Top posts de més creixement

Actualització d’aquesta tarda (passo de la 4a posició a la 1a!!)

creixemet_blog22.jpg

Aquest matí:

creixemet_blog1.jpg

Sembla que m’agradi el tema de “tops”, però la veritat és que no ho he fet expressament. Aquest matí quan he anat a revisar uns comentaris que un lector m’havia fet en un parell de posts he tingut una grata sorpresa: Aquest blog és el 4t que més creix!

Com ja us comentava la setmana passada amb les estadístiques del número de visites, sembla ser que no només està creixent molt, sinó que és dels que creix més.

Només em queda donar-vos les gràcies a vosaltres, els lectors, que sou els que feu possible que aquest blog no pari de trencar rècords .

Top 10 terrible tech products

cnet.jpg Encara que pugui semblar una exageració, la C|Net ha publicat la llista dels pitjors productes tecnològics de la història, el “Top ten terrible tech products“, i un d’aquests escollits és el Windows Vista acompanyat amb altres fracassos similars com un ratolí d’Apple, una consola horrorosa, i altres articles.

A mi m’agradaria centrar-me amb l’impacte del Windows Vista als nostres ordinadors. Encara no conec a ningú que frisés per la data de llançament del producte sinó totalment al contrari, que ens “obliguin” a comprar el vista perquè l’anterior ja no es ven.

Tal i com ho diu C|Net: “Qualsevol sistema operatiu que provoqui una campanya demanant la reintroducció del seu predecessor mereix ser qualificat com de tecnologia espantosa. Qualsevol sistema operatiu que necessiti sis anys per desenvolupar-se però que provoca l’odi instantani d’entusiastes i professionals del PC mereix ser qualificat com a terrible.

No és penós que el gegant informàtic tardi 6 anys a desenvolupar un software que sigui automàticament rebutjat pels usuaris? El que jo em plantejo ara és si realment és problema és que els canvis assolits amb aquesta nova versió només són una millora del “feel and look”, o realment és un bon software però el problema el tenim els usuaris. Aquí jo hi veig dues qüestions: La resistència al canvi dels usuaris que ja estan habituats al Windows XP i que, per tant, no volen adaptar-se a un nou canvi tecnològic i l’excusa fàcil són les incompatibilitats o si realment el Vista té una pila d’errors que no ha superat el nivell d’exigència dels usuaris.

Ara que ja ha li hem donat un temps al producte ja podem opinar.

1ª etapa: 84 Jean Bouin

logo_open.jpg Aquest matí hi havia una cita interessant i compromesa que havia de ser la primera etapa de preparació de la marató de NY: La 84 Jean Bouin. Avui haviem de veure a quin nivell estem per saber des d’on comencem a preparar-nos per correr la marató de l’any vinent.

Tot i que jo havia apostat un esmorzar amb en Tomàs que seria capaç de fer-no en menys de 50 min (encara que no he fet esport des de la pedalada) no serà possible comprovar-ho perquè no hi he participat. Per desgràcia aquest matí no he sentit el despertador i m’he llevat a les 9:10, quan ja havia començat la cursa. Tot sigui dit que jo hi havia de ser-hi abans de les 8 per recollir el dorsal. No sé quan serà el propera etapa, però espero que sigui avait perquè m’he quedat amb les ganes.

Total, el que havia de ser una cita per tancar unes quantes boques ha acabat amb un autèntic fracàs: ni samarreta de la jean Bouin, ni entrepà i beguda, i el 13€ a can pixa…

Ara fa mitja hora que ja s’han publicat els resultats i ja podem fer les típiques comparacions…

Rècord de visites

visites_mensuals.jpg

Qui ho diria que un blog que va començar per explicar quatre anècdotes i les meves peripècies per Toronto d’aquest estiu hagi acabat amb un blog regular que abans d’ahir va fer rècord de visites : 102.

Feia temps que el número de visitants diaris s’apropava perillosament a l’antic rècord (98 visites) però no va ser fins ahir que vau fulminar la xifra. La tendència d’usuaris és clarament creixent i si tenim en compte que encara avui és dia 20 de novembre tornarem a superar les visites totals del mes passat. Ja hem superat les 4000 visites totals!

Aquest blog no para de trencar màxims de visites diaris, visites totals setmanals, mensuals… vaja, que m’esperona saber que sense parlar de temes d’actualitat de fàcil polèmica (AVE, Barça… ) sinó totalment al contrari, intentar plantejar el blog per atraure a un públic crític i de qualitat.

Moltes gràcies a tots els lectors, tot i la feina que tinc ja intentaré trobar foradets per poder publicar més “articles”.

Arxivat a Uncategorized. Etiquetes: , . Leave a Comment »

Obrint pas: La flama

obrint_pas.jpg La flama és del grup de rock català Obrint Pas. Aquesta cançó em va demanar que la pengés al blog perquè és una de les seves preferides. La veritat és que deixant de banda la melodia i centrant-nos en la lletra, és una cançó d’aquelles contundents i amb un missatge clar. Aquí teniu la lletra i el link del videoclip.

Amb l’espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d’un sentiment.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Amb columnes de paraules
travessant la llarga nit,
hem fet deserts, mars i muntanyes,
vells escenaris d’un nou crit.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Allà on les paraules creixen
I el cor batega bé fort
Amb la flama de tot un poble en moviment
Tot un poble en moviment, tot un poble en moviment.

Font: http://www.buscoletrasdecanciones.com/

Canvi climàtic: veritats i exageracions del debat de l’any

pedro_videla.jpg L‘escalfament global de la Terra és un fet gairebé inqüestionable, ara bé, el que sí que es qüestiona des de diferents sectors de la societat és la seva causa. Últimament se n’ha sentit a parlar molt i s’ha convertit amb el tema de moda gràcies a l’apocalíptica pel·lícula An inconvenient Truth d’ Al Gore, però tot i això, encara hi abunda la falta d’informació objectiva i fiable. Si a tots aquest factors hi sumem la demagògia fàcil i els interessos polítics es converteix en una autèntica guerra ideològica d’imprevisibles conseqüències.

Amb l’afany d’intentar informar-me de primera mà del tema, ahir vaig assistir a la conferència que ha impartit el professor Pedro Videla, professor del departament d’economia de l’ IESE Business school, a la seu de Barcelona.

Intentaré fer un resum de les idees més interessants d’aquesta conferència.

Arguments dels que defensen que el canvi climàtic és producte de l’activitat humana:

– Concepte clau: Relació de causalitat entre l’increment de CO2 que acompanya un creixement de la temperatura mitjà de la Terra.

– El nord s’ha escalfat més perquè la relació entre terra i aigua és més petita que a l’hemisferi sud.

– Altres factors com la desforestació, gasos hivernacles exageren encara més l’efecte.

– Els 11 anys més calorosos han passat els últims 12 anys.

– Els óssos polars estan en extinció, proliferació de malalties, desglaç del Kilimanjaro

Arguments dels “escèptics” que creuen que es dóna aquesta correlació:

-Si realment hi ha tant correlació entre CO2 i temperatura, perquè a partir dels anys 40, quan comença una etapa de creixement econòmic per la reconstrucció d’Europa , no només no augmenta, sinó que la temperatura disminueix?

– El canvi climàtic és natural perquè no és totalment creixent, sinó que segueix pujant i baixant com ha fet al llarg de la història. Efecte natural més exagerat.

– Segons fórmules economètriques objectives i públiques, els pics de temperatura venen abans que els pic de CO2, per tant, com pot ser que el causant estigui esbiaixada? (personalment recomano llegir la teoria dels Cicles de Milankovitch perquè explica que potser hi ha un altre factor que implica aquest dos)

– Tot i l’evident augment de la temperatura, al llarg de la història hi ha hagut anys que la temperatura ha superat la del s.XX

– Les fórmules que s’utilitzen per fer els càlculs i estimacions dels procanvi climàtic no són públiques, en canvi els que no comparteixen la causalitat de l’efecte humà sí i es poden consultar.

– Curiositats: de les 12 espècies d´óssos polars, 10 estant creixent i només dues han disminuit la població. El número d’uracans d’aquest segle està per sota la mitjana, va augmentar més la malària al s.XIX que actualment. Es va començar a fondre el glaciar del Kilimanjaro al voltant del 1800 quan encara no existia la contaminació …

Total, encara que hi ha arguments als dos bàndols i no en podem treure l’aigua clara. El que a mi no em sembla bé és que s’intenta col·locar el debat a un nivell moral i no a un nivell científic que és on ha d’estar (infondre por a la població). Actualment el problema encara necessita moltíssim estudi científic per poder passar a ser un debat moral, per tant el que s’hauria de fer és estudiar-lo des d’aquest punt de vista : científic.

Potser des del punt de vista científic és poden ponderar les prioritats per saber quins són els conflictes o problemes que actuals als que s’ha de fer front. Potser és un problema més d’assignació de recursos! En aquest cas s’hauria de valorar quins són els diferents problemes i si n’hi ha de més importants i urgents que els d’un petit canvi potencial de la temperatura que tampoc està clar quin és l’origen.

Segurament, després duna discussió científica ens adonem que hi ha algunes necessitats més urgents o més importants ( ull! no vull dir que aquesta no ho sigui!) a les que hem respondre amb la mateixa o més contundència: 800 milions de persones moren de gana, un bilió no té aigua potable, dos bilions no tenen ni sanitat mínima, 175 milions d’immigrants internacionals, 940 milions d’analfabets adults…

Malalt d’ocells

malalt_docells.jpg Malalt d’ocells és un dels llibres que va escriure el meu oncle Xavier Fàbrega i Vilà. En aquest cas el va escriure juntament amb en Ramon Homs, un amic seu. L’he recomenat sempre perquè és una obra per gaudir d’una entretinguda lectura gràcies a la seva peculiar gràcia a l’hora d’explicar les diferents anècdotes i situacions esperpèntiques que li van succeint al protagonista, a en Bernat Teixidor. És especialment indicat per esbargir les cabòries, bo i oxigenant-se amb alenades d’aire pur i somriures tonificants.

Des que va morir el passat 16 de setembre em vaig proposar tornar-lo a llegir perquè em va agradar i fa molt que el vaig llegir per primera vegada. No crec que el més interessant sigui l’argument perquè crec que, en aquest cas, només és l’excusa per escriure un llibre amb una increïble riquesa de vocabulari, generòs amb frases fetes i un humor sarcàstic molt divertit.

En Bernat, en el seu afany per conèixer millor el món dels ocells, ell i la seva família patiran situacions força divertides, algunes de les quals han passat de debò però a amics i familiar propers i es molt fàcil sentir-s’hi identificat.

Encara que aquest llibre està pensat més aviat pels joves com un llibre divertit per enganxar-los a la lectura de qualitat, sé de primera mà que els hi ha agradat tot tipus de public de diverses edats. Si encara no us he convençut només em queda dir que només val onze miserables euros.