St. Narcís patró de Girona

stnarcis.jpg Avui és festa a la meva Girona natal perquè se celebra St. Narcís, la festa del patró de la ciutat. Segur que has sentit a parlar alguna vegada de les mosques de St. Narcís i segur que coneixes la llegenda sobre el seu origen. Gairebé tothom relaciona aquestes famoses mosques amb l’arribada de Napoleó amb les seves tropes a les terres gironines el 1810, però… s’equivoquen de ple! Aquesta llegenda prové de molt abans, concretament del s.XIII.

Aquesta llegenda es basa en un escrit de l’historiador Bernat Desclot de l’any 1288. En aquesta obra es fa referència a una plaga de mosques que hi hagué durant la invasió de les tropes franceses a la ciutat de Girona el mes de juny de 1285. Els invasors, capitanejats per Felip l’ARdit, van ocupar la col·legiata de Sant Fèlix on es venerava Sant Narcís, profanaren el temple i de cop i volta van sortir una gran quantitat de mosques que van començar a picar als soldats i als cavalls amb una gran rapidesa. L’exèrcit francès va haver de marxar de la ciutat cames ajudeu-me. En aquesta ajuda miraculosa hi van morir quatre mil cavalls i vint mil soldats. Bernat Desclot ho desciur d’aquesta manera:

” Primerament (Déu) els envià una plaga de mosques, que n’hi havia tantes, que en la resta del món mai no se n’havien vist tantes alhora; i eren mosques tant grosses i tan grans com un gla, i entraven pels narius i pel ses dels cavalls, que no hi valien mantes ni proteccions de cuir ni cap altra cobertura que els ho pogués impedir; i un cop havien entrat per un dels dits llocs, no hi havia cavall tant fort ni tant poderós que no  caigués immediatament mort a terra; així que en aquella host moriren ben bé quatre mil cavalls de preu i vint mil dels altres. Sens dubte, la plaga que Déu va donar al rei faraó a Egipte no fou major que aquesta.”

La segona vegada que les mosques van ajudar la ciutat va ser en una altra ocupació que va patir la ciutat l’any 1953. Els oficials francesos davant notari van jurar que un eixam de mosques blaves i verdes, extraordinàries, delmaren la cavalleria francesa. Es veu que els gironins van posar una caixa (que se suposa que era el sepulcre del sant) a sobre la muralla, la qual cosa provocà una plaga de mosques que espantaren els cavalls i els feren morir enmig de terribles mals.

En Bernat Boades ens dóna una altra dada en el “llibre de fets d’armes de Catalunya”: “Els francesos profanaren el sepulcre de Sant Narcís, i del nas surten mosques blaves, blanques, verdes, vermelles i negres. Són més grosses que una gla i són verinoses”.

L’any que ve us escriuré sobre la tradició del cotó fluix de St. Narcís que es posa a les orelles per eliminar el mal de cap… o era el mal d’orella? (a veure si algun lector ens ho pot aclarir) 😉

Anuncis

La Caja

la-caja.jpgHi ha moltes persones autoenganyades que viuen i treballen com si estiguessin tancades dintre d’una caixa, la seva caixa. Sense saber-ho van minant la seva feina i la dels altres. El problema és que, com que estan tancats a la seva caixa, no se n’adonen del que fan, i per tant, no fan res per canviar la situació. D’aquesta manera els resultats tampoc canvien i van de cap a caiguda.

Tal i com s’exposa en aquesta obra, es tracta d’un fenomen força freqüent al món empresarial. La gran majoria de gent passa molta estona dintre la seva caixa i, la multiplicació de caixes és la principal font de problemes que impedeix un millor rendiment laboral, i això afecta directament als líders, equips de treball, la comunicació, la responsabilitat, la confiança, la motivació i el compromís dintre l’empresa.

És per això que és molt important (vital) que els treballadors surtin de la seva caixa per parar de veure el món des d’una visió deformada (des de la seva caixa) per poder-ho veure objectivament i evitar així molts conflictes dintre les empreses.

Aquest és un llibre de l’editorial Empresa Activa que em va agradar especialment (tots els que m’he llegit d’aquesta editorial m’han agradat ) i que el recomano a totes aquelles persones que teingui problemes amb algun colega. A les empreses de capital humà (com la meva: Emagister) on és molt important la cohesió dels diferents grups i les relacions entre els treballadors, s’ha d’evitar tot tipus de frec a frec entre el personal per poder millorar el rendiment.

Tot i que aquesta obra està dirigida a empreses, us he de dir que serveix tant per les relacions a la feina com amb les relacions socials de qualsevol mena: personal, professional, familiar… És una gran ajuda per solucionar tot tipus de conflictes entre persones adultes. A més a més, és un llibre molt curt, d’unes 200 pàgines, que es llegeix ràpid i és entenedor i amena. Potser ara no el necessiteu, però us recomano una lectura perquè no se sap mai quan et pot ajudar o perquè segur que coneixeu algú que li podria servir. T’asseguro que seran un parell d’horetes i 12€ molt ben invertits! 😉

Arxivat a Business, Llibres. Etiquetes: , , , . 3 Comments »

Felicitats TVE

Després de les dues edicions anteriors, avui torna a La 1 de TVE el programa rebelació de l’any passat “Tengo una pregunta para usted”. Avui els convidats són els líders de tres partits polítics minoritaris amb representació al congrés i amb grup parlamentàri pròpi a la cambra baixa: Josep Antoni Duran i Lleida (CiU), Josep Lluís Carod Rovira (ERC) i Gaspar Llamazares (IU).

Sembla ser que TVE ha trobat d’una vegada per totes un programa que té èxit (des de “cuéntame”) i que realment és interessant i actual. Crec que és de justícia reconèixer quan alguna cosa està ben feta i per tant ara em toca felicitar els creadors, directors, presentador i col·laboradors d’aquest programa de televisió per animar-los a seguir treballant amb aquesta línia: programes bons de debò.

Jo no el podré veure. Agrairia que si algú en fa una còpia, sap alguna website d’on el pugui descarregar o si hi ha alguna manera d’on el puc aconseguir que informi amb un comentari i així d’aquesta manera el podré veure amb calma quan pugui. Ara només falta esperar que en Carod i en Duran facin un bon paper defensant Catalunya i els nostres interessos.

Arxivat a TV. 2 Comments »

Nou campió del Tour’06

pereiro.jpg El ciclista Oscar Pereiro va quedar segon a 57 segons del líder del Tour 2006. Després de la desqualificació del corredor americà Froyd Landis per dopatge el ciclista espanyol passa a ser des d’avui l’oficial vencedor del tour. Ha rebut aquesta tarda el maillot groc de campió del Tour a Madrid a la seu del Consejo Superior de Deportes.

Avui acaba el debat que es va obrir l’any passat sobre el campió del Tour, però no queda tancat ni de bon tros, el gran debat que hi ha al darrere que és el problema del dopatge a l’esport. És un fet evident que les competicions sobre la bicicleta han perdut bona part dels seus seguidors per la mala reputació que pateix i la falta de credibilitat per culpa dels corredors i equips mèdics que fan mans i mànigues al límit de la legalitat per aconseguir el millor resultat.

Actualment l’esport d’èlit està en crisi i no només hi ha casos de dopatge al ciclisme: n’hi ha a l’atletisme, futbol… Si aquest episodi serveix per tancar definitivament el tema temporalment tornarà a expotar d’aquí a quatre dies quan es torni a descobrir un altre cas de “dopping”. El que s’hauria de fer és aprofitar que el debat encara avui està obert, per resoldre d’una vegada per totes aquest conflicte i marcar clarament els límits de la legalitat perquè no es torni a repetir. Només d’aquesta manera es pot aconseguir un esport d’èlit exemplar, interessant i realment competitiu que torni a fer vibrar als seguidors.

Per cert, moltes felicitats Òscar! Encara tinc l’esperança que es pot salvar el ciclisme.

Resultats OJD de setembre

Avui han sortit els resultats publicats del mes de setembre d’ OJDirectiva. La notícia és que Emagister avança a Marca.com i es col·loca a la tercera posició després d’ El Mundo. Una vegada més el líder indiscutible segueix essent Softonic.

El que a mi m’agradaria destacar és el fet que emagister ha aconseguit més de 7 milions de visitants únics, això representa un creixement del 25% respecte l’agost, el major creixement de tots els portals del top 10: Una bona notícia.

untitled.jpg

La Cigala i la Formiga

cigala-i-formiga.jpg Ahir em va arribar un forward que em va sorprendre gratament. És la faula clàssica més famosa, La Cigala i la Formiga però actualitzada als nostres temps amb un parell de retocs amb clau d’humor i sàtira. Un el poso a continuació amb versió original perquè suposo que no cal que el tradueixi. Aquí el teniu:

VERSIÓN CLÁSICA
La hormiga trabaja a brazo partido todo el verano bajo un calor aplastante.
Construye su casa y se aprovisiona de víveres para el invierno.
La cigarra piensa que la hormiga es tonta y se pasa el verano riendo, bailando y jugando

Cuando llega el invierno, la hormiga se refugia en su casita donde
tiene todo lo que le hace falta hasta la primavera.
La cigarra tiritando, sin comida y sin cobijo, muere de frio.
FIN

VERSIÓN ESPAÑOLA
La hormiga trabaja a brazo partido todo el verano bajo un calor aplastante.
Construye su casa y se aprovisiona de víveres para el invierno.
La cigarra piensa que la hormiga es tonta y se pasa el verano riendo, bailando y jugando
Cuando llega el invierno, la hormiga se refugia en su casita donde
tiene todo lo que le hace falta hasta la primavera.
La cigarra tiritando organiza una rueda de prensa el la que se pregunta por qué la hormiga tiene derecho a vivienda y comida cuando quiere, cuando hay otros, con menos suerte que ella, que tienen frio y hambre.La televisión organiza un programa en vivo en el que la cigarra sale pasando frio y calamidades y a la vez muestran extractos del video de la hormiga bien calentita en su casa y con la mesa llena de comida.
Los españoles se sorprenden de que en un pais tan moderno como el suyo dejen sufrir a la probre cigarra mientras que hay otros viven en la abundancia.

Las asociaciones contra la pobreza se manifiestan delante de la casa de la
hormiga.
Los periodistas organizan una serie de artículos en los que cuestionan como
la hormiga se ha enriquecido a espaldas de la cigarra e instan al gobierno a
que aumente los impuestos de la hormiga de forma que estas puedan vivir
mejor.
Respondiendo a las encuestas de opinión, el gobierno elabora una ley sobre
la igualdad económica y una ley con caracter retroactivo,
antidiscriminación.
Los impuestos de la hormiga han aumentado y además le llega una multa porque
no contrató a la cigarra como ayudante en verano.
Las autoridades embargan la casa de la hormiga, ya que esta no tiene
suficiente dinero para pagar la multa y los impuestos.
La hormiga se va de España y se instala con éxito en Suiza. La televisión
hace un reportaje donde sale la cigarra con sobrepeso, ya que se ha comido
casi todo lo que habia mucho antes de que llegue la primavera…
La antigua casa de la hormiga se convierte en albergue social para cigarras
y se deteriora al no hacer su inquilino nada para mantenerla en buen estado.
Al gobierno se le reprocha no poner los medios necesarios. Una comisión de
investigación que costará 10 millones de Euros se pone en marcha.

Entretanto la cigarra muere de una sobredosis.
En TVE comentan el fracaso del gobierno para intentar corregir el
problema de las desigualdades sociales.

La casa es okupada por una banda de arañas inmigrantes.
El gobierno se felicita por la diversidad cultural de España. FIN

Comandament per l’ipod

nikeamp.jpg  La lína d’accessoris de Nike ens torna a sorprendre amb aquesta andròmina per controlar l’ipod a distància. Nike+ segueix innovant fabricant tota mena d’accessoris per l’ipod com aquest nou rellotge, que a part de marcar l’hora et serveis per controlar i a la vegada t’informa del temps, distància i calories cremades gràcies al suport que es posa a l’ipod i al sensor que es pot col·locar a qualsevol  “bamba” de la gama nike+.

Màxima comoditat pels que ens agrada sortir a fer footing de tant en tant gaudint del paissatge i de bona música, alhora que pots fer-te un seguiment de les sortides, objectius i una pila de possibilitats gràcies al software de nike+.