1.- Introducció als Buscadors (Google, Yahoo i Msn)

Aquí teniu el primer capítol de l’explicació del Marketing de Buscadors que us vaig prometre en un post anterior. No pretenc exposar la història fil per randa dels cercadors d’Internet però si que exposaré una miqueta “a grosso modo” , com és actualment, perquè van nàixer i quina és la funció dels Motors de Cerca a Internet.
La història exhaustiva de Google la podeu trobar a aquest link, la de Yahoo en aquest link i la de Msn en aquest link de Wikipedia.

Internet ha crescut d’una manera més que ràpida, exponencial des que va existir. Trobar un document es fa molt difícil degut a la gran quantitat d’informació que hi ha i encara és més difícil degut a les cinc característiques que té:

1.- Extens, omnipresent i creixent

2.- Informació sense estructura o molt pobre

3.- Diversitat de qualitat en la informació

4.- Dinàmica

5.- Distribuïda i autònoma.

Per aquestes característiques que us he mencionat anteriorment i el creixement exponencial que ha patit, l’aparició dels cercadors era una necessitat per a ponderar i ordenar la gran quantitat de pàgines, documents, sites i servidors de la xarxa. D’aquí neix la típica frase: “no hi ha res que pagui la pena a Internet, i en el cas que hi fos, no ho trobaries”. Aquesta funció la van començar a complir els primers robots de la web, coneguts també com a Cercadors. el recorregut de les direccions d’internet és, evidentment, realitzada automàticament per cadascun dels robots. Com que no són tots iguals i no parteixen dels mateixos criteris de selecció, cada motor de cerca obté la seva visió de la xarxa que difereix dels altres robots.

Gràcies a que els cercadors estan basats en criteris diferents i que es van adaptant als temps, els usuaris poden decidir lliurement quin fer servir segons el grau de qualitat que volen. És per això que de manera natural hi ha la selecció natural dels buscadors: només sobreviuen els bons o els que saben modificar el seu algoritme i adaptar-lo als canvis que hi ha a la web.

De Cercadors n’hi ha molts: Lycos (1994), Excite (1994), Altavista (1995), Yahoo! (1995), Inktomi (1996), Hotbot (1996), Google (1997), Fast (1997), Directhit (1998), Teoma (1998), Alltheweb, Msn, AOL … Però al tenir diferents criteris a l’hora de presentar i ponderar els resultats, són els diferents usuaris que hauran de decidir quin prefereixen consultar perquè, tot i que estèticament hi ha gustos molt diferents (tants com usuaris) tots els usuaris tenim un denominador comú a l’hora de consultar: Qualitat en la cerca.

Actualment els 3 cercadors que es reparteixen el mercat espanyol són Google (95%), Yahoo (2%), Msn (2%) i altres (1%). Són els usuaris els qui decidim quin és cercador és el líder i quin ho serà demà… 😀

Diuen que una imatge val més que mil paraules. Potser amb aquesta imatge que tret d’aquest blog podem veure un dels motius pel qual és l’actual líder indiscutible. 😉

Arxivat a Internet. Etiquetes: , , , , . 9 Comments »

A què et dediques?

Més d’una vegada m’he trobat amb gent que m’ha afirmat que el blog és una pèrdua de temps i que seria molt més interessant aprofitar per llegir algun bon llibre, mirar una bona pel·lícula, fer una miqueta d’esport, etc. La veritat és que a vegades tenen raó, però també em pot servir per guanyar temps: Com que molts dels meus amics o familiars em pregunten més d’una vegada a què em dedico i la veritat és que després d’exposar-li el tema el millor que puc no ho acaben d’entendre gaire, he decidit preparar alguns post exposant amb l’ajut de suports multimèdies i explicacions meves per veure si així els hi queda més clar.

Una bona estructura podria ser:

1.- Introducció als Motors de Cerca (Google, Yahoo i Msn)

2.- Sinó apareixes a Google no existeixes

3.- Què són els Adwords i com funciona (Marketing a Google)

Personalment crec que si aconsegueixo fer una bona explicació / resum en tres posts i amb aquest enfocament es pot tenir una bona visió global de tota aquesta món tant desconegut per alguns.

Arxivat a Internet. Etiquetes: , . 1 Comment »

Cap a Madrid: Online Marketing España ’08 (OME)

ome.jpg El dimecres 12 i 13 de març passat vaig poder formar part de l’expedició (en representació d’Emagister) de Grupo Intercom que assistia a la Online Marketing España (OME), la Feria & Congreso para Marketing Digital y Publicidad en Internet que es va celebrar al Palacio Municipal de Congresos Campo de las Naciones ( evidentment a Madrid; només faltaria que Barcelona s’espavilés i aconseguís algunt events de referència per posicionar-se a nivell europeu d’aquest sector ).

L’ OME és un dels esdeveniments més importants que se celebra a Espanya (sinó el que més) i havia aconseguit crear unes bones expectatives. Realment hi va participar molta gent: molts visitants, molts ponents i, sobretot, molts stands d’empreses punteres del sector (entre altres la de Grupo Intercom). Les xifres diuen força de la magnitud de l’esdeveniment: més de 80 stands d’empreses i agències de publicitat/marketing i més de 4000 visitants en dos dies (Indicadors de la bona salut del mercat). Per altra banda, també era un congrés, de manera que paral·lelament a les exposicions comercials, hi havia més de 60 conferències en dos dies, taules rodones i workshops de diferents temàtiques d’aquest sector (Online Marketing, Afiliats, Mobile Marketing, Marketing de Buscadors, xarxes socials…) i amb ponents de primera línia internacional.

Foto de l’stand més original, el de Grup Intercom a l’OME’08: (del sopar de divendres millor que no en posi cap 😉 )

ome_stand_grupo.jpg

A priori semblava que hauria de ser una autèntica revolució del sector a Espanya: doblava superfície, assistents, stands… però hi ha dues lectures totalment diferents. Des del punt de vista de fira va ser perfecte: estava tot enfocat des del punt de vista comercial, de manera que per fer contactes, reunions, retrobar-te amb col·legues del sector i contacatar amb potencials o actuals proveïdors va ser francament molt interessant, però jo hi anava, sobretot, per la part de conferències i seminaris, per formació: aprendre noves tècniques que s’exposessin, aplicacions noves, casos d’èxit, alguna primícia, etc. Però res de tot això, les conferències estaven totes patrocinades per agències o empreses que intentaven vendre el seu producte de manera més o menys descarada. En la meva opinió, la magnitud de l’esdeveniment se’ls hi va anar de les mans a l’organització:

– Les sales es van quedar totes petites, assistents drets al final i al voltant de la sala, com que les sales no estaven escalonades i els ponents no estaven alçats, el públic no en tenia visibilitat, l’àudio fallava…

– Mala ventilació: Molta calor i l’ambient molt carregat ( inclús algun escapament de gasos! :S )

– Els temes estaven mal enfocats, superficials, no entraven en matèria i estaven poc preparats: a vegades hi havia 5 ponents per només una hora, fins i tot un ponent ens va reconèixer, abans de la taula rodona, que no sabia ni de què havia de parlar perquè no l’havien informat…

– Tot estava ple de gom a gom: prendre un refrigeri al bar era una autèntica odissea i per dinar al càtering de la fira era un veritable suïcidi!

– No hi havia Wifi al recinte! 😦

Vaja, que és una llàstima que aconsegueixin l’èxit d’assistència d’empreses i aquest poder de convocatòria i que ho enfoquin tant a la part comercial. Des del meu punt de vista, s’haguessin pogut aconseguir ambdues coses: bones relacions comercials però amb un nivell alt dels seminaris ( Preparar més els temes, estructurar millor els debats i convidat a gent més potent i carismàtica del sector).

Comparteixo amb el meu amic Enric que la millor ponència (i amb mooolta diferència) va ser la de “Comuniting: ¿Cómo usar las comunidades virtuales para ganar clientes reales?” d’en Pere Rosales, un expert en temes de comunitats i director de marketing online de Profesionalia. Va ser l’únic que va aconseguir que, tot i que es va passar 10 minuts del que tenia, ningú es mogués de la cadira fins al final. La clau va ser un power-point molt ben preparat de suport que en cap moment li va encotillar el discurs, un gran coneixement del tema i una oratòria molt ben cuidada.

Tot i els inconvenients el balanç de l’experiència és positiva: aixecar-se a les 5:00 el dimecres per agafar l’avió a corre-cuita per ser a primera hora a Madrid, un bon sopar amb els companys d’ Intercom, un bon hotel, aprendre quatre cosetes, conèixer gent del sector i la tornada amb classe business (només hi havia aquesta plaça si volia avançar la tornada 😛 ) va pagar la pena l’experiència. 😀

Ara a preprar la visita/reunió a Google Ireland de finals de març!

Instal·lar el Windows Media Player sense validar

wmp.jpeg Poso aquest interessant tutorial sobre com instal•lar el Windoos Media Player 11 en el teu xp evitant que el súpervalidador de copia original de Windows ho detecti perquè és molt útil. Això ho vaig preparar quan em va passar a mi, que no hi havia manera de validar el meu reproductor (era original però no el detectava) i com que és un dubte freqüent l’he intentat exposar. No t’espantis perquè no és ni tant llarg ni tant difícil com sembla. Ho he intentat explicar pas a pas però si tens qualsevol dubte deixa un comentari.

Si ja has intentat instal•lar el programa oficial sense seguir aquest passos i Microsoft ja ha vist que el teu Windows no és original i ara no pots

obrir el reproductor. Si has instal•lat el Windows Media però el Windows no és original… Segueix l’opció A o la B per arreglar això.

Opció A:

Ves a inicio/panel de control/agregar quitar programas y desinstal•la el windows media player 11. En aquest cas el sistema t’hauria d’avisar que tornaràs a la versió 10. Si t’ha funcionat bé segueix amb el tutorial, sinó segueix amb l’opció 2.

Opció B:
Fes servir l’eina que hi ha a Inicio/todos los programas/accesorios que et permet tornar els teus programes a l’estat anterior al dia que vas “ficar la pota”. S’anomena “Restaurar Sistema”. Amb això tornes a tenir l’antic Media Player i ja podràs seguir amb el tutorial. Reinicia l’ordinador encara que no t’ho demani l’equip.

Tutorial per instal•lar Windos Media Player 11 sense validar la copia de Windows:

El programa per instal·lar el Windows Media Player que descarreguem des de la pàgina oficial de Microsoft és en realitat una mena de carpeta comprimida que conté molts programes. Alguns d’aquests instal·len el Windows Media Player però altres són els encarregats de validar el Windows.
Primer baixa’t el programa de la pàgina oficial. Després descomprimeix-lo amb el Winrar, Winzip o qualsevol altre programa per obrir arxius comprimts.
(Per si no saps com fer-ho: baixa-te’l des de Softonic (evidentment 😉 ) i després apreta sobre l’arxiu amb el botó secundari i fes clic a “descomprimir archivo en mediaplayer11/”. Ara t’hauria d’haver aparegut una carpeta amb el nom mediaplayer11 amb tots els arxius dintre)

Una vegada descomprimida la carpeta entra i instal·la “wmfdist11.exe”. Potser hauràs de reiniciar l’ordinador després, però és opcional. Per acabar executa “wmp11.exe” i llest! Ara t’hauria de sortir la pantalla per seleccionar les opcions típiques o personalitzades… Que gaudeixis!

Tot i això, una bona alternativa és l’ itunes. Jo cada dia que passa tinc més ganes de fer-me amb un bon MAc d’Apple… però bé, tot arribarà! 😛

Emagister.fr

emagisterfr.jpg Són les 21:28 i després dels últims retocs i les últimes revisions, acabo de penjar la primera fase de la campanya d’Emagister.fr de Google Adwords. Aquest portal és el mateix que Emagister.com però pel país veí: la guia líder de formació però per França.

Aquesta primera campanya la tindrem activa i en observació durant una setmana per fer un primer test i estudiar el mercat. Després tocarà avaluar com ha anat i treure conclusions, aplicar-li algun retoc per millorar resultats abans de pujar la segona fase. Aquest projecte té especial interès per a mi perquè és la primera campanya que preparo de cap i peus tot sol (sempre sota la supervisió del meu mestre: l’Enric 😉 )

Aquesta primera fase la componen unes 15000 keywords (paraules clau) i uns 150 Texts Ads (anuncis de text) que han de servir per potenciar i aconseguir més usuaris pel nostre portal. Amb aquestes accions s’aconsegueix una bona injecció de visitants. Una bona mostra del que comento seria aquesta cerca.

Més endavant exposaré amb més detall amb què consisteix aquest nou rumb professional i quins avantatges té utilitzar les eines de Google per a una empresa qualsevol.

La taca de les cases d’apostes

quiniela.jpg Des que existeixen les cases d’apostes esportives on-line el negoci no ha parat de créixer. Aquest canal nou és un model de negoci que ha generat, només a l’estat espanyol, més de 400 milions d’euros segons l’Asociación Española de Apostadores Deportivos por Internet (AEDAPI). La seva proliferació ha donat lloc a diferents casos d’escàndol provocats per persones vinculades al món de l’esport que manipulen els partits i resultats que facin falta a canvi d’una suculenta i atractiva quantitat de diners.

L’últim cas que ha sortit a la llum és el del tennista argenti Vasallo Argüello i el rus Dadyvenko. Es va dur a terme en un partit de vuitens de final del Torneo Sopot. Tot i el gran volum inexplicable de juguesques a favor d’Argüello (num. 87 del ranking mundial) contra Dadyvenko (núm. 4). Després de guanyar el primer set i perdre el segon, al tercer el rus va abandonar per unes molèsties. Casualitat?

Tot i això, les juguesques on-line no deixen de ser un problema que s’exten de manera discriminada arreu del món. A la majoria de països europeus, tot i moure més de 12.000milions d’euros anuals, són il·legals, però escapen de la llei perquè tenen les seus a paradisos fiscals, com Gibraltar, o en països de la UE que sí que són legals, com Malta o Àustria. Són negocis que originen poques despeses i són molt rentables. Per contra, suposen una clara amenaça a les clàssiques loteries i juguesques que no paren de caure en facturació.