Dóna corda al català, insulta en Català!

La Queta és la boca catalana que ens recorda que hem de donar corda al nostre estimat idioma. Jo proposo començar amb els insults perquè així serà més divertit. El problema dels insults en català és que són massa finets i molts catalans tenen la tendència d’insultar en castellà perquè “queda millor”. Jo simplement us vull donar un parell d’eines perquè escolliu l’insult més adient per a cada moment. Aquí teniu un recull d’insults en català força representatiu. Si en sabeu algun de bo que no hi sigui afegiu-lo en un comentari! 🙂

Persones de mala fe:
BORDEGÀS: Amic de Bordejar: no ésser de bona llei una persona.
BRÈTOL: Home sense escrúpol capaç de qualsevol acció (“gamberro”)
GALIFARDEU: Esbirro, algutzir / Home capaç de fer-ne de totes.
LLEPACULS: Forma vulgar de Llepaire: baix adulador.
XAFARDER: Amic de xafardejar: Fer, més o menys, malèvolament, objecte de conversa allò que hom sap, allò que ha sentit a dir de la vida o fets d’altri.

Ximples innocents:
BENEIT: Donar, vendre’s, fàcilment, ràpidament, abundosament /que no te el servei prou desenvolupat / Ximple, babau.
BLEDA ASSOLELLADA: El súmmun de la figaflor.
BOCOI: Bota d’unes cinc cargues proveïda de vuit cèrcols que, a igualtat de diàmetre, té menys alçària que una bota ordinària.
CAMACURT: Que té les cames curtes.
CAPSIGRANY: Persona de poc seny, no gens entenimentada (és un moixó -petit ocell- insectívor)
CURT DE GAMBALS: Curt de comprensió (Gambal: corretja que manté penjat l’estrep a la sella).
FIGAFLOR: Bleda: persona no espavilada, mancada de vigor de tremp (primer fruit que fan a l’estiu certes varietats de figuera).
PASTANAGA: Beneitó, persona de poc seny.
TANOCA: Babau curt d’enteniment.
TÒTIL: Dit d’una persona babau encantada, és també un gripau.

Ximples conscients:
LLANUT: Ignorant, neci.

Ximples de poble:
GAMARÚS: Persona toixa, aturada o de maneres rústiques (un tipus d’ocell).
PALLÚS: Persona aturada, curta de gambals, “paleto”.

Passotes:
DROPO: Que defuig del treball.
PANXACONTENTA: Dit d’una persona satisfeta, que no s’amoïna per res, que busca la vida fàcil.
POCA -VERGONYA: Persona desvergonyida, sense vergonya, brètol.

Vagabunds:
PÒTOL: Vagabund sense ofici ni benefici, que no trballa i viu d’allò que capta o roba.
TRINXERAIRE: Persona de classe baixa sense ofici ni benefici / Adolescent desemparat que va vagabundejant pels carrers.

Bruts:
POLLÓS: Ple de polls.

Prepotents:
ABUSANANOS: Aprofitar-se en excés d’algú més dèbil que hom.
BARBAMEC: Dit del jove pretenciós que homeneja (home adult que no té pèl a la cara).
FATXENDA: Presumpció, el que tot ho fa per fer-se veure.
PINXO: El que fa gala d’ésser valent / El qui tracta d’imposar-se per la seva valentia infonent por.

Despreciatius:
CUL D’OLLA: Persona que no serveix per res.
DISSORTAT: Desgraciat.

Covards:
CAGABANDÚRRIES: Persona poc valenta que sempre s’està excusant per no donar la cara.
CAGANER: Covard, cagacalces, (criatura fins a tres anys aproximadament / figura popular del pessebre).
MITJA MERDA: Covard, que no te valentia o força física / persona petita
NAP-BUF: Criatura de poca alçada per l’edat que té.
TITELLA: Persona mancada d’energia o voluntat manejable fàcilment pels altres / Persona ridícula, esquifida i petulant (tipus d’ocell /marioneta).

Indecisos:
CAGADUBTES: Dit de la persona que díficilment sap deseixir-se de dubtes en haver de resoldre alguna cosa.

Maldestres:
POCA-TRAÇA: Persona que no té traça, maldestre.
SAPASTRE: Dit de la persona que fa la feina malament, malfeiner amb qui hom no pot comptar / beneitot, ximplet, curt de gambals.

Perepunyetes:
LLEPAFILS: Exclusivament triat, escrupolós en el menjar.
PRIMMIRAT: Que mira prim, que és molt mirat en el tracte i en el capteniment.

Inopurtuns:
POCA-SOLTA: Persona informal, mancada de bon seny / falta de solta, inconveniència en el capteniment.

Superficials:
NYÈBIT: Persona que no té la menor distinció, gens de sentiments elevats.

Esbojarrats imprevisibles:
CAP DE TRONS: Esbojarrat.

Pesats:
BORINOT: Dit d’algú que mai no calla, que hom te sempre al davant (insecte semblant a l’abella, més gros més pelut i de vol rogent).
TAFANER: Amic de tafanejar: exercir algú la seva curiositat en coses que no l’importen, en afers d’altri.

Dominats / Enganyats:
BANYUT: Marit enganyat (que porta banyes).
CALÇASSES: Marit que es deixa governar per la dona / Home excessivament condescendent.

Ara ja no hi ha excuses: tots a insultar! (però en català) 😉