Los Falsificadores (Die fälscher)

La setmana passada vaig anar al cinema amb un amic per desconnectar una mica i a gaudir d’una bona pel·lícula. La veritat és que no em va costar gaire decidir perquè, veient la cartellera, era la única que valia la pena (la de 27 vestidos ja l’he vist i és una més del rotllo romàntic). Per la foto ja sabreu que em refereixo a “Los Falsificadores“.

Aquesta producció basada en el llibre “The Devil’s Workshop” ens narra la veritable (però poc coneguda) història d’en Salomon Sorowitsch, un falsificador extraordinari i bohemi. Després de ser enviat a un camp de concentració alemany el 1944, accepta ajudar als nazis en una operació secreta dissenyada per ajudar a finançar el cost de la guerra. Aquesta ha estat l’estafa més gran de la història. Es van imprimir centenars de milions de Lliures i Dòlars enmig d’un camp de concentració amb un equip de jueus molt ben organitzat i compenetrat i en unes condicions que no podien ser més tràgiques ni més espectaculars.

Quan el Reich alemany ja veia venir que podia perdre la guerra, les autoritats van decidir produir els seus propis bitllets en les divises dels seus principals enemics amb l’objectiu d’enfonsar l’economia enemiga a la vegada que omplien les seves arques buides per l’elevat cost del conflicte bèl·lic. En el camp de concentració de Sachsenhausen, es van aïllar dos barracons per dur a terme l’operació, convertits en un taller secret i perfectament equipat. “L’Operació Bernhard” com s’anomena, va reclutar diferents presoners fins a Sachsenhausen per poder dur a terme la falsificació: tipògrafs professionals, banquers, artesans del paper, i molts altres professionals del camp de la impremta que van passar a ser falsificadors secrets.

El que queda molt ben reflexat a l’obra és el dilema d’escollir entre les dues opcions; col·laborar amb l’enemic, tindrien una possibilitat de sobreviure, ja que passen a ser presos de primera classe amb suficient menjar i un bon llit amb llençols, o sabotejar l’operació amb una mort segura. Per els Falsificadors no era qüestió només de les seves pròpies vides, sinó també de salvar els altres presoners i les seves pròpies consciències.

Una excel·lent pel·lícula històrica però alhora atractiva i interessant que exposa amb gran encert els sentiments dels presos: Dura, cruel, tensa, trista, penosa però alhora preciosa i heroica. La gesta de sobreviure a base d’astúcia, habilitat, art i una mica de sort (per no dir molta) quan milions de persones del seu voltant cauen mortes com mosques. El dolor de la dignitat humana trepitjada i despreciada, la penosa situació de la pèrdua d’un ésser estimat, el terror de ser el proper de morir…

L’autocontrol per no esdevenir foll (m’encanta aquesta paraula! 😉 ) per no llençar-ho tot a norris després de tant d’esforç. Una silenciosa rebel·lia que, al límit, aconsegueix sabotejar els plans dels botxins, aguantar el suficient sabent que es corre el risc que es trenqui la corda en qualsevol moment. Saben que és moltíssim el que està en joc: la vida d’un grapat de presos desesperats pot decidir a quin costat estarà la victòria…

Paga la pena anar a veure-la!

Advertisements

7 Respostes to “Los Falsificadores (Die fälscher)”

  1. Bernat Says:

    Buscant la crítica a Google sobre aquesta pel.licula vinc a parar a aquest blog, et dono l’enhorabona per publicar en català. Des del Masnou…. t’hem votat al TOPCAT!

  2. Rosa Says:

    Die fälscher.- Quina pena que s’hagi truncat el teu alemany! aquesta peli en v.o. no deu tenir desperdici! Em donen ganes de veure-la, espero tenir aviat l’oportunitat. 😉

  3. DFM Says:

    M’alegro que t’agradés la peli perquè anar amb tu al cine és un perill ja que si no t’agrada et poses en plan conyàs jajaja. Però això de que era l’única que pagava la pena de la cartellera tampoc és cert, l’altra entre la qual dubtàvem (la noche es nuestra, we own the night) també m’han dit que és bona. Ara bé que m’anomenis 27 vestidos uffffff l’altre dia me la vaig baixar (és que no m’atrevia a pagar una entrada) i encara no l’he acabat de veure! hi han pelis romàntiques bones com “expiación” i autèntics bodrios com aquesta de la dama d’honor XDDD
    Per cert, molt ben redactada la crítica, et fitxaran a Fotogramas!
    Una abraçada!

  4. xfabrega Says:

    DFM,
    L’altra peli, “La noche es nuestra” tampoc és que fos res de l’altre món segons les crítiques, a més, jo sempre prefereixo abans una pel·lícula amb bases reals… La d'”Expiación” l’he vist i també està força bé (tot i que a mi no em va el rotllo romàntic).
    Fotogramas…però si ho he copiat d’allà! 😉

  5. Londinenc Says:

    Estàs foll!

  6. Isadarling Says:

    Xavier! Hace unos meses ya te felicité por el blog, es estupendo y muy variado! Veré los falsificadores, pero si te gustan las pelis basadas en hechos reales, aquí te recomiendo una: “Cometas en el cielo”. La historia que narra tiene su escenario en Afganistán principalmente. El desarraigo de los orígenes de cada cual, la lealtad a “un hermano”, la igualdad en una sociedad diametralmente opuesta a este principio, entre otros temas, articulan un film con muy buenas fotografías y hacen que la película merezca la pena pagar por verla.
    Un fuerte abrazo!

  7. xfabrega Says:

    Isa,
    Moltes gràcies pel comentari!
    Ja m’he anotat aquesta peli a la llista per veure-la algun dia d’aquests.
    Fins la propera.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: