Sant Jordi: Dia de la rosa i el llibre

El 23 d’abril de cada any celebrem la diada de Sant Jordi. Hi ha molt escrit sobre aquest tema i moltes llegendes que no se sap ben bé d’on venen. M’agradaria exposar-ho amb una miqueta de rigor i anar als orígens per entendre el perquè de celebrar St. Jordi el 23 d’abril, quin és el motiu de la rosa, del llibre…
Sant Jordi, patró de Catalunya i Aragó, també ho és de Portugal, Lituania, Rússia, Etiòpia, Grècia i altres llocs. Aquí el coneixem com a “Jordi” però també se l’anomena Jorge (Castellà), Gorka (Euskera), Xurxo (Gallec), George (Anglès), Georges (Francès), Yuri (Rus) i molt altres que només cal posar el nom al traductor per saber-ho. Jordi ve del grec, dels termes: Gea i Eron, que units signifiquen : El qui treballa la terra.

El Cavaller de l’antic país de l’Àsia Menor (el que ara seria Turquia), es va convertir al cristianisme abandonant la seva carrera de soldat i va cedir tots els seus bens als pobres. De fet va morir màrtir al no renegar de la seva fe al voltant de l’any 300.

Segons el que ens va deixar en Joan Amades al Costumari català, el van escollir com a patró de la cavalleria i de la noblesa catalana per l’ajuda que li va donar al rei Pere l’any 1094, que va guanyar una batalla contra els sarraïns després d’invocar el Sant. Una altra llegenda narra que el Compte de Barcelona, Borrell II, va reconquerir la capital amb només nou homes que van acudir a la seva crida a les muntanyes de Manresa i a l’ajuda del Sant que, muntat a un cavall blanc i amb un llamp per espasa, els va guiar durant la lluita.

Però tot i aquestes històries / llegendes, la més famosa és la d’un drac exigia als habitants d’un poble de Montblanc que li proporcionessin aliment diari. Com que no en tenia suficient amb els animals que li oferien i en volia més, al poble es celebrava un sorteig diari per escollir la víctima pel sacrifici. Segons la llegenda, un dia li va tocar a una princesa, però just quan el drac estava a punt de cruspir-se-la a la porta de la cova, va aparèixer un cavaller desconegut anomenat Jordi que va lluitar ferotgement fins a matar la bèstia. De la sang que brollava per la ferida del drac en va créixer un roser de roses vermelles i el cavaller n’hi va regalar una a la princesa com a prova del seu amor.

El 23 d’abril no només es venera el sant als altars, també hi ha festes paganes com els tornejos que l’estamentmilitar de la noblesa catalana organitzava a la plaça del Born de Barcelona i les dames eren obsequiades amb una rosa pel seu estimat.

Encara que al principi era un costum elitista, es va traslladar a la resta de la societat amb el pas dels anys gràcies a la fira dels enamorats que es va fer a Barcelona al segle XV. Quan es repartien roses entre totes les senyores que assistien a la funció celebrada en el Palau de la Generalitat (ara em sembla que només reparteixen roses )

El simbolisme de la rosa vermella és la passió, l’espiga de blat la fecunditat, i la senyera el patronat del Sant.
Segur que alguns us esteu preguntant d’on ve la tradició del llibre, doncs bé, això ho va proposar l’escriptor i editor valencià afincat a Barcelona, Vicente Clavel Andrés, vice-president de la Càmbra Oficial del Llibre de Barcelona, que va proposar la idea de celebrar un dia la festa del llibre per animar a la lectura.. El 6 de febrer de 1926, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera accepta i el rei Alfonso XIII firma el Real Decreto que institueix la “Fiesta del Libro Español” per el dia 7 d’octubre en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes, tot i que a l’any 1930 es va traslladar al 23 d’abril, el dia de la seva mort.
En un 23 d’abril, a més a més de Cervantes (1616) també van morir escriptors com Josep Pla (1981) i William Shakespeare (1616)

L’any 1995, la Unesco institueix el dia 23 d’abril com el “Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor”.
Així, el 23 d’abril i seguint la tradició, l’enamorat li recala una rosa a la seva parella i ellli regala un llibre. Encara que fruit de l’ànim de lucre, es pretén que sigui el dia indicat per expressar el sentiment no només de la parella, sinó que tingui un sentit més ampli (pares, fills…) i a qui s’aprecia més (amics, companys de feina…) i es regalen llibres no només a ell sinó força sovint també a ella.

Aquesta bella tradició ja s’ha exportat a altres països. Coses de la Globalització

PD1: Aprofito per felicitar al meu pare, al meu germanet (Jordi, lògicament 😀 ) i a tots els Jordis que visiteu aquest blog.

PD2: També vull felicitar a la meva Maria, que avui no la veuré però me’n recordaré especialment :*

Anuncis

12 Respostes to “Sant Jordi: Dia de la rosa i el llibre”

  1. Rosa Says:

    Hi trobo a faltar que també és patró d’Anglaterra!!! Hi ha moltes coses en comú entre Anglaterra i Catalunya.
    Bona diada de Sant Jordi!

  2. xfabrega Says:

    Rosa,
    Gràcies per aquest apunt i que passeu una bona diada de St. Jordi.

  3. ferrancanet Says:

    posats a reclamar, jo afegiria que també hi ha moltes coses en comú entre Catalunya i el Líban, on Sant Jordi també té un paper molt important en la pietat popular (hi ha centenes de petites capelles per tot el país amb imatges de diferents sants, entre ells, Sant Jordi)… explico més detalls a l’escrit d’avui del meu blog : )

  4. Sagarra Says:

    Sant Jordi té una rosa mig desclosa
    pintada de vermell i de neguit;
    Catalunya és el nom d’aquesta rosa,
    i Sant Jordi la porta sobre el pit.
    La rosa l’hi ha contat gràcies i penes
    i ell se l’estima fins qui sap on.
    Amb ella té més sang a les venes
    per plantar cara a tots els dracs del món.

  5. Espriu Says:

    Senyor Sant Jordi, patró cavaller sense por,
    guarda’ns sempre del crim de la guerra civil.
    Allibera’ns dels nostres pecats d’avaricia i enveja,
    del drac de l’ira i de l’odi entre germans,
    de tot altre mal.
    Ajuda’ns a merèixer la pau
    i salva la parla de la gent catalana.
    Amén.

  6. DFM Says:

    Està molt bé l’article, aprofundeixes moltíssim en la història i origens de la diada, hi han molts detalls que no coneixia. Però com deia Voltaire: el secret d’aburrir a la gent consisteix en explicar-ho tot; convé sempre esforçar-se més en ser interessant que no pas exacte, perquè el lector ho perdona tot menys el sopor.
    Per això trobo a faltar alguna reflexió de les teves, que per alguna cosa sé que tens un “coco” lúcid. Algun tipus de pensament sobre per exemple quins són els dracs dels nostres dies, crec que un d’ells és el concepte fugaç de l’amor, de com avui dia sembla que l’amor tingui data de caducitat, que duri com les roses que ens obsequiarem avui, que passat demà ja començaran a marcir-se. Els dracs de l’egoïsme, del consumisme, el passotisme. De la mateixa manera podríem esbossar que defensaria Sant Jordi avui en dia: l’amor incommovible, la solidaritat, la lluita contra les injusticies…
    També podríem afirmar que ja fa unes quantes diades que el drac del marketing està guanyant la batalla a la bona literatura.
    Un parell més d’aportacions: 1) Sant Jordi és el patró secundari de Catalunya, la patrona principal és la Mare de Déu de Montserrat que celebrarem d’aquí 4 dies. 2) La valentia amb que Sant Jordi va afrontar el martiri va admirar la muller de l’emperador Dioclecià (Alexandra), que es feu cristiana i va morir màrtir com St.Jordi. Això sembla significar la tradicional representació del Sant vencent el drac per deslliurar la princesa.
    Una abraçada mooolt forta crack!
    PD: espero que t’hagin agradat els poemes de Sagarra i Espriu que t’acabo de penjar.

  7. xfabrega Says:

    DFM,
    Tens tota la raó. Es nota que he hagut d’anar una miqueta massa ràpid, sense poder donar-li el toc personal que intento que tinguin tots els meus posts.
    La reflexió la guardo per l’any vinent 😉

  8. Anna M Fàbrega Says:

    Molt bè Xavier, m’ha aportat coses que no sabia, tot i tant catalana ! pro casi catalana-analfabeta desprès de 36 anys fora. El teu oncle i germà meu Xavier, des d’el cel s’alegre dels meus avanços escriguen millor la nostra llengua (“la meva patria es la meva llengua, afirmava). I s’alegre de la teva web, que segueix segur, al dia.

  9. Lluís Says:

    T’he trobat per casualitat al google i m’ha agradat molta, tant el què com el com.
    Ja he vist que també t’has apuntat al concurs dels blogs per universitaris!
    A veure si guanyes perque te’l mereixes. t’ho curres molt!
    1 abraçada

  10. Cristina Says:

    Jo també recolzo en Lluís, tant de bo guanyis el blog d’universitàris, perquè és dels més currats que he vist comparat amb els dels meus companys de facul.
    Encara que… aquest post de Sant Jordi….. massa extens…..
    A reveure, Cris 8)

  11. xfabrega Says:

    Cris i Lluís,
    Moltes gràcies pels ànims, estic encantat que us hagi agradat.
    Potser sí que és massa llarg aquest post però és que quan començo…no paro! 😉
    El dia 30 ja veurem quins blogs són els finalistes. Tot i això, no és el meu objectiu guanyar premis…però benvingut sigui! xD

  12. judiiit Says:

    tots teniu molta rao!!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: