Cap a Madrid: Online Marketing España ’08 (OME)

ome.jpg El dimecres 12 i 13 de març passat vaig poder formar part de l’expedició (en representació d’Emagister) de Grupo Intercom que assistia a la Online Marketing España (OME), la Feria & Congreso para Marketing Digital y Publicidad en Internet que es va celebrar al Palacio Municipal de Congresos Campo de las Naciones ( evidentment a Madrid; només faltaria que Barcelona s’espavilés i aconseguís algunt events de referència per posicionar-se a nivell europeu d’aquest sector ).

L’ OME és un dels esdeveniments més importants que se celebra a Espanya (sinó el que més) i havia aconseguit crear unes bones expectatives. Realment hi va participar molta gent: molts visitants, molts ponents i, sobretot, molts stands d’empreses punteres del sector (entre altres la de Grupo Intercom). Les xifres diuen força de la magnitud de l’esdeveniment: més de 80 stands d’empreses i agències de publicitat/marketing i més de 4000 visitants en dos dies (Indicadors de la bona salut del mercat). Per altra banda, també era un congrés, de manera que paral·lelament a les exposicions comercials, hi havia més de 60 conferències en dos dies, taules rodones i workshops de diferents temàtiques d’aquest sector (Online Marketing, Afiliats, Mobile Marketing, Marketing de Buscadors, xarxes socials…) i amb ponents de primera línia internacional.

Foto de l’stand més original, el de Grup Intercom a l’OME’08: (del sopar de divendres millor que no en posi cap 😉 )

ome_stand_grupo.jpg

A priori semblava que hauria de ser una autèntica revolució del sector a Espanya: doblava superfície, assistents, stands… però hi ha dues lectures totalment diferents. Des del punt de vista de fira va ser perfecte: estava tot enfocat des del punt de vista comercial, de manera que per fer contactes, reunions, retrobar-te amb col·legues del sector i contacatar amb potencials o actuals proveïdors va ser francament molt interessant, però jo hi anava, sobretot, per la part de conferències i seminaris, per formació: aprendre noves tècniques que s’exposessin, aplicacions noves, casos d’èxit, alguna primícia, etc. Però res de tot això, les conferències estaven totes patrocinades per agències o empreses que intentaven vendre el seu producte de manera més o menys descarada. En la meva opinió, la magnitud de l’esdeveniment se’ls hi va anar de les mans a l’organització:

– Les sales es van quedar totes petites, assistents drets al final i al voltant de la sala, com que les sales no estaven escalonades i els ponents no estaven alçats, el públic no en tenia visibilitat, l’àudio fallava…

– Mala ventilació: Molta calor i l’ambient molt carregat ( inclús algun escapament de gasos! :S )

– Els temes estaven mal enfocats, superficials, no entraven en matèria i estaven poc preparats: a vegades hi havia 5 ponents per només una hora, fins i tot un ponent ens va reconèixer, abans de la taula rodona, que no sabia ni de què havia de parlar perquè no l’havien informat…

– Tot estava ple de gom a gom: prendre un refrigeri al bar era una autèntica odissea i per dinar al càtering de la fira era un veritable suïcidi!

– No hi havia Wifi al recinte! 😦

Vaja, que és una llàstima que aconsegueixin l’èxit d’assistència d’empreses i aquest poder de convocatòria i que ho enfoquin tant a la part comercial. Des del meu punt de vista, s’haguessin pogut aconseguir ambdues coses: bones relacions comercials però amb un nivell alt dels seminaris ( Preparar més els temes, estructurar millor els debats i convidat a gent més potent i carismàtica del sector).

Comparteixo amb el meu amic Enric que la millor ponència (i amb mooolta diferència) va ser la de “Comuniting: ¿Cómo usar las comunidades virtuales para ganar clientes reales?” d’en Pere Rosales, un expert en temes de comunitats i director de marketing online de Profesionalia. Va ser l’únic que va aconseguir que, tot i que es va passar 10 minuts del que tenia, ningú es mogués de la cadira fins al final. La clau va ser un power-point molt ben preparat de suport que en cap moment li va encotillar el discurs, un gran coneixement del tema i una oratòria molt ben cuidada.

Tot i els inconvenients el balanç de l’experiència és positiva: aixecar-se a les 5:00 el dimecres per agafar l’avió a corre-cuita per ser a primera hora a Madrid, un bon sopar amb els companys d’ Intercom, un bon hotel, aprendre quatre cosetes, conèixer gent del sector i la tornada amb classe business (només hi havia aquesta plaça si volia avançar la tornada 😛 ) va pagar la pena l’experiència. 😀

Ara a preprar la visita/reunió a Google Ireland de finals de març!

Anuncis

Instal·lar el Windows Media Player sense validar

wmp.jpeg Poso aquest interessant tutorial sobre com instal•lar el Windoos Media Player 11 en el teu xp evitant que el súpervalidador de copia original de Windows ho detecti perquè és molt útil. Això ho vaig preparar quan em va passar a mi, que no hi havia manera de validar el meu reproductor (era original però no el detectava) i com que és un dubte freqüent l’he intentat exposar. No t’espantis perquè no és ni tant llarg ni tant difícil com sembla. Ho he intentat explicar pas a pas però si tens qualsevol dubte deixa un comentari.

Si ja has intentat instal•lar el programa oficial sense seguir aquest passos i Microsoft ja ha vist que el teu Windows no és original i ara no pots

obrir el reproductor. Si has instal•lat el Windows Media però el Windows no és original… Segueix l’opció A o la B per arreglar això.

Opció A:

Ves a inicio/panel de control/agregar quitar programas y desinstal•la el windows media player 11. En aquest cas el sistema t’hauria d’avisar que tornaràs a la versió 10. Si t’ha funcionat bé segueix amb el tutorial, sinó segueix amb l’opció 2.

Opció B:
Fes servir l’eina que hi ha a Inicio/todos los programas/accesorios que et permet tornar els teus programes a l’estat anterior al dia que vas “ficar la pota”. S’anomena “Restaurar Sistema”. Amb això tornes a tenir l’antic Media Player i ja podràs seguir amb el tutorial. Reinicia l’ordinador encara que no t’ho demani l’equip.

Tutorial per instal•lar Windos Media Player 11 sense validar la copia de Windows:

El programa per instal·lar el Windows Media Player que descarreguem des de la pàgina oficial de Microsoft és en realitat una mena de carpeta comprimida que conté molts programes. Alguns d’aquests instal·len el Windows Media Player però altres són els encarregats de validar el Windows.
Primer baixa’t el programa de la pàgina oficial. Després descomprimeix-lo amb el Winrar, Winzip o qualsevol altre programa per obrir arxius comprimts.
(Per si no saps com fer-ho: baixa-te’l des de Softonic (evidentment 😉 ) i després apreta sobre l’arxiu amb el botó secundari i fes clic a “descomprimir archivo en mediaplayer11/”. Ara t’hauria d’haver aparegut una carpeta amb el nom mediaplayer11 amb tots els arxius dintre)

Una vegada descomprimida la carpeta entra i instal·la “wmfdist11.exe”. Potser hauràs de reiniciar l’ordinador després, però és opcional. Per acabar executa “wmp11.exe” i llest! Ara t’hauria de sortir la pantalla per seleccionar les opcions típiques o personalitzades… Que gaudeixis!

Tot i això, una bona alternativa és l’ itunes. Jo cada dia que passa tinc més ganes de fer-me amb un bon MAc d’Apple… però bé, tot arribarà! 😛

El cànon digital no és la millor solució.

logo_sgae_fundada.jpg La remuneració compensatòria per còpia privada o cànon per còpia privada és una taxa que s’aplica a diversos mitjans de gravació amb la que es recapten recursos que rebran els autors, editors, productors i artistes, associats a alguna entitat de gestió de drets d’autor en concepte de compensació per còpies que fan dels seus treballs.

El cànon per còpia privada es cobra a l’Estat Espanyol als fabricants i importadors dels equips, aparells i materials que serveixen per a la gravació d’obres musicals o audiovisuals. No obstant, la SGAE indica clarament que la Ley de Propiedad Intelectual considera responsables solidaris del pagament de la remuneració als distribuïdors, majoristes i minoristes successius, impost que lògicament traslladen al consumidor en la seva totalitat i a efectes pràctics encareix el preu final del producte (com si fos l’iva).

Aquest cànon es cobra a tots els compradors de material susceptible de gravar; ja sigui un professional del so, un artista que necessita material per gravar, un estudiant que necessita un “pen” per guardar els seus treballs o un esportista que té el seu ipod nou de reis per estar distret mentre practica el seu esport preferit.

Més que posar-se a discutir sobre si és o no licit, si hi ha una doble imposició perquè paguem els drets d’autor dues vegades (quan comprem el cd i quan volem fer una copia) o si el cànon és baix o massa alt, si això ens fa menys competitius respecte els altres països… Jo sóc dels que crec que les crisis sempre són bones i que sempre se’n pot treure l’aigua clara, de manera que jo us animo a reflexionar sobre la situació actual. Les organitzacions manifesten un rebuig a gravar els suports, equips o xarxes i la tecnologia en general amb cànons, els quals els beneficiaris són un secotr econòmic o activitat d’intermediació específics. Va en contra de l’interès general, ja que això comprota que qualsevol col·lectiu o secotr que es vegi afectat per un canvi tecnològic pugui reclamar un cànon similar sobre la tecnologia que ha provocat aquest canvi, i pugui entorpir el desenvolupament de nous models de negoci. És que no veuen que les noves tecnologies propicien un canvi de model de negoci amb canals de distribució alternatius als models tradicionals? (itunes)

Un cànon no pot protegir un canal davant d’un altre, l’evolució al món digital des de l’analògic ha de permetre que la gestió dels drets pugui realitzar-se per altre mètodes diferents. Una vegada més, estem davant d’una mesura que no soluciona el problema de fons i legitima, d’alguna manera, la pròpia descàrrega il·legal de música i altre productes culturals. Si ja paguem un cànon, per què no es legalitzen les còpies?

Els reis es queden sense la Wii

nintendo_wii_1.jpg La Nintendo Wii ha tingut tant d’èxit que inclús abans de començar-se a vendre ja estava esgotada. La Wii s’ha convertit en la consola domèstica més venuda de tota la història (segons Nintendo). Però el que segur que és cert és que han venut 325.000 consoles a Europa els dos primers dies i actualment no estan disponibles a cap botiga.

Ningú va pensar que podria tenir tant d’èxit quan Nintendo va apostar fort per una consola “tecnològicament” per darrere de les altres de la seva mateixa generació, com la PS3 de Sony o la Xbox 360 de Microsft, però el fet és que li va sortir bé apostar pel seu revolucionari comandament i la seva senzillesa.

Tant és així, que ni els mateixos de la Nintendo s’ho esperaven que s’han quedat sense existències i ja han anunciat als reis mags que no arribaran a tota la demanda. És per això que s’ha tallat de cop la campanya publicitària i l’han desviat a promocionar la seva germana petita: la Nintendo DS. Fixeu-vos que a partir d’ara ja no veurem cap més anuncia a la televisió ni enganxat a les parets de la Wii, en canvi ens trobem a la petita DS fins i tot a la sopa.

Tot i que els jocs d’aquesta nova consola són molt limitats (pocs jugadors, poques pantalles, gràficament millorable…) el que la fa diferent i més atractiva que les altres és el seu comandament sensible al moviment i el seu preu. Mentre que els seus competidors directes venen les consoles per més de 400 (hi ha versión encara més cares), la Wii “només” en val 250€. Amb la combinació d’aquestes dos variables ha aconseguit atraure els jugadors ocasionals que no estan disposats a pagar l’elevat preu de les altres consoles (a part dels fans de Nintendo) i que no necessiten tanta “experiència” per poder gaudir del joc.

Ara la pregunta que em plantejo és si la tendència seguirà igual, o encara ens falta veure la pujada de la tant esperada PS3?

Top 10 terrible tech products

cnet.jpg Encara que pugui semblar una exageració, la C|Net ha publicat la llista dels pitjors productes tecnològics de la història, el “Top ten terrible tech products“, i un d’aquests escollits és el Windows Vista acompanyat amb altres fracassos similars com un ratolí d’Apple, una consola horrorosa, i altres articles.

A mi m’agradaria centrar-me amb l’impacte del Windows Vista als nostres ordinadors. Encara no conec a ningú que frisés per la data de llançament del producte sinó totalment al contrari, que ens “obliguin” a comprar el vista perquè l’anterior ja no es ven.

Tal i com ho diu C|Net: “Qualsevol sistema operatiu que provoqui una campanya demanant la reintroducció del seu predecessor mereix ser qualificat com de tecnologia espantosa. Qualsevol sistema operatiu que necessiti sis anys per desenvolupar-se però que provoca l’odi instantani d’entusiastes i professionals del PC mereix ser qualificat com a terrible.

No és penós que el gegant informàtic tardi 6 anys a desenvolupar un software que sigui automàticament rebutjat pels usuaris? El que jo em plantejo ara és si realment és problema és que els canvis assolits amb aquesta nova versió només són una millora del “feel and look”, o realment és un bon software però el problema el tenim els usuaris. Aquí jo hi veig dues qüestions: La resistència al canvi dels usuaris que ja estan habituats al Windows XP i que, per tant, no volen adaptar-se a un nou canvi tecnològic i l’excusa fàcil són les incompatibilitats o si realment el Vista té una pila d’errors que no ha superat el nivell d’exigència dels usuaris.

Ara que ja ha li hem donat un temps al producte ja podem opinar.

Comandament per l’ipod

nikeamp.jpg  La lína d’accessoris de Nike ens torna a sorprendre amb aquesta andròmina per controlar l’ipod a distància. Nike+ segueix innovant fabricant tota mena d’accessoris per l’ipod com aquest nou rellotge, que a part de marcar l’hora et serveis per controlar i a la vegada t’informa del temps, distància i calories cremades gràcies al suport que es posa a l’ipod i al sensor que es pot col·locar a qualsevol  “bamba” de la gama nike+.

Màxima comoditat pels que ens agrada sortir a fer footing de tant en tant gaudint del paissatge i de bona música, alhora que pots fer-te un seguiment de les sortides, objectius i una pila de possibilitats gràcies al software de nike+.

Nokia E61 vs Blackberry

nokiae611.jpg nokiaee61.jpg

El Nokia E61 es uno de los ataques más claros contra Blackberry y muestra una nueva dimensión en los móviles. Manejo del correo electrónico, visualización perfectamente de HTML, reproducción de archivos multimedia incluido Podcasts mediante RSS. Todo gracias a su sistema operativo Symbian 9.1.
Ahí, no queda la cosa.Este nuevo terminal monobloque quiere acabar con el reinado de las blackberry en el del real mail, un campo que nokia tenía en el olvido. Las únicas ventajas no son solamente en el campo profesional sino también en el ocio ya que con su pantalla panoramica y a su ranura para mini SD puedes guardar películas, música, fotos… y sin duda la gran diferencia es su posibilidad de conectarse con el Wifi que lleva incorporado.
Sin duda alguna es un aparato de envidia.