “Top ten terrible tech products“, i un d’aquests escollits és el Windows Vista acompanyat amb altres fracassos similars com un ratolí d’Apple, una consola horrorosa, i altres articles.

A mi m’agradaria centrar-me amb l’impacte del Windows Vista als nostres ordinadors. Encara no conec a ningú que frisés per la data de llançament del producte sinó totalment al contrari, que ens “obliguin” a comprar el vista perquè l’anterior ja no es ven.

Tal i com ho diu C|Net: “Qualsevol sistema operatiu que provoqui una campanya demanant la reintroducció del seu predecessor mereix ser qualificat com de tecnologia espantosa. Qualsevol sistema operatiu que necessiti sis anys per desenvolupar-se però que provoca l’odi instantani d’entusiastes i professionals del PC mereix ser qualificat com a terrible.

No és penós que el gegant informàtic tardi 6 anys a desenvolupar un software que sigui automàticament rebutjat pels usuaris? El que jo em plantejo ara és si realment és problema és que els canvis assolits amb aquesta nova versió només són una millora del “feel and look”, o realment és un bon software però el problema el tenim els usuaris. Aquí jo hi veig dues qüestions: La resistència al canvi dels usuaris que ja estan habituats al Windows XP i que, per tant, no volen adaptar-se a un nou canvi tecnològic i l’excusa fàcil són les incompatibilitats o si realment el Vista té una pila d’errors que no ha superat el nivell d’exigència dels usuaris.

Ara que ja ha li hem donat un temps al producte ja podem opinar.