El cànon digital no és la millor solució.
Desembre 27, 2007 — xfabrega
La remuneració compensatòria per còpia privada o cànon per còpia privada és una taxa que s’aplica a diversos mitjans de gravació amb la que es recapten recursos que rebran els autors, editors, productors i artistes, associats a alguna entitat de gestió de drets d’autor en concepte de compensació per còpies que fan dels seus treballs.
El cànon per còpia privada es cobra a l’Estat Espanyol als fabricants i importadors dels equips, aparells i materials que serveixen per a la gravació d’obres musicals o audiovisuals. No obstant, la SGAE indica clarament que la Ley de Propiedad Intelectual considera responsables solidaris del pagament de la remuneració als distribuïdors, majoristes i minoristes successius, impost que lògicament traslladen al consumidor en la seva totalitat i a efectes pràctics encareix el preu final del producte (com si fos l’iva).
Aquest cànon es cobra a tots els compradors de material susceptible de gravar; ja sigui un professional del so, un artista que necessita material per gravar, un estudiant que necessita un “pen” per guardar els seus treballs o un esportista que té el seu ipod nou de reis per estar distret mentre practica el seu esport preferit.
Més que posar-se a discutir sobre si és o no licit, si hi ha una doble imposició perquè paguem els drets d’autor dues vegades (quan comprem el cd i quan volem fer una copia) o si el cànon és baix o massa alt, si això ens fa menys competitius respecte els altres països… Jo sóc dels que crec que les crisis sempre són bones i que sempre se’n pot treure l’aigua clara, de manera que jo us animo a reflexionar sobre la situació actual. Les organitzacions manifesten un rebuig a gravar els suports, equips o xarxes i la tecnologia en general amb cànons, els quals els beneficiaris són un secotr econòmic o activitat d’intermediació específics. Va en contra de l’interès general, ja que això comprota que qualsevol col·lectiu o secotr que es vegi afectat per un canvi tecnològic pugui reclamar un cànon similar sobre la tecnologia que ha provocat aquest canvi, i pugui entorpir el desenvolupament de nous models de negoci. És que no veuen que les noves tecnologies propicien un canvi de model de negoci amb canals de distribució alternatius als models tradicionals? (itunes)
Un cànon no pot protegir un canal davant d’un altre, l’evolució al món digital des de l’analògic ha de permetre que la gestió dels drets pugui realitzar-se per altre mètodes diferents. Una vegada més, estem davant d’una mesura que no soluciona el problema de fons i legitima, d’alguna manera, la pròpia descàrrega il·legal de música i altre productes culturals. Si ja paguem un cànon, per què no es legalitzen les còpies?
