El cànon digital no és la millor solució.

logo_sgae_fundada.jpg La remuneració compensatòria per còpia privada o cànon per còpia privada és una taxa que s’aplica a diversos mitjans de gravació amb la que es recapten recursos que rebran els autors, editors, productors i artistes, associats a alguna entitat de gestió de drets d’autor en concepte de compensació per còpies que fan dels seus treballs.

El cànon per còpia privada es cobra a l’Estat Espanyol als fabricants i importadors dels equips, aparells i materials que serveixen per a la gravació d’obres musicals o audiovisuals. No obstant, la SGAE indica clarament que la Ley de Propiedad Intelectual considera responsables solidaris del pagament de la remuneració als distribuïdors, majoristes i minoristes successius, impost que lògicament traslladen al consumidor en la seva totalitat i a efectes pràctics encareix el preu final del producte (com si fos l’iva).

Aquest cànon es cobra a tots els compradors de material susceptible de gravar; ja sigui un professional del so, un artista que necessita material per gravar, un estudiant que necessita un “pen” per guardar els seus treballs o un esportista que té el seu ipod nou de reis per estar distret mentre practica el seu esport preferit.

Més que posar-se a discutir sobre si és o no licit, si hi ha una doble imposició perquè paguem els drets d’autor dues vegades (quan comprem el cd i quan volem fer una copia) o si el cànon és baix o massa alt, si això ens fa menys competitius respecte els altres països… Jo sóc dels que crec que les crisis sempre són bones i que sempre se’n pot treure l’aigua clara, de manera que jo us animo a reflexionar sobre la situació actual. Les organitzacions manifesten un rebuig a gravar els suports, equips o xarxes i la tecnologia en general amb cànons, els quals els beneficiaris són un secotr econòmic o activitat d’intermediació específics. Va en contra de l’interès general, ja que això comprota que qualsevol col·lectiu o secotr que es vegi afectat per un canvi tecnològic pugui reclamar un cànon similar sobre la tecnologia que ha provocat aquest canvi, i pugui entorpir el desenvolupament de nous models de negoci. És que no veuen que les noves tecnologies propicien un canvi de model de negoci amb canals de distribució alternatius als models tradicionals? (itunes)

Un cànon no pot protegir un canal davant d’un altre, l’evolució al món digital des de l’analògic ha de permetre que la gestió dels drets pugui realitzar-se per altre mètodes diferents. Una vegada més, estem davant d’una mesura que no soluciona el problema de fons i legitima, d’alguna manera, la pròpia descàrrega il·legal de música i altre productes culturals. Si ja paguem un cànon, per què no es legalitzen les còpies?

Ja és nat el Déu Infant…

sagrada_familia.jpg

LES DOTZE VAN TOCANT

Les dotze van tocant
ja és nat el Déu Infant
fill de Maria.

El cel és estrellat
el món és tot glaçat
neva i venteja.

La Mare i el Fillet
estan mig morts de fred
i el Vell tremola.

Josep a poc a poc
encén allà un gran foc
i els àngels canten.

En mig de fred i neu,
el foc d’amor d’un Déu
el cors desglaça.

Per això tot van cantant:
ja és nat el Déu Infant
fill de Maria.

Bon Nadal a tothom!

Arxivat a Uncategorized. Etiquetes: . 1 Comment »

La taca de les cases d’apostes

quiniela.jpg Des que existeixen les cases d’apostes esportives on-line el negoci no ha parat de créixer. Aquest canal nou és un model de negoci que ha generat, només a l’estat espanyol, més de 400 milions d’euros segons l’Asociación Española de Apostadores Deportivos por Internet (AEDAPI). La seva proliferació ha donat lloc a diferents casos d’escàndol provocats per persones vinculades al món de l’esport que manipulen els partits i resultats que facin falta a canvi d’una suculenta i atractiva quantitat de diners.

L’últim cas que ha sortit a la llum és el del tennista argenti Vasallo Argüello i el rus Dadyvenko. Es va dur a terme en un partit de vuitens de final del Torneo Sopot. Tot i el gran volum inexplicable de juguesques a favor d’Argüello (num. 87 del ranking mundial) contra Dadyvenko (núm. 4). Després de guanyar el primer set i perdre el segon, al tercer el rus va abandonar per unes molèsties. Casualitat?

Tot i això, les juguesques on-line no deixen de ser un problema que s’exten de manera discriminada arreu del món. A la majoria de països europeus, tot i moure més de 12.000milions d’euros anuals, són il·legals, però escapen de la llei perquè tenen les seus a paradisos fiscals, com Gibraltar, o en països de la UE que sí que són legals, com Malta o Àustria. Són negocis que originen poques despeses i són molt rentables. Per contra, suposen una clara amenaça a les clàssiques loteries i juguesques que no paren de caure en facturació.

Google desitja “només” un any nou a Emagister

postal_nadal_google1.jpg Aquesta és la postal que ens ha arribat a Emagister de part de Google per felicitar-nos l’entrada a l’any vinent. Si premeu a la foto reduïda veureu les dues cares: la de dintre hi ha la mateixa frase traduïda a molts idiomes i l’altra és la de fora que representa el cel amb algunes estrelles. No ho anomeno postal de Nadal perquè no hi ha cap tipus de menció al Nadal, sinó un simple “Best Wishes for 2008 from Google” en diferents idiomes.

L’objectiu no és fer-me el fatxenda (si voleu la definició d’aquest insult podeu llegir el post anterior 😉 ) perquè l’empresa nº1 del món ens envia una felicitació, sinó destacar-ne un parell de detalls: no hi ha cap menció del Nadal i un dels idiomes és el català! Em sorprèn positivament que amb el tema de l’idioma segueixi una política tant oberta i vagi traduint les seves aplicacions (Google.cat, Picassa, Toolbar, Desktop, gmail, etc…) perquè em consta que van contractar en Quico Llach, de Softcatalà, per coordinar tota la feina de traducció de les diferents interfícies de les seves aplicacions i bé que han inclòs el català en aquesta felicitació (i aplaudeixo aquesta actitud), però en canvi, no entenc perquè només feliciten l’any següent i no ens desitgen també un Bon Nadal. Potser és que al ser una empresa tant moderna, nova i jove deuen celebrar el Santa Claus i posar l’arbre de Nadal… 🙂

Dóna corda al català, insulta en Català!

queta.gif La Queta és la boca catalana que ens recorda que hem de donar corda al nostre estimat idioma. Jo proposo començar amb els insults perquè així serà més divertit. El problema dels insults en català és que són massa finets i molts catalans tenen la tendència d’insultar en castellà perquè “queda millor”. Jo simplement us vull donar un parell d’eines perquè escolliu l’insult més adient per a cada moment. Aquí teniu un recull d’insults en català força representatiu. Si en sabeu algun de bo que no hi sigui afegiu-lo en un comentari! 🙂

Persones de mala fe:
BORDEGÀS: Amic de Bordejar: no ésser de bona llei una persona.
BRÈTOL: Home sense escrúpol capaç de qualsevol acció (“gamberro”)
GALIFARDEU: Esbirro, algutzir / Home capaç de fer-ne de totes.
LLEPACULS: Forma vulgar de Llepaire: baix adulador.
XAFARDER: Amic de xafardejar: Fer, més o menys, malèvolament, objecte de conversa allò que hom sap, allò que ha sentit a dir de la vida o fets d’altri.

Ximples innocents:
BENEIT: Donar, vendre’s, fàcilment, ràpidament, abundosament /que no te el servei prou desenvolupat / Ximple, babau.
BLEDA ASSOLELLADA: El súmmun de la figaflor.
BOCOI: Bota d’unes cinc cargues proveïda de vuit cèrcols que, a igualtat de diàmetre, té menys alçària que una bota ordinària.
CAMACURT: Que té les cames curtes.
CAPSIGRANY: Persona de poc seny, no gens entenimentada (és un moixó -petit ocell- insectívor)
CURT DE GAMBALS: Curt de comprensió (Gambal: corretja que manté penjat l’estrep a la sella).
FIGAFLOR: Bleda: persona no espavilada, mancada de vigor de tremp (primer fruit que fan a l’estiu certes varietats de figuera).
PASTANAGA: Beneitó, persona de poc seny.
TANOCA: Babau curt d’enteniment.
TÒTIL: Dit d’una persona babau encantada, és també un gripau.

Ximples conscients:
LLANUT: Ignorant, neci.

Ximples de poble:
GAMARÚS: Persona toixa, aturada o de maneres rústiques (un tipus d’ocell).
PALLÚS: Persona aturada, curta de gambals, “paleto”.

Passotes:
DROPO: Que defuig del treball.
PANXACONTENTA: Dit d’una persona satisfeta, que no s’amoïna per res, que busca la vida fàcil.
POCA -VERGONYA: Persona desvergonyida, sense vergonya, brètol.

Vagabunds:
PÒTOL: Vagabund sense ofici ni benefici, que no trballa i viu d’allò que capta o roba.
TRINXERAIRE: Persona de classe baixa sense ofici ni benefici / Adolescent desemparat que va vagabundejant pels carrers.

Bruts:
POLLÓS: Ple de polls.

Prepotents:
ABUSANANOS: Aprofitar-se en excés d’algú més dèbil que hom.
BARBAMEC: Dit del jove pretenciós que homeneja (home adult que no té pèl a la cara).
FATXENDA: Presumpció, el que tot ho fa per fer-se veure.
PINXO: El que fa gala d’ésser valent / El qui tracta d’imposar-se per la seva valentia infonent por.

Despreciatius:
CUL D’OLLA: Persona que no serveix per res.
DISSORTAT: Desgraciat.

Covards:
CAGABANDÚRRIES: Persona poc valenta que sempre s’està excusant per no donar la cara.
CAGANER: Covard, cagacalces, (criatura fins a tres anys aproximadament / figura popular del pessebre).
MITJA MERDA: Covard, que no te valentia o força física / persona petita
NAP-BUF: Criatura de poca alçada per l’edat que té.
TITELLA: Persona mancada d’energia o voluntat manejable fàcilment pels altres / Persona ridícula, esquifida i petulant (tipus d’ocell /marioneta).

Indecisos:
CAGADUBTES: Dit de la persona que díficilment sap deseixir-se de dubtes en haver de resoldre alguna cosa.

Maldestres:
POCA-TRAÇA: Persona que no té traça, maldestre.
SAPASTRE: Dit de la persona que fa la feina malament, malfeiner amb qui hom no pot comptar / beneitot, ximplet, curt de gambals.

Perepunyetes:
LLEPAFILS: Exclusivament triat, escrupolós en el menjar.
PRIMMIRAT: Que mira prim, que és molt mirat en el tracte i en el capteniment.

Inopurtuns:
POCA-SOLTA: Persona informal, mancada de bon seny / falta de solta, inconveniència en el capteniment.

Superficials:
NYÈBIT: Persona que no té la menor distinció, gens de sentiments elevats.

Esbojarrats imprevisibles:
CAP DE TRONS: Esbojarrat.

Pesats:
BORINOT: Dit d’algú que mai no calla, que hom te sempre al davant (insecte semblant a l’abella, més gros més pelut i de vol rogent).
TAFANER: Amic de tafanejar: exercir algú la seva curiositat en coses que no l’importen, en afers d’altri.

Dominats / Enganyats:
BANYUT: Marit enganyat (que porta banyes).
CALÇASSES: Marit que es deixa governar per la dona / Home excessivament condescendent.

Ara ja no hi ha excuses: tots a insultar! (però en català) 😉

Arxivat a Català, Forward. Etiquetes: , , . 53 Comments »

Obesitat: Causa o efecte?

foto_augment_pes_poblacio.jpg La malaltia del segle XXI està cada vegada més present entre nosaltres. Ja no cal anar al Estats Units per conscienciar-se de les proporcions que està adquirint, només ens hem de parar un minut i observar al nostre voltant per enfrontar-nos a diferents exemples d’excés de pes.

A Espanya, l’obesitat ha assolit uns nivells preocupants superant la mitjana europea i acostant-se depressa i perillosament a la taxa americana, el país amb la incidència més alta d’aquesta patologia pròpia dels països desenvolupats. El sedentarisme és el principal sospitós com a responsable de l’obesitat i, per desgràcia al nostre país, només el 12% de la població practica exercisi físic de manera adequada.

La situació encara és més preocupant si parlem dels nens, ja que aquest comportament l’aprenen de petits i condicionen els futurs hàbits (defectes, en aquest cas) a l’etapa adulta. De fet, el creixement de l’obesitat infantil creix a passes de gegant: fa 15 anys només la patia el 5% dels nens i actualment el 13% dels nens espanyols són obesos segons Consumer.

Però de qui és la culpa? dels pares? dels nens? dels col·legis? del màrqueting de la indústria alimentària?. És un tema molt delicat en el que hi intervenen molts factors: els menús a les escoles, la qualitat dels aliments, la promoció de l’esport, etc. Tot i que les causes estan força ben identificades, el més important abans d’assenyalar culpables és, sens dubte, coordinar les diferents parts implicades per trobar una solució ràpida i eficaç per pal·liar com abans millor un problema que sembla crònic de l’estil de vida de la societat desenvolupada.

Tremola Wikipedia: Arriba GooglePedia

googlepedia.jpg A la coneguda Wikipedia li ha sortit un competidor amb empenta: GooglePedia. Google ha desenvolupat un servei molt similar en el que els usuaris són els autors del contingut però amb algunes variacions. Tal i com informa Google al seu blog oficial, ja hi ha una versió beta que de moment només s’hi pot accedir amb invitació (com als inicis de Gmail).

Tal i com passa actualment a Wikipedia, els usuaris seran els autors de la informació que anirà acumulant Google però amb la diferència que haurà d’anar signada i també hi podran incloure, opcionalment, una fotografia i una biografia breu. Segons el vicepresident d’enginyeria del cercador: “Creiem que saber qui ha escrit què ajudarà als usuaris a fer un millor ús de la informació”.

Una altra diferència serà que si els autors del contingut ho accepten, podran posar-hi publicitat contextual (“Adsense“), tal i com passa actualment al cercador), i l’autor s’embutxacarà una part d’aquests ingressos. Els únics que podran editar-ne el text seran els autors. Els lectors només podran valorar-los però mai variar-ne la informació, a diferència de Wikipedia.

Wikipedia actualment està disponible en més de 250 llengües i disposa d’uns 8 milions d’articles (308.000 en castellà). Tot fa pensar que el cercador per excel·lència haurà de dedicar molts esforços per poder retallar aquesta diferencia. A veure si ens torna a sorprendre amb aquest nou projecte.