Emagister a tot gas!

Els últims mesos han sigut molt intensos, tant, que des d’Emagister vam decidir dedicar un dia a celebrar junts els avanços assolits i agafar aire pels grans reptes que encara tenim.

Tal i com vaig explicar, hi havia tres opcions: velocitat (Karting), aventura (escalada al bosc) i relax ( SPA). A continuació us deixo un video que ha fet en Cris (és l’americà amb ulleres de sol).

No vaig pujar al podi per poc, el cinquè millor temps de trenta-un no està malament per ser la primera vegada que pujava a un kart. Això ho hem de repetir!

Espero que no us faci gaire enveja:D

Anuncis

Experiència DIR: More than Just Sports

La setmana passada vaig anar amb en Tomàs, un amic de la feina, a provar les instal·lacions el gimnàs Dir Diagonal. el principal motiu de la visita era provar l’espectacular piscina olímpica de 50m climatitzada a l’aire lliure (coberta durant l’hivern) i entrar a les faraòniques instal·lacions que té la cadena de gimnasos al bell mig de Barcelona.

Hi vam anar a les 9 perquè és quan hi ha menys gent, quan tornavem de la feina i també perquè, segons la seva tarifa, a partir de les 9 li és més barat (paga una quota fixa i un tant per cada vegada que visita les instal·lacions! :O ). La veritat és que me n’havien parlat molt bé d’aquests gimnassos, tot i que a mi m’interessa bàsicament la piscina per a practicar natació. Jo actualment estic abonat a l’Euròpolis perquè té una piscina de 25m, està al costat del meu pis actual i tinc una tarifa d’universitari molt competitiva.

M’agradaria fer un anàlisi comparatiu entre els gimnasos DIR i el meu (i els altres 😀 ) i exposar la meva experiència com a usuari habitual de la competència.

No tots els gimnassos DIR tenen piscina i menys de 50m, però he d’admetre que només per la piscina ja paga la pena inscriure’s… sinó fos perquè està massa lluny de casa meva m’hi apuntava ja! ;-). En general les instal·lacions estan perfectament netes i ordenades, sales molt grans i molt modernes però anem pas per pas.

El Dir Diagonal està al mig del complex d’oci de Sarrià, en el mateix edifici que els Cinesa, gran quantitat de restaurants i fast-food i a tocar la diagonal. Llàstima que no tingui cap parada de metro ni ferrocarrils que el faci més accessible. Les instal·lacions són d’última generació, tot molt però que molt modern, màquines per abonar el cost diari d’utilització sense haver de fer cua perquè t’atenguin els dependents…

Sobre els socis del Dir s’ha de dir que el perfil mitjà es un home o dona jove d’uns 27 anys amb mitjà-alt poder adquisitiu i que té com a prioritat o si més no, com un punt important, la salut i l’estat físic, el “cuidar-se, estar en forma” de l’home del s.XXI. Pel meu gust hi ha massa “caxetes” i “pijos” que es passen més hores al gimnàs que a la biblioteca 😀 . Tot i això em sembla lògic perquè han creat tot un estil de vida, és molt més que un club de fitness, és un club social, tenen un Club Singles que organitza activitats enfocades a trobar parella, tenen el seu magazine, una línia de roba esportiva… va més enllà d’un lloc per fer esport!

Sobre les activitats dirigides i l’oferta lúdica s’ha de dir que és famós per ser pioner a Catalunya a l’hora d’impulsar activitats innovadores, lideren les últimes tendències mundials en fitness, wellness i nutrició. Des de les estacions cardiovasculars i musculars, fins a les últimes activitats dirigides; al seu moment amb l’spinngin (ara és un “commodity” a tots els gimnasos) i el Zumba actualment.

Després de veure-ho amb els meus propis ulls, ara veig clarament que el fenomen Dir és imparable en una ciutat com Barcelona, on la qualitat i moda van agafades de la mà. Des que Ramón Canela, Director general i fundador, va inugurar el primer gimnàs el 1979 han passat molt anys i ha obert fins a 13 instal·lacions (12 a BCN i 1 a St.Cugat que crea furor amb els meus companys de feina) convertint-se en líder del sector a Barcelona. Tot i l’èxit, Canela ha preferit concentrar el seu creixement a Barcelona renunciant a copiar el model de negoci i estratègies a altres ciutats com Madrid per por a ser menys perfeccionistes. Per acabar us deixo una relació dels punts forts i febles del DIR.

Punts Forts:

– Els socis gaudeixen gratuïtament tovalloles de dutxa i entrenament, gel de bany, shampoo i acondicionador! (oblida-te’n de carregar la tovallola humida tot el dia!)

– Tampoc han de pagar per utilitzar la bàscula (no cal carregar els estúpids 25 cèntims)

– Sala de Premsa gratuïta equipada amb Wi-Fi (també gratuït).

– Pàgina web força treballada i amb molta informació.

– Televisió pròpia: DIR TV

– Més de 3000 sessions dirigides diferents cada setmana: Aeròbic, Step, SpinDir, TBC, Ioga, Pilates, Tonificació, aqua Aeròbic… (segons la seva web, lògicament no m’he posat a comptar-les totes :D)

– Gran varietat de tarifes per a tot tipus de necessitats (també descomptes exclusius amb la targeta client!)

– Horaris molt amplis per poder gaudir de les instal·lacions des de les 7 del matí fins a les 11 de la nit.

– Et pots inscriure online!

Punts millorables:

– Poc personal d’atenció a l’usuari i poc qualificat; per inscriure’s hi ha llargues cues perquè no tots poden dur a terme totes les gestions, cadascú s’encarrega només de la seva àrea.

– Poca informació i ocultació de les tarifes. A diferència d’altres centres, no tenen un pamflet genèric amb totes les tarifes i promocions. Són totalment individualitzades de manera que no pots comparar.

– Molta burocràcia degut a la gran varietat de tarifes que disposa el centre.

– Tarifes força més elevades respecte la competència: totes les comoditats i avantatges s’acaben monetaritzant a la quota mensual.

I tu, vas al Dir? Segur que tens alguna cosa a dir per complementar aquest post? Digues la teva i deixa un comentari! 😉

Best Workplaces España 2008

El Great Place to Work Institute Europa ha elaborat la llista de les 50 millors empreses on treballar després de dur a terme l’estudi annual. Per poder decidir quina posició ocupa cada empresa al rànking, es fa una enquesta força extensa (és un test que demana dedicar-li uns 20 minuts contestar totes les preguntes) i es fa a tots els treballadors de manera absolutament anònima i confidencial (de fet, no és obligatòri contestar). Aquesta informació és molt valuosa dintre del proces d’anàlisis -avaluació i selecció ja que representa 2/3 del pes de la nota. L’altra part prové de l’estudi de l’auditora i la ponderació de les preguntes.
Fa gairebé un mes, des del comité de direcció d’Emagister ens van informar que l’empresa havia demanat que se li fes l’estudi i que rebriem, tots i cadascun dels treballadors, un email d’aquesta empresa amb un test per contestar. Jo el vaig omplir i us he seleccionat algunes preguntes per veure quins són els criteris amb els que es basen per elaborar l’ordenació, clarament a afavorir un bon ambient de treball, amb un salari equilibrat amb les responsabilitats i a poder optar a noves oportunitats dintre la mateixa empresa.

– Mi trabajo tiene un sentido especial: no es “simplemente un trabajo”.
– Nos gusta venir a trabajar aquí.
– Aquí nos preocupamos los unos por los otros.
– A las personas se las anima a que equilibren su vida profesional y personal.
– Recomendaría (Emagister) a otros como un buen lugar para trabajar.

Un dels objectius d’aquest Institut és ajudar a les empreses que demanen ser auditades a que la seva empresa sigui un excel•lent lloc de treball, independentment del tipus i sector de l’empresa. Tot i que la teoria és molt maca, sembla força evident que les millors empreses per treballar-hi són de capital humà; on el més important són les persones i no tant les màquines o les instal•lacions, són empreses que necessiten personal altament qualificat i el rendiment depen molt de l’ambient de treball, l’estat d’ànim i altres variables personals dels treballadors. Per tant, sembla lógic que siguin aquest tipus d’empreses els que lideren el mercat.
Cal destacar que Emagister ha assolit l’onzena posició de la seva categoria, tot i que està molt lluny d’altres empreses del mateix sector com pot ser Softonic (segon) o el mateix Grupo Intercom (primer).

Per tant, encara ens queda molt per fer a Emagister per estar liderant el rànking l’any que ve, tot i que no només no està gens malament, sinó que ja es nota que s’està treballant per millorar: demà anem tots a fer una activitat a l’aire lliure tot el matí. Es pot escollir entre un matí als Karts, Spa o una activitat outdoor al Montseny. Jo, evidentment, me’n vaig als Karts! 😀 (ja veieu que no ens podem queixar)

X Cursa Bombers de Barcelona 2008

Avui he pogut comprovar a la X Cursa Bombers de Barcelona 2008 que estic més “cardat* del que em pensava. Sabia que ho estava perquè després d’estar més de dos mesos lesionat i sense poder fer esport m’he engreixat una miqueta i això es nota! 😉 .

Ja tenim disponibles els resultats de la X Cursa Bombers de Barceloa 2008 i he d’admetre que no són del tot satisfactoris perquè no només no he baixat de 45 min que m’havia proposat, sinó que he passat els 50 min! En clau positiva es podria veure com que hi ha molt de potencial per millorar l’any que ve 😀 .

Per preparar aquest esdeveniment havia sortit a fer footing un parell de vegades abans, m’havia inscrit a la cursa amb un parell d’amics de la feina i hem quedat aquest matí per preparar-nos per la sortida. M’agradaria fer un anàlisi de la meva impressió sobre l’organització, participants, etc.

Per inscriure’s a la cursa es podia fer on-line cosa que facilitava (i molt) que els participants s’hi apuntessin sense gaire dificultats i paguessin els seus 15€. En el meu cas, em vaig comprar unes bambes Nike+ Pegasus que són molt cómodes i que em feien automàticament i gratuïtament membre del Nike Runing Club i com que la cursa l’organitzava nike, els membres del club tenim la inscripció de franc.

El que no entenc és perquè han obligat a recollir el dorsal amb un horari força restrictiu (de dilluns a divendres i el dissabte abans de 10:30 a 20:30) i al darrere de la zona universitària, a la carpa que té l’Espacio Movistar. De manera que et podies inscriure online però per força t’havies de desplaçar físicament a Barcelona. Si volen tenir més participació i amb la quantitat de gent que hi havia que era de les rodalies de Barcelona i alguns d’altres províncies, com se-ls’hi pot ocorre limitar d’aquesta manera als corredors? Que potser no podien habilitar algunes botigues més importants de les altres províncies i algunes de Barcelona? Estic segur que això ha frenat a molta gent a l’hora de decidir si apuntar-se.

El Merchandising que et donaven a l’hora d’anar a buscar el dorsal està molt ben estudiat: Dintre d’una bosseta de paper nike hi havia la samarreta-dorsal Dri-Fit (pel meu gust massa quadrada: mànigues molt llargues i justa de cintura), un estoig molt elegant amb un pendrive USB amb el logo de Nike+ d’1GB de memòria amb un document Flaix amb tota la info de la cursa. Val a dir que la samarreta és més maca la de les dones, de color groc que no la dels homes que era vermella.

La sortida des de l’entrada del Parc de la Ciutadella estava molt ben escollit perquè s’hi podia accedir fàcilment amb metro i hi havia molta vorera per la gran quantitat de motos que s’han concentrat ja que s’havia avisat que la gent no hi anés amb el cotxe particular perquè difícilment trobaria lloc per aparcar. El que també estava molt ben pensat però no del tot és la sortida progressiva i de diferents calaixos. M’explico: Si havies participat l’any anterior et podies basar en aquest resultat per saber on t’havies de situar. al primer calaix de la sortida hi havia els corredors d’èlit perquè, al segon calaix els participants que havien fet un resultat total de menys de 37′, al tercer els sub43′, després els sub48′, els sub 53′ i finalment tots els participants de més de 53 minuts o que era la seva primera vegada que participaven. Això facilitava (en teoria) que el flux de gent fos més homogeni i que no et destorbessin els participants més lents si és que anaves més ràpid per facilitar la possibilitat de millorar la marca de l’any anterior. El que no tenien previst és que casi doblarien els participants de l’any anterior, de manera que al calaix de més de 53′ hi havia més de la meitat dels participants, entre ells jo 🙂 . Això ha fet que ens haguéssim d’esperar gairebé 5 min fins que passessin tots els calaixos per començar a sortir els “novells” o participants lents.

Un parell d’apunts més abans d’acabar: Increíble la capacitat de concentració de Nike que s’ha incrementat un 50%: 15000 respecte els escassos 10000 del 2007.

El que no han sabut és assimilar i adequar el recorregut a l’allau de corredors. Durant tot el recorregut, durant els 10km del circuit he estat rodejat de centenars de corredors, el del davant el podia tocar si estirava el braç i els del costat… ja ens tocàvem sense voler!. Davant d’aquesta autèntica marea vermella amb alguns pigments grocs (les dones) havies d’estar més pendent dels corredors que t’envoltaven i sobretot dels que es creuaven o adalantaven que del ritme a seguir per fer un bon temps. Jo hagués escollit, sobretot al començament, alguns carrers més amples per la simple seguretat dels participants de morir atropellat.

El guarda-roba s’ha quedat petit, per variar, tot i que hi havia un parell de punts d’entrega i recollida però amb llargues cues.

Vull felicitar a l’organització per la rapidesa a l’hora de publicar els resultats (ja que al fer servir el xip championchip queda registrat tot electrònicament) i sobretot per haver aconseguit tants participants, pel material i per la propaganda que se n’ha fet; realment l’equip de marketing ha pencat de valent. Però també m’agradaria que aprofitessin millor aquesta capacitat de concentració, que no hi hagi la sensació de descontrol o de “se’ns ha anat de les mans” que teníem els participants d’avui.

Si tot va bé, fins l’any que ve!

*Cardat: no t’espantis! és com es diu a Girona estar fotut, estar en baixa forma 😉

1ª etapa: 84 Jean Bouin

logo_open.jpg Aquest matí hi havia una cita interessant i compromesa que havia de ser la primera etapa de preparació de la marató de NY: La 84 Jean Bouin. Avui haviem de veure a quin nivell estem per saber des d’on comencem a preparar-nos per correr la marató de l’any vinent.

Tot i que jo havia apostat un esmorzar amb en Tomàs que seria capaç de fer-no en menys de 50 min (encara que no he fet esport des de la pedalada) no serà possible comprovar-ho perquè no hi he participat. Per desgràcia aquest matí no he sentit el despertador i m’he llevat a les 9:10, quan ja havia començat la cursa. Tot sigui dit que jo hi havia de ser-hi abans de les 8 per recollir el dorsal. No sé quan serà el propera etapa, però espero que sigui avait perquè m’he quedat amb les ganes.

Total, el que havia de ser una cita per tancar unes quantes boques ha acabat amb un autèntic fracàs: ni samarreta de la jean Bouin, ni entrepà i beguda, i el 13€ a can pixa…

Ara fa mitja hora que ja s’han publicat els resultats i ja podem fer les típiques comparacions…

Canvi climàtic: veritats i exageracions del debat de l’any

pedro_videla.jpg L‘escalfament global de la Terra és un fet gairebé inqüestionable, ara bé, el que sí que es qüestiona des de diferents sectors de la societat és la seva causa. Últimament se n’ha sentit a parlar molt i s’ha convertit amb el tema de moda gràcies a l’apocalíptica pel·lícula An inconvenient Truth d’ Al Gore, però tot i això, encara hi abunda la falta d’informació objectiva i fiable. Si a tots aquest factors hi sumem la demagògia fàcil i els interessos polítics es converteix en una autèntica guerra ideològica d’imprevisibles conseqüències.

Amb l’afany d’intentar informar-me de primera mà del tema, ahir vaig assistir a la conferència que ha impartit el professor Pedro Videla, professor del departament d’economia de l’ IESE Business school, a la seu de Barcelona.

Intentaré fer un resum de les idees més interessants d’aquesta conferència.

Arguments dels que defensen que el canvi climàtic és producte de l’activitat humana:

– Concepte clau: Relació de causalitat entre l’increment de CO2 que acompanya un creixement de la temperatura mitjà de la Terra.

– El nord s’ha escalfat més perquè la relació entre terra i aigua és més petita que a l’hemisferi sud.

– Altres factors com la desforestació, gasos hivernacles exageren encara més l’efecte.

– Els 11 anys més calorosos han passat els últims 12 anys.

– Els óssos polars estan en extinció, proliferació de malalties, desglaç del Kilimanjaro

Arguments dels “escèptics” que creuen que es dóna aquesta correlació:

-Si realment hi ha tant correlació entre CO2 i temperatura, perquè a partir dels anys 40, quan comença una etapa de creixement econòmic per la reconstrucció d’Europa , no només no augmenta, sinó que la temperatura disminueix?

– El canvi climàtic és natural perquè no és totalment creixent, sinó que segueix pujant i baixant com ha fet al llarg de la història. Efecte natural més exagerat.

– Segons fórmules economètriques objectives i públiques, els pics de temperatura venen abans que els pic de CO2, per tant, com pot ser que el causant estigui esbiaixada? (personalment recomano llegir la teoria dels Cicles de Milankovitch perquè explica que potser hi ha un altre factor que implica aquest dos)

– Tot i l’evident augment de la temperatura, al llarg de la història hi ha hagut anys que la temperatura ha superat la del s.XX

– Les fórmules que s’utilitzen per fer els càlculs i estimacions dels procanvi climàtic no són públiques, en canvi els que no comparteixen la causalitat de l’efecte humà sí i es poden consultar.

– Curiositats: de les 12 espècies d´óssos polars, 10 estant creixent i només dues han disminuit la població. El número d’uracans d’aquest segle està per sota la mitjana, va augmentar més la malària al s.XIX que actualment. Es va començar a fondre el glaciar del Kilimanjaro al voltant del 1800 quan encara no existia la contaminació …

Total, encara que hi ha arguments als dos bàndols i no en podem treure l’aigua clara. El que a mi no em sembla bé és que s’intenta col·locar el debat a un nivell moral i no a un nivell científic que és on ha d’estar (infondre por a la població). Actualment el problema encara necessita moltíssim estudi científic per poder passar a ser un debat moral, per tant el que s’hauria de fer és estudiar-lo des d’aquest punt de vista : científic.

Potser des del punt de vista científic és poden ponderar les prioritats per saber quins són els conflictes o problemes que actuals als que s’ha de fer front. Potser és un problema més d’assignació de recursos! En aquest cas s’hauria de valorar quins són els diferents problemes i si n’hi ha de més importants i urgents que els d’un petit canvi potencial de la temperatura que tampoc està clar quin és l’origen.

Segurament, després duna discussió científica ens adonem que hi ha algunes necessitats més urgents o més importants ( ull! no vull dir que aquesta no ho sigui!) a les que hem respondre amb la mateixa o més contundència: 800 milions de persones moren de gana, un bilió no té aigua potable, dos bilions no tenen ni sanitat mínima, 175 milions d’immigrants internacionals, 940 milions d’analfabets adults…