Sant Jordi: Dia de la rosa i el llibre

El 23 d’abril de cada any celebrem la diada de Sant Jordi. Hi ha molt escrit sobre aquest tema i moltes llegendes que no se sap ben bé d’on venen. M’agradaria exposar-ho amb una miqueta de rigor i anar als orígens per entendre el perquè de celebrar St. Jordi el 23 d’abril, quin és el motiu de la rosa, del llibre…
Sant Jordi, patró de Catalunya i Aragó, també ho és de Portugal, Lituania, Rússia, Etiòpia, Grècia i altres llocs. Aquí el coneixem com a “Jordi” però també se l’anomena Jorge (Castellà), Gorka (Euskera), Xurxo (Gallec), George (Anglès), Georges (Francès), Yuri (Rus) i molt altres que només cal posar el nom al traductor per saber-ho. Jordi ve del grec, dels termes: Gea i Eron, que units signifiquen : El qui treballa la terra.

El Cavaller de l’antic país de l’Àsia Menor (el que ara seria Turquia), es va convertir al cristianisme abandonant la seva carrera de soldat i va cedir tots els seus bens als pobres. De fet va morir màrtir al no renegar de la seva fe al voltant de l’any 300.

Segons el que ens va deixar en Joan Amades al Costumari català, el van escollir com a patró de la cavalleria i de la noblesa catalana per l’ajuda que li va donar al rei Pere l’any 1094, que va guanyar una batalla contra els sarraïns després d’invocar el Sant. Una altra llegenda narra que el Compte de Barcelona, Borrell II, va reconquerir la capital amb només nou homes que van acudir a la seva crida a les muntanyes de Manresa i a l’ajuda del Sant que, muntat a un cavall blanc i amb un llamp per espasa, els va guiar durant la lluita.

Però tot i aquestes històries / llegendes, la més famosa és la d’un drac exigia als habitants d’un poble de Montblanc que li proporcionessin aliment diari. Com que no en tenia suficient amb els animals que li oferien i en volia més, al poble es celebrava un sorteig diari per escollir la víctima pel sacrifici. Segons la llegenda, un dia li va tocar a una princesa, però just quan el drac estava a punt de cruspir-se-la a la porta de la cova, va aparèixer un cavaller desconegut anomenat Jordi que va lluitar ferotgement fins a matar la bèstia. De la sang que brollava per la ferida del drac en va créixer un roser de roses vermelles i el cavaller n’hi va regalar una a la princesa com a prova del seu amor.

El 23 d’abril no només es venera el sant als altars, també hi ha festes paganes com els tornejos que l’estamentmilitar de la noblesa catalana organitzava a la plaça del Born de Barcelona i les dames eren obsequiades amb una rosa pel seu estimat.

Encara que al principi era un costum elitista, es va traslladar a la resta de la societat amb el pas dels anys gràcies a la fira dels enamorats que es va fer a Barcelona al segle XV. Quan es repartien roses entre totes les senyores que assistien a la funció celebrada en el Palau de la Generalitat (ara em sembla que només reparteixen roses )

El simbolisme de la rosa vermella és la passió, l’espiga de blat la fecunditat, i la senyera el patronat del Sant.
Segur que alguns us esteu preguntant d’on ve la tradició del llibre, doncs bé, això ho va proposar l’escriptor i editor valencià afincat a Barcelona, Vicente Clavel Andrés, vice-president de la Càmbra Oficial del Llibre de Barcelona, que va proposar la idea de celebrar un dia la festa del llibre per animar a la lectura.. El 6 de febrer de 1926, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera accepta i el rei Alfonso XIII firma el Real Decreto que institueix la “Fiesta del Libro Español” per el dia 7 d’octubre en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes, tot i que a l’any 1930 es va traslladar al 23 d’abril, el dia de la seva mort.
En un 23 d’abril, a més a més de Cervantes (1616) també van morir escriptors com Josep Pla (1981) i William Shakespeare (1616)

L’any 1995, la Unesco institueix el dia 23 d’abril com el “Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor”.
Així, el 23 d’abril i seguint la tradició, l’enamorat li recala una rosa a la seva parella i ellli regala un llibre. Encara que fruit de l’ànim de lucre, es pretén que sigui el dia indicat per expressar el sentiment no només de la parella, sinó que tingui un sentit més ampli (pares, fills…) i a qui s’aprecia més (amics, companys de feina…) i es regalen llibres no només a ell sinó força sovint també a ella.

Aquesta bella tradició ja s’ha exportat a altres països. Coses de la Globalització

PD1: Aprofito per felicitar al meu pare, al meu germanet (Jordi, lògicament 😀 ) i a tots els Jordis que visiteu aquest blog.

PD2: També vull felicitar a la meva Maria, que avui no la veuré però me’n recordaré especialment :*

Anuncis

Democràcia directe

democracia.jpg Una forta onada de depressió arrasa les consciències dels ciutadans per la incapacitat dels partits i les institucions polítiques per escoltar i oferir-los respostes dels seus problemes. L’origen es troba amb la pròpia llei electoral, que estableix llistes electorals tancades i bloquejades, que obliga als ciutadans a votar etiquetes en lloc de persones, impedint la relació directa i el compromís dels escollits amb els seus electors. Així els diputats són impedits i obligats a obeir cegament el que dicta la direcció de cada partit, a combregar rodes de molí imposades des de dalt. Fins que no es resolgui aquesta qüestió, la frustració i l’engany polític predominarà perquè no podrem escollir el “nostre” diputat. La democràcia queda corrompuda pel gran poder creixent que tenen els partits i l’opinió dels electors no compte pel que és més important: el dia a dia de la política.

S’ha parlat molt de modificar la llei electoral però no s’ha tocat mai des de l’any 1980 perquè ja va bé als partits. Però els ciutadans necessitem reformar el sistema electoral perquè sigui més proper, transparent i atractiu pels electors i, sobretot, perquè es faci política de debò i no “de partit”. La llei actual separa els electors dels polítics amb els partits, de manera que el partit s’ha convertit en un fi en si mateix, quant només hauria de ser un instrument per encaminar el pluralisme democràtic. Aquest descontent és el que provoca l’alta abstenció (excepte quan hi ha algun factor determinant com el terrorisme) i facilita el poder de minories i lobbies, en detriment del bé comú i de les necessitats reals dels ciutadans.

La figura dels partits polítics tenia sentit al principi de la democràcia per enfortir a unes formacions polítiques dèbils, però amb el temps aquest instrument s’ha convertit amb un gegant bipartidisme que no té res a veure amb la definició de democràcia, tot al contrari, actualment s’ha prostituït la política i s’ha passat a la confrontació de les dues espanyes: la continuació de la guerra civil però a les urnes. Dos gegants sense ideari que es dediquen a desqualificar-se, odiar-se i a intercanviar insults gratuïtament però sense resoltre els problemes reals dels ciutadans, que cada dia se senten menys representats.

Una relació directe entre electors i elegits és la única que pot resoldre la perversió del sistema electoral actual, en el que un vot és un xec en blanc per a quatre anys per una de les dues grans formacions, que es van intercanviant els papers de manera cíclica i avorrida. Necessitem democràcia de debò: democràcia directa.

Google desitja “només” un any nou a Emagister

postal_nadal_google1.jpg Aquesta és la postal que ens ha arribat a Emagister de part de Google per felicitar-nos l’entrada a l’any vinent. Si premeu a la foto reduïda veureu les dues cares: la de dintre hi ha la mateixa frase traduïda a molts idiomes i l’altra és la de fora que representa el cel amb algunes estrelles. No ho anomeno postal de Nadal perquè no hi ha cap tipus de menció al Nadal, sinó un simple “Best Wishes for 2008 from Google” en diferents idiomes.

L’objectiu no és fer-me el fatxenda (si voleu la definició d’aquest insult podeu llegir el post anterior 😉 ) perquè l’empresa nº1 del món ens envia una felicitació, sinó destacar-ne un parell de detalls: no hi ha cap menció del Nadal i un dels idiomes és el català! Em sorprèn positivament que amb el tema de l’idioma segueixi una política tant oberta i vagi traduint les seves aplicacions (Google.cat, Picassa, Toolbar, Desktop, gmail, etc…) perquè em consta que van contractar en Quico Llach, de Softcatalà, per coordinar tota la feina de traducció de les diferents interfícies de les seves aplicacions i bé que han inclòs el català en aquesta felicitació (i aplaudeixo aquesta actitud), però en canvi, no entenc perquè només feliciten l’any següent i no ens desitgen també un Bon Nadal. Potser és que al ser una empresa tant moderna, nova i jove deuen celebrar el Santa Claus i posar l’arbre de Nadal… 🙂

Dóna corda al català, insulta en Català!

queta.gif La Queta és la boca catalana que ens recorda que hem de donar corda al nostre estimat idioma. Jo proposo començar amb els insults perquè així serà més divertit. El problema dels insults en català és que són massa finets i molts catalans tenen la tendència d’insultar en castellà perquè “queda millor”. Jo simplement us vull donar un parell d’eines perquè escolliu l’insult més adient per a cada moment. Aquí teniu un recull d’insults en català força representatiu. Si en sabeu algun de bo que no hi sigui afegiu-lo en un comentari! 🙂

Persones de mala fe:
BORDEGÀS: Amic de Bordejar: no ésser de bona llei una persona.
BRÈTOL: Home sense escrúpol capaç de qualsevol acció (“gamberro”)
GALIFARDEU: Esbirro, algutzir / Home capaç de fer-ne de totes.
LLEPACULS: Forma vulgar de Llepaire: baix adulador.
XAFARDER: Amic de xafardejar: Fer, més o menys, malèvolament, objecte de conversa allò que hom sap, allò que ha sentit a dir de la vida o fets d’altri.

Ximples innocents:
BENEIT: Donar, vendre’s, fàcilment, ràpidament, abundosament /que no te el servei prou desenvolupat / Ximple, babau.
BLEDA ASSOLELLADA: El súmmun de la figaflor.
BOCOI: Bota d’unes cinc cargues proveïda de vuit cèrcols que, a igualtat de diàmetre, té menys alçària que una bota ordinària.
CAMACURT: Que té les cames curtes.
CAPSIGRANY: Persona de poc seny, no gens entenimentada (és un moixó -petit ocell- insectívor)
CURT DE GAMBALS: Curt de comprensió (Gambal: corretja que manté penjat l’estrep a la sella).
FIGAFLOR: Bleda: persona no espavilada, mancada de vigor de tremp (primer fruit que fan a l’estiu certes varietats de figuera).
PASTANAGA: Beneitó, persona de poc seny.
TANOCA: Babau curt d’enteniment.
TÒTIL: Dit d’una persona babau encantada, és també un gripau.

Ximples conscients:
LLANUT: Ignorant, neci.

Ximples de poble:
GAMARÚS: Persona toixa, aturada o de maneres rústiques (un tipus d’ocell).
PALLÚS: Persona aturada, curta de gambals, “paleto”.

Passotes:
DROPO: Que defuig del treball.
PANXACONTENTA: Dit d’una persona satisfeta, que no s’amoïna per res, que busca la vida fàcil.
POCA -VERGONYA: Persona desvergonyida, sense vergonya, brètol.

Vagabunds:
PÒTOL: Vagabund sense ofici ni benefici, que no trballa i viu d’allò que capta o roba.
TRINXERAIRE: Persona de classe baixa sense ofici ni benefici / Adolescent desemparat que va vagabundejant pels carrers.

Bruts:
POLLÓS: Ple de polls.

Prepotents:
ABUSANANOS: Aprofitar-se en excés d’algú més dèbil que hom.
BARBAMEC: Dit del jove pretenciós que homeneja (home adult que no té pèl a la cara).
FATXENDA: Presumpció, el que tot ho fa per fer-se veure.
PINXO: El que fa gala d’ésser valent / El qui tracta d’imposar-se per la seva valentia infonent por.

Despreciatius:
CUL D’OLLA: Persona que no serveix per res.
DISSORTAT: Desgraciat.

Covards:
CAGABANDÚRRIES: Persona poc valenta que sempre s’està excusant per no donar la cara.
CAGANER: Covard, cagacalces, (criatura fins a tres anys aproximadament / figura popular del pessebre).
MITJA MERDA: Covard, que no te valentia o força física / persona petita
NAP-BUF: Criatura de poca alçada per l’edat que té.
TITELLA: Persona mancada d’energia o voluntat manejable fàcilment pels altres / Persona ridícula, esquifida i petulant (tipus d’ocell /marioneta).

Indecisos:
CAGADUBTES: Dit de la persona que díficilment sap deseixir-se de dubtes en haver de resoldre alguna cosa.

Maldestres:
POCA-TRAÇA: Persona que no té traça, maldestre.
SAPASTRE: Dit de la persona que fa la feina malament, malfeiner amb qui hom no pot comptar / beneitot, ximplet, curt de gambals.

Perepunyetes:
LLEPAFILS: Exclusivament triat, escrupolós en el menjar.
PRIMMIRAT: Que mira prim, que és molt mirat en el tracte i en el capteniment.

Inopurtuns:
POCA-SOLTA: Persona informal, mancada de bon seny / falta de solta, inconveniència en el capteniment.

Superficials:
NYÈBIT: Persona que no té la menor distinció, gens de sentiments elevats.

Esbojarrats imprevisibles:
CAP DE TRONS: Esbojarrat.

Pesats:
BORINOT: Dit d’algú que mai no calla, que hom te sempre al davant (insecte semblant a l’abella, més gros més pelut i de vol rogent).
TAFANER: Amic de tafanejar: exercir algú la seva curiositat en coses que no l’importen, en afers d’altri.

Dominats / Enganyats:
BANYUT: Marit enganyat (que porta banyes).
CALÇASSES: Marit que es deixa governar per la dona / Home excessivament condescendent.

Ara ja no hi ha excuses: tots a insultar! (però en català) 😉

Arxivat a Català, Forward. Etiquetes: , , . 53 Comments »