Emagister a tot gas!

Els últims mesos han sigut molt intensos, tant, que des d’Emagister vam decidir dedicar un dia a celebrar junts els avanços assolits i agafar aire pels grans reptes que encara tenim.

Tal i com vaig explicar, hi havia tres opcions: velocitat (Karting), aventura (escalada al bosc) i relax ( SPA). A continuació us deixo un video que ha fet en Cris (és l’americà amb ulleres de sol).

No vaig pujar al podi per poc, el cinquè millor temps de trenta-un no està malament per ser la primera vegada que pujava a un kart. Això ho hem de repetir!

Espero que no us faci gaire enveja:D

Anuncis

Experiència DIR: More than Just Sports

La setmana passada vaig anar amb en Tomàs, un amic de la feina, a provar les instal·lacions el gimnàs Dir Diagonal. el principal motiu de la visita era provar l’espectacular piscina olímpica de 50m climatitzada a l’aire lliure (coberta durant l’hivern) i entrar a les faraòniques instal·lacions que té la cadena de gimnasos al bell mig de Barcelona.

Hi vam anar a les 9 perquè és quan hi ha menys gent, quan tornavem de la feina i també perquè, segons la seva tarifa, a partir de les 9 li és més barat (paga una quota fixa i un tant per cada vegada que visita les instal·lacions! :O ). La veritat és que me n’havien parlat molt bé d’aquests gimnassos, tot i que a mi m’interessa bàsicament la piscina per a practicar natació. Jo actualment estic abonat a l’Euròpolis perquè té una piscina de 25m, està al costat del meu pis actual i tinc una tarifa d’universitari molt competitiva.

M’agradaria fer un anàlisi comparatiu entre els gimnasos DIR i el meu (i els altres 😀 ) i exposar la meva experiència com a usuari habitual de la competència.

No tots els gimnassos DIR tenen piscina i menys de 50m, però he d’admetre que només per la piscina ja paga la pena inscriure’s… sinó fos perquè està massa lluny de casa meva m’hi apuntava ja! ;-). En general les instal·lacions estan perfectament netes i ordenades, sales molt grans i molt modernes però anem pas per pas.

El Dir Diagonal està al mig del complex d’oci de Sarrià, en el mateix edifici que els Cinesa, gran quantitat de restaurants i fast-food i a tocar la diagonal. Llàstima que no tingui cap parada de metro ni ferrocarrils que el faci més accessible. Les instal·lacions són d’última generació, tot molt però que molt modern, màquines per abonar el cost diari d’utilització sense haver de fer cua perquè t’atenguin els dependents…

Sobre els socis del Dir s’ha de dir que el perfil mitjà es un home o dona jove d’uns 27 anys amb mitjà-alt poder adquisitiu i que té com a prioritat o si més no, com un punt important, la salut i l’estat físic, el “cuidar-se, estar en forma” de l’home del s.XXI. Pel meu gust hi ha massa “caxetes” i “pijos” que es passen més hores al gimnàs que a la biblioteca 😀 . Tot i això em sembla lògic perquè han creat tot un estil de vida, és molt més que un club de fitness, és un club social, tenen un Club Singles que organitza activitats enfocades a trobar parella, tenen el seu magazine, una línia de roba esportiva… va més enllà d’un lloc per fer esport!

Sobre les activitats dirigides i l’oferta lúdica s’ha de dir que és famós per ser pioner a Catalunya a l’hora d’impulsar activitats innovadores, lideren les últimes tendències mundials en fitness, wellness i nutrició. Des de les estacions cardiovasculars i musculars, fins a les últimes activitats dirigides; al seu moment amb l’spinngin (ara és un “commodity” a tots els gimnasos) i el Zumba actualment.

Després de veure-ho amb els meus propis ulls, ara veig clarament que el fenomen Dir és imparable en una ciutat com Barcelona, on la qualitat i moda van agafades de la mà. Des que Ramón Canela, Director general i fundador, va inugurar el primer gimnàs el 1979 han passat molt anys i ha obert fins a 13 instal·lacions (12 a BCN i 1 a St.Cugat que crea furor amb els meus companys de feina) convertint-se en líder del sector a Barcelona. Tot i l’èxit, Canela ha preferit concentrar el seu creixement a Barcelona renunciant a copiar el model de negoci i estratègies a altres ciutats com Madrid per por a ser menys perfeccionistes. Per acabar us deixo una relació dels punts forts i febles del DIR.

Punts Forts:

– Els socis gaudeixen gratuïtament tovalloles de dutxa i entrenament, gel de bany, shampoo i acondicionador! (oblida-te’n de carregar la tovallola humida tot el dia!)

– Tampoc han de pagar per utilitzar la bàscula (no cal carregar els estúpids 25 cèntims)

– Sala de Premsa gratuïta equipada amb Wi-Fi (també gratuït).

– Pàgina web força treballada i amb molta informació.

– Televisió pròpia: DIR TV

– Més de 3000 sessions dirigides diferents cada setmana: Aeròbic, Step, SpinDir, TBC, Ioga, Pilates, Tonificació, aqua Aeròbic… (segons la seva web, lògicament no m’he posat a comptar-les totes :D)

– Gran varietat de tarifes per a tot tipus de necessitats (també descomptes exclusius amb la targeta client!)

– Horaris molt amplis per poder gaudir de les instal·lacions des de les 7 del matí fins a les 11 de la nit.

– Et pots inscriure online!

Punts millorables:

– Poc personal d’atenció a l’usuari i poc qualificat; per inscriure’s hi ha llargues cues perquè no tots poden dur a terme totes les gestions, cadascú s’encarrega només de la seva àrea.

– Poca informació i ocultació de les tarifes. A diferència d’altres centres, no tenen un pamflet genèric amb totes les tarifes i promocions. Són totalment individualitzades de manera que no pots comparar.

– Molta burocràcia degut a la gran varietat de tarifes que disposa el centre.

– Tarifes força més elevades respecte la competència: totes les comoditats i avantatges s’acaben monetaritzant a la quota mensual.

I tu, vas al Dir? Segur que tens alguna cosa a dir per complementar aquest post? Digues la teva i deixa un comentari! 😉

X Cursa Bombers de Barcelona 2008

Avui he pogut comprovar a la X Cursa Bombers de Barcelona 2008 que estic més “cardat* del que em pensava. Sabia que ho estava perquè després d’estar més de dos mesos lesionat i sense poder fer esport m’he engreixat una miqueta i això es nota! 😉 .

Ja tenim disponibles els resultats de la X Cursa Bombers de Barceloa 2008 i he d’admetre que no són del tot satisfactoris perquè no només no he baixat de 45 min que m’havia proposat, sinó que he passat els 50 min! En clau positiva es podria veure com que hi ha molt de potencial per millorar l’any que ve 😀 .

Per preparar aquest esdeveniment havia sortit a fer footing un parell de vegades abans, m’havia inscrit a la cursa amb un parell d’amics de la feina i hem quedat aquest matí per preparar-nos per la sortida. M’agradaria fer un anàlisi de la meva impressió sobre l’organització, participants, etc.

Per inscriure’s a la cursa es podia fer on-line cosa que facilitava (i molt) que els participants s’hi apuntessin sense gaire dificultats i paguessin els seus 15€. En el meu cas, em vaig comprar unes bambes Nike+ Pegasus que són molt cómodes i que em feien automàticament i gratuïtament membre del Nike Runing Club i com que la cursa l’organitzava nike, els membres del club tenim la inscripció de franc.

El que no entenc és perquè han obligat a recollir el dorsal amb un horari força restrictiu (de dilluns a divendres i el dissabte abans de 10:30 a 20:30) i al darrere de la zona universitària, a la carpa que té l’Espacio Movistar. De manera que et podies inscriure online però per força t’havies de desplaçar físicament a Barcelona. Si volen tenir més participació i amb la quantitat de gent que hi havia que era de les rodalies de Barcelona i alguns d’altres províncies, com se-ls’hi pot ocorre limitar d’aquesta manera als corredors? Que potser no podien habilitar algunes botigues més importants de les altres províncies i algunes de Barcelona? Estic segur que això ha frenat a molta gent a l’hora de decidir si apuntar-se.

El Merchandising que et donaven a l’hora d’anar a buscar el dorsal està molt ben estudiat: Dintre d’una bosseta de paper nike hi havia la samarreta-dorsal Dri-Fit (pel meu gust massa quadrada: mànigues molt llargues i justa de cintura), un estoig molt elegant amb un pendrive USB amb el logo de Nike+ d’1GB de memòria amb un document Flaix amb tota la info de la cursa. Val a dir que la samarreta és més maca la de les dones, de color groc que no la dels homes que era vermella.

La sortida des de l’entrada del Parc de la Ciutadella estava molt ben escollit perquè s’hi podia accedir fàcilment amb metro i hi havia molta vorera per la gran quantitat de motos que s’han concentrat ja que s’havia avisat que la gent no hi anés amb el cotxe particular perquè difícilment trobaria lloc per aparcar. El que també estava molt ben pensat però no del tot és la sortida progressiva i de diferents calaixos. M’explico: Si havies participat l’any anterior et podies basar en aquest resultat per saber on t’havies de situar. al primer calaix de la sortida hi havia els corredors d’èlit perquè, al segon calaix els participants que havien fet un resultat total de menys de 37′, al tercer els sub43′, després els sub48′, els sub 53′ i finalment tots els participants de més de 53 minuts o que era la seva primera vegada que participaven. Això facilitava (en teoria) que el flux de gent fos més homogeni i que no et destorbessin els participants més lents si és que anaves més ràpid per facilitar la possibilitat de millorar la marca de l’any anterior. El que no tenien previst és que casi doblarien els participants de l’any anterior, de manera que al calaix de més de 53′ hi havia més de la meitat dels participants, entre ells jo 🙂 . Això ha fet que ens haguéssim d’esperar gairebé 5 min fins que passessin tots els calaixos per començar a sortir els “novells” o participants lents.

Un parell d’apunts més abans d’acabar: Increíble la capacitat de concentració de Nike que s’ha incrementat un 50%: 15000 respecte els escassos 10000 del 2007.

El que no han sabut és assimilar i adequar el recorregut a l’allau de corredors. Durant tot el recorregut, durant els 10km del circuit he estat rodejat de centenars de corredors, el del davant el podia tocar si estirava el braç i els del costat… ja ens tocàvem sense voler!. Davant d’aquesta autèntica marea vermella amb alguns pigments grocs (les dones) havies d’estar més pendent dels corredors que t’envoltaven i sobretot dels que es creuaven o adalantaven que del ritme a seguir per fer un bon temps. Jo hagués escollit, sobretot al començament, alguns carrers més amples per la simple seguretat dels participants de morir atropellat.

El guarda-roba s’ha quedat petit, per variar, tot i que hi havia un parell de punts d’entrega i recollida però amb llargues cues.

Vull felicitar a l’organització per la rapidesa a l’hora de publicar els resultats (ja que al fer servir el xip championchip queda registrat tot electrònicament) i sobretot per haver aconseguit tants participants, pel material i per la propaganda que se n’ha fet; realment l’equip de marketing ha pencat de valent. Però també m’agradaria que aprofitessin millor aquesta capacitat de concentració, que no hi hagi la sensació de descontrol o de “se’ns ha anat de les mans” que teníem els participants d’avui.

Si tot va bé, fins l’any que ve!

*Cardat: no t’espantis! és com es diu a Girona estar fotut, estar en baixa forma 😉

La taca de les cases d’apostes

quiniela.jpg Des que existeixen les cases d’apostes esportives on-line el negoci no ha parat de créixer. Aquest canal nou és un model de negoci que ha generat, només a l’estat espanyol, més de 400 milions d’euros segons l’Asociación Española de Apostadores Deportivos por Internet (AEDAPI). La seva proliferació ha donat lloc a diferents casos d’escàndol provocats per persones vinculades al món de l’esport que manipulen els partits i resultats que facin falta a canvi d’una suculenta i atractiva quantitat de diners.

L’últim cas que ha sortit a la llum és el del tennista argenti Vasallo Argüello i el rus Dadyvenko. Es va dur a terme en un partit de vuitens de final del Torneo Sopot. Tot i el gran volum inexplicable de juguesques a favor d’Argüello (num. 87 del ranking mundial) contra Dadyvenko (núm. 4). Després de guanyar el primer set i perdre el segon, al tercer el rus va abandonar per unes molèsties. Casualitat?

Tot i això, les juguesques on-line no deixen de ser un problema que s’exten de manera discriminada arreu del món. A la majoria de països europeus, tot i moure més de 12.000milions d’euros anuals, són il·legals, però escapen de la llei perquè tenen les seus a paradisos fiscals, com Gibraltar, o en països de la UE que sí que són legals, com Malta o Àustria. Són negocis que originen poques despeses i són molt rentables. Per contra, suposen una clara amenaça a les clàssiques loteries i juguesques que no paren de caure en facturació.

1ª etapa: 84 Jean Bouin

logo_open.jpg Aquest matí hi havia una cita interessant i compromesa que havia de ser la primera etapa de preparació de la marató de NY: La 84 Jean Bouin. Avui haviem de veure a quin nivell estem per saber des d’on comencem a preparar-nos per correr la marató de l’any vinent.

Tot i que jo havia apostat un esmorzar amb en Tomàs que seria capaç de fer-no en menys de 50 min (encara que no he fet esport des de la pedalada) no serà possible comprovar-ho perquè no hi he participat. Per desgràcia aquest matí no he sentit el despertador i m’he llevat a les 9:10, quan ja havia començat la cursa. Tot sigui dit que jo hi havia de ser-hi abans de les 8 per recollir el dorsal. No sé quan serà el propera etapa, però espero que sigui avait perquè m’he quedat amb les ganes.

Total, el que havia de ser una cita per tancar unes quantes boques ha acabat amb un autèntic fracàs: ni samarreta de la jean Bouin, ni entrepà i beguda, i el 13€ a can pixa…

Ara fa mitja hora que ja s’han publicat els resultats i ja podem fer les típiques comparacions…

Nou campió del Tour’06

pereiro.jpg El ciclista Oscar Pereiro va quedar segon a 57 segons del líder del Tour 2006. Després de la desqualificació del corredor americà Froyd Landis per dopatge el ciclista espanyol passa a ser des d’avui l’oficial vencedor del tour. Ha rebut aquesta tarda el maillot groc de campió del Tour a Madrid a la seu del Consejo Superior de Deportes.

Avui acaba el debat que es va obrir l’any passat sobre el campió del Tour, però no queda tancat ni de bon tros, el gran debat que hi ha al darrere que és el problema del dopatge a l’esport. És un fet evident que les competicions sobre la bicicleta han perdut bona part dels seus seguidors per la mala reputació que pateix i la falta de credibilitat per culpa dels corredors i equips mèdics que fan mans i mànigues al límit de la legalitat per aconseguir el millor resultat.

Actualment l’esport d’èlit està en crisi i no només hi ha casos de dopatge al ciclisme: n’hi ha a l’atletisme, futbol… Si aquest episodi serveix per tancar definitivament el tema temporalment tornarà a expotar d’aquí a quatre dies quan es torni a descobrir un altre cas de “dopping”. El que s’hauria de fer és aprofitar que el debat encara avui està obert, per resoldre d’una vegada per totes aquest conflicte i marcar clarament els límits de la legalitat perquè no es torni a repetir. Només d’aquesta manera es pot aconseguir un esport d’èlit exemplar, interessant i realment competitiu que torni a fer vibrar als seguidors.

Per cert, moltes felicitats Òscar! Encara tinc l’esperança que es pot salvar el ciclisme.