Universitat de Toronto

toronto3.jpg toronto2.jpg toronto1.jpg 

Com que aquest cap de setmana no he fet res especial no tinc cap foto gaire interessant,  a part de passejar la ciutat i fer bons dinars! la pobre visa treu fum!! (Gran invent)

Avui m’agradaria reflexionar sobre les universitats, no faré un article d’opinió sinó només llençar un parell de missatges per reflexionar a través d’un parell de fotos.

Des que vaig arribar a Toronto una de les primeres coses que vaig fer va ser donar-me d’alta d’usuari del servei d’esports i buscar una biblioteca per poder fer esport i estudiar durant la setmana. La sorpresa va venir quan vaig descobrir que la universitat té unes 30 biblioteques i n’hi una a 150 metres de la meva residència que té 15 plantes!!!!. Aquesta biblioteca és d’accés lliure a qualsevol estudiant i té un horari força diferent: està oberta tots els dies de la setmana i obra a les 8 del matí fins a les 23, excepte el diumenge que tanca a les 17: molt diferent al de les universitats catalanes!!

Sobre les instal·lacions esportives també ens donen mil voltes: dues piscines cobertes; una olímpica de 50m. i una altra de 25, a part de les dues sales de fitness, 10 pistes d’squash i 5 de table tennis. Després a fora tens un camp de gespa artificial, amb pista d’atletisme, que és més gran i molt més modern que el de qualsevol equip de segona divisió. Suposo que les pistes de bàsquet no cal ni esmentar-les perquè és evident.

Bé, us adjunto un parell de fotos sobre la biblioteca i una de la piscina. Realment cada vegada entenc més perquè tenen tanta fama les universitats americanes, no és gaire diferent del que veiem a les pel·lícules: grans inversions amb educació, grans i modernes instal·lacions (també esportives), més serietat, etc. Sempre es critica la cultura americana, i la veritat és que a mi no m’agrada gaire però podriem aprendre les coses bones i posar-les en pràctica a casa nostra!

Weekend a Montreal

toronto6.jpg toronto5.jpg toronto4.jpg 

El cap de setmana passat el dilluns va ser festa a Toronto i els guiris vam aprofitar per marxar a visitar Montreal.

Per estalviar-nos pagar la nit del divendres, vam decidir marxar a primera hora del dissabte i tornar a última hora el dilluns. Com que no tenim cotxe vam comprar uns bitllets de tren caríssims! Ens va costar 160 dòlars per cap amb descompte per estudiant inclòs. El trajecte de més de 600 km va tardar unes quatre hores i mitja. Era com estar a un avió: sofà ample, cada mitja hora passaven les hosteses amb un carret ple de queviures (no era gratis), avisos per megafonia, etc.

Vam dormir en un alberg que hi ha al downtown de la ciutat, així no calia caminar gaire per anar a prendre o visitar qualsevol cosa. El que més ens va agradar van ser els àpats i alguns edificis que vam visitar. La primera foto és de la Catedral de Montreal, la del mig és de l’única cosa que vam aprofitar del museu d’història de Canadà: és un “futbolín” però amb jugadors d’hoquey sobre gel, molt freak! ens ho vam passar teta intentant “xutant” amb l’steak dels ninots, i la tercera foto és la d’un soparet en un dels restaurants més ben valorats de la guia Trotamundos (imprescindible per anar pel món). És un restaurant etíop que es menja amb les mans! tot el sopar el serveixen a una gran plata i … a menjar! Realment va ser una experiència interessant això de tornar als vells temps.

La última nit estàvem rebentats i vam aprofitar per anar al cine a veure la tercera part de la saga d’en Matt Damon, The Burne Ultimatum. La pel·lícula és com les dues primeres.

Un dia a l’òpera

toronto7.jpg toronto8.jpg

Aquest edifici rodó és la sala Roy Thompson Hall, la casa de l’orquestra simfònica de Toronto. Aquí és on vaig anar el dimarts passat a un concert de música clàssica de l’Orquestra Nacional de Canadà.

L’edifici és molt modern i com es pot apreciar a les fotos força fashion. És un dels edificis que només per visitar ja val la pena pagar una entrada, però el fet és que el concert va ser espectacular: van ser dues parts de dos hores cada una amb un break de mitja horeta.

Un dia a l’ópera

Encara no he pogut actualitzar el blog amb les fotos de la setmana passada amb els respectius comentaris, però és que això és un no parar: ara marxo a fer natació i aquest vespre toca funció a l’ópera de Toronto (Roy Thomson Hall) que hi ha un concert de música clàssica amb l’orquestra nacional de Canadà.

I encara m’he de posar al dia amb els deures d’anglès!

Fins després

Arxivat a Toronto. 1 Comment »

Cap a Montreal

Acabant de fer les últimes gestions abans de marxar: sincronitzant l’ipod, carregant la bateria de la càmera, fent la maleta… perquè aquest weekend marxem a Montreal.

Aquesta tarda m’he fet el carnet d’estudiant internacional (ISIC) perquè fan descompte en molts establiments, és universal i la fan amb un moment. Només amb el que m’estalvio amb el tren ja em surt a compte!

Marxem demà a primera hora (7:43) amb un tren que ens portarà a Montreal amb només quatre hores i mitja i dormirem a un hostel molt ben situat que hi ha al downtown. Aprofitant que el dilluns és festa a Toronto tornarem al vespre, per tant, no podré actualitzar el blog i penjar els plans de la setmana passada ni d’aquesta fins el dimarts.

Intentaré actualitzar-lo el dimarts!

Baseball: Blue jays vs NW Yankees

toronto11.jpg toronto10.jpg toronto9.jpg 

Tres fotos del divendres que vaig anar a l’Skydome a veure el meu primer partit en directe de baseball al més pur estil americà. Va ser molt curiós perquè el partit va durar més de 4 hores i només era una part, perquè es veu que duren uns quants dies els partits, amb altres paraules, és com si només vas a veure la primera part d’un partit i la segona es juga l’endemà i et fan pagar una altra entrada!

Ara ja puc dir amb coneixement de causa que el baseball és un esport molt aborrit i lent, sort que els americans fan tot tipus d’espectacles entremig de cada canvi d’equip i que el camp està equipat amb la última tecnologia digital per distreure el públic: televisions, calefacció, altaveus, micròfons, etc. De fet, el camp és com un centre comercial perquè quan ja no sàpigues com seure puguis estirar les cames mentre compres alguna cosa a les botigues que hi ha al mateix estadi a la vegada que consumeixes hot-dogs en un dels molts fast-food de l’estadi. De fet, hi ha fins i tot un hotel a dintre de l’estadi!

Potser d’esports no en saben gaire, però realment els americans són els reis del màrqueting, se les saben totes! Les famílies no van al camp a gaudir del partit, van a l’estadi a gaudir de l’espectacle: dels sorteigs, premis, cheerleaders, comprar a les botigues, etc. És més, l’estadi ara es diu Rogers center, perquè és el nom d’una companyia de telefonia que patrocina els blue jays.

La Barbaqui-u

toronto14.jpg toronto13.jpg toronto12.jpg      

Ho sento però només vaig fer fotos del viatge cap a la casa de la “barbacoa”. Estic esperant que em passin unes fotos. Tot i això ja us avanço que va ser patètic. M’explico: Tots anavem amb la idea que hi hauria unes costelletes de xai, botifarres, xoriços, etc. Però només hi havia hamburgueses congelades i hot-dogs amb tot tipus de condiments!El partit de futbol tampoc va valdre la pena, vam apallissar l’equip contrari. Cal dir que els contrincants eren una colla de despenjats que només practiquen la bicicleta.Hi ha una cosa que encara no he comentat: Toronto és la ciutat ideal pels ciclistes: el paradís dels ciclistes. Al ser una ciutat plana la majoria de carrers tenen carril-bici perquè els ciutadans es desplacin amb bici. També influeix que el transport públic sigui molt car (el doble que a bcn) i les seves tres linies de metro es queden curtes. Suposo que el panorama deu cambiar força a l’hivern, quan la temperatura mitjana és -10º!

Les fotos són d’en Bart (com el protagonista dels Simpsons) i d’una mini Niagara Falls d’un parc que hi havia al costat de la caseta.

Arxivat a Toronto. Etiquetes: , . 2 Comments »