1.- Introducció als Buscadors (Google, Yahoo i Msn)

Aquí teniu el primer capítol de l’explicació del Marketing de Buscadors que us vaig prometre en un post anterior. No pretenc exposar la història fil per randa dels cercadors d’Internet però si que exposaré una miqueta “a grosso modo” , com és actualment, perquè van nàixer i quina és la funció dels Motors de Cerca a Internet.
La història exhaustiva de Google la podeu trobar a aquest link, la de Yahoo en aquest link i la de Msn en aquest link de Wikipedia.

Internet ha crescut d’una manera més que ràpida, exponencial des que va existir. Trobar un document es fa molt difícil degut a la gran quantitat d’informació que hi ha i encara és més difícil degut a les cinc característiques que té:

1.- Extens, omnipresent i creixent

2.- Informació sense estructura o molt pobre

3.- Diversitat de qualitat en la informació

4.- Dinàmica

5.- Distribuïda i autònoma.

Per aquestes característiques que us he mencionat anteriorment i el creixement exponencial que ha patit, l’aparició dels cercadors era una necessitat per a ponderar i ordenar la gran quantitat de pàgines, documents, sites i servidors de la xarxa. D’aquí neix la típica frase: “no hi ha res que pagui la pena a Internet, i en el cas que hi fos, no ho trobaries”. Aquesta funció la van començar a complir els primers robots de la web, coneguts també com a Cercadors. el recorregut de les direccions d’internet és, evidentment, realitzada automàticament per cadascun dels robots. Com que no són tots iguals i no parteixen dels mateixos criteris de selecció, cada motor de cerca obté la seva visió de la xarxa que difereix dels altres robots.

Gràcies a que els cercadors estan basats en criteris diferents i que es van adaptant als temps, els usuaris poden decidir lliurement quin fer servir segons el grau de qualitat que volen. És per això que de manera natural hi ha la selecció natural dels buscadors: només sobreviuen els bons o els que saben modificar el seu algoritme i adaptar-lo als canvis que hi ha a la web.

De Cercadors n’hi ha molts: Lycos (1994), Excite (1994), Altavista (1995), Yahoo! (1995), Inktomi (1996), Hotbot (1996), Google (1997), Fast (1997), Directhit (1998), Teoma (1998), Alltheweb, Msn, AOL … Però al tenir diferents criteris a l’hora de presentar i ponderar els resultats, són els diferents usuaris que hauran de decidir quin prefereixen consultar perquè, tot i que estèticament hi ha gustos molt diferents (tants com usuaris) tots els usuaris tenim un denominador comú a l’hora de consultar: Qualitat en la cerca.

Actualment els 3 cercadors que es reparteixen el mercat espanyol són Google (95%), Yahoo (2%), Msn (2%) i altres (1%). Són els usuaris els qui decidim quin és cercador és el líder i quin ho serà demà…

Diuen que una imatge val més que mil paraules. Potser amb aquesta imatge que tret d’aquest blog podem veure un dels motius pel qual és l’actual líder indiscutible.

-

A què et dediques?

Més d’una vegada m’he trobat amb gent que m’ha afirmat que el blog és una pèrdua de temps i que seria molt més interessant aprofitar per llegir algun bon llibre, mirar una bona pel·lícula, fer una miqueta d’esport, etc. La veritat és que a vegades tenen raó, però també em pot servir per guanyar temps: Com que molts dels meus amics o familiars em pregunten més d’una vegada a què em dedico i la veritat és que després d’exposar-li el tema el millor que puc no ho acaben d’entendre gaire, he decidit preparar alguns post exposant amb l’ajut de suports multimèdies i explicacions meves per veure si així els hi queda més clar.

Una bona estructura podria ser:

1.- Introducció als Motors de Cerca (Google, Yahoo i Msn)

2.- Sinó apareixes a Google no existeixes

3.- Què són els Adwords i com funciona (Marketing a Google)

Personalment crec que si aconsegueixo fer una bona explicació / resum en tres posts i amb aquest enfocament es pot tenir una bona visió global de tota aquesta món tant desconegut per alguns.

Cap a Madrid: Online Marketing España ‘08 (OME)

El dimecres 12 i 13 de març passat vaig poder formar part de l’expedició (en representació d’Emagister) de Grupo Intercom que assistia a la Online Marketing España (OME), la Feria & Congreso para Marketing Digital y Publicidad en Internet que es va celebrar al Palacio Municipal de Congresos Campo de las Naciones ( evidentment a Madrid; només faltaria que Barcelona s’espavilés i aconseguís algunt events de referència per posicionar-se a nivell europeu d’aquest sector ).

L’ OME és un dels esdeveniments més importants que se celebra a Espanya (sinó el que més) i havia aconseguit crear unes bones expectatives. Realment hi va participar molta gent: molts visitants, molts ponents i, sobretot, molts stands d’empreses punteres del sector (entre altres la de Grupo Intercom). Les xifres diuen força de la magnitud de l’esdeveniment: més de 80 stands d’empreses i agències de publicitat/marketing i més de 4000 visitants en dos dies (Indicadors de la bona salut del mercat). Per altra banda, també era un congrés, de manera que paral·lelament a les exposicions comercials, hi havia més de 60 conferències en dos dies, taules rodones i workshops de diferents temàtiques d’aquest sector (Online Marketing, Afiliats, Mobile Marketing, Marketing de Buscadors, xarxes socials…) i amb ponents de primera línia internacional.

Foto de l’stand més original, el de Grup Intercom a l’OME’08: (del sopar de divendres millor que no en posi cap )

A priori semblava que hauria de ser una autèntica revolució del sector a Espanya: doblava superfície, assistents, stands… però hi ha dues lectures totalment diferents. Des del punt de vista de fira va ser perfecte: estava tot enfocat des del punt de vista comercial, de manera que per fer contactes, reunions, retrobar-te amb col·legues del sector i contacatar amb potencials o actuals proveïdors va ser francament molt interessant, però jo hi anava, sobretot, per la part de conferències i seminaris, per formació: aprendre noves tècniques que s’exposessin, aplicacions noves, casos d’èxit, alguna primícia, etc. Però res de tot això, les conferències estaven totes patrocinades per agències o empreses que intentaven vendre el seu producte de manera més o menys descarada. En la meva opinió, la magnitud de l’esdeveniment se’ls hi va anar de les mans a l’organització:

- Les sales es van quedar totes petites, assistents drets al final i al voltant de la sala, com que les sales no estaven escalonades i els ponents no estaven alçats, el públic no en tenia visibilitat, l’àudio fallava…

- Mala ventilació: Molta calor i l’ambient molt carregat ( inclús algun escapament de gasos! :S )

- Els temes estaven mal enfocats, superficials, no entraven en matèria i estaven poc preparats: a vegades hi havia 5 ponents per només una hora, fins i tot un ponent ens va reconèixer, abans de la taula rodona, que no sabia ni de què havia de parlar perquè no l’havien informat…

- Tot estava ple de gom a gom: prendre un refrigeri al bar era una autèntica odissea i per dinar al càtering de la fira era un veritable suïcidi!

- No hi havia Wifi al recinte!

Vaja, que és una llàstima que aconsegueixin l’èxit d’assistència d’empreses i aquest poder de convocatòria i que ho enfoquin tant a la part comercial. Des del meu punt de vista, s’haguessin pogut aconseguir ambdues coses: bones relacions comercials però amb un nivell alt dels seminaris ( Preparar més els temes, estructurar millor els debats i convidat a gent més potent i carismàtica del sector).

Comparteixo amb el meu amic Enric que la millor ponència (i amb mooolta diferència) va ser la de “Comuniting: ¿Cómo usar las comunidades virtuales para ganar clientes reales?” d’en Pere Rosales, un expert en temes de comunitats i director de marketing online de Profesionalia. Va ser l’únic que va aconseguir que, tot i que es va passar 10 minuts del que tenia, ningú es mogués de la cadira fins al final. La clau va ser un power-point molt ben preparat de suport que en cap moment li va encotillar el discurs, un gran coneixement del tema i una oratòria molt ben cuidada.

Tot i els inconvenients el balanç de l’experiència és positiva: aixecar-se a les 5:00 el dimecres per agafar l’avió a corre-cuita per ser a primera hora a Madrid, un bon sopar amb els companys d’ Intercom, un bon hotel, aprendre quatre cosetes, conèixer gent del sector i la tornada amb classe business (només hi havia aquesta plaça si volia avançar la tornada ) va pagar la pena l’experiència.

Ara a preprar la visita/reunió a Google Ireland de finals de març!

Instal·lar el Windows Media Player sense validar

Poso aquest interessant tutorial sobre com instal•lar el Windoos Media Player 11 en el teu xp evitant que el súpervalidador de copia original de Windows ho detecti perquè és molt útil. Això ho vaig preparar quan em va passar a mi, que no hi havia manera de validar el meu reproductor (era original però no el detectava) i com que és un dubte freqüent l’he intentat exposar. No t’espantis perquè no és ni tant llarg ni tant difícil com sembla. Ho he intentat explicar pas a pas però si tens qualsevol dubte deixa un comentari.

Si ja has intentat instal•lar el programa oficial sense seguir aquest passos i Microsoft ja ha vist que el teu Windows no és original i ara no pots

obrir el reproductor. Si has instal•lat el Windows Media però el Windows no és original… Segueix l’opció A o la B per arreglar això.

Opció A:

Ves a inicio/panel de control/agregar quitar programas y desinstal•la el windows media player 11. En aquest cas el sistema t’hauria d’avisar que tornaràs a la versió 10. Si t’ha funcionat bé segueix amb el tutorial, sinó segueix amb l’opció 2.

Opció B:
Fes servir l’eina que hi ha a Inicio/todos los programas/accesorios que et permet tornar els teus programes a l’estat anterior al dia que vas “ficar la pota”. S’anomena “Restaurar Sistema”. Amb això tornes a tenir l’antic Media Player i ja podràs seguir amb el tutorial. Reinicia l’ordinador encara que no t’ho demani l’equip.

Tutorial per instal•lar Windos Media Player 11 sense validar la copia de Windows:

El programa per instal·lar el Windows Media Player que descarreguem des de la pàgina oficial de Microsoft és en realitat una mena de carpeta comprimida que conté molts programes. Alguns d’aquests instal·len el Windows Media Player però altres són els encarregats de validar el Windows.
Primer baixa’t el programa de la pàgina oficial. Després descomprimeix-lo amb el Winrar, Winzip o qualsevol altre programa per obrir arxius comprimts.
(Per si no saps com fer-ho: baixa-te’l des de Softonic (evidentment ) i després apreta sobre l’arxiu amb el botó secundari i fes clic a “descomprimir archivo en mediaplayer11/”. Ara t’hauria d’haver aparegut una carpeta amb el nom mediaplayer11 amb tots els arxius dintre)

Una vegada descomprimida la carpeta entra i instal·la “wmfdist11.exe”. Potser hauràs de reiniciar l’ordinador després, però és opcional. Per acabar executa “wmp11.exe” i llest! Ara t’hauria de sortir la pantalla per seleccionar les opcions típiques o personalitzades… Que gaudeixis!

Tot i això, una bona alternativa és l’ itunes. Jo cada dia que passa tinc més ganes de fer-me amb un bon MAc d’Apple… però bé, tot arribarà!

Logo a la home de Google: 10€/mes

Segur que si tens un blog i li vols treure més rendiment t’has plantejat buscar algun sponsor. L’opció clàssica és que algú et pagui un logo a la pàgina principal del teu blog i així tu li dones linking i li visites. Aquesta eina pot ser de gran ajuda. La web Cuwhois té moltes eines útils per optimitzar les webs i una d’aquestes calcula de manera aproximada, i mitjançant diferents paràmetres de cuwhois, el preu dels enllaços. Si vols valorar quan valdria posar un logo a la teva home o a alguna pàgina interna del teu blog, introdueix el teu domini i ràpidament et sortirà un preu aproximat (sempre segons aquest website: no és oficial).

Podeu observar el clar domini d’Emagister en el sector de la formació respecte la seva competència.

Preus dels links de diferents webs (preu home/preu pàgina interna):

Premsa:

Lavanguardia.es: 4122€ / 338€

Elpaís.es: 1812€/284€

Marca.com: 2404€/413€

E-noticies.com 11€/2€

Europapress.es 4560€/342€

Eduació:

Emagister.com: 14795€/1953€

Solocursos.net: 2140€/349€

Aprendemas.com: 3678€/541€

Lectiva.net: 745€/81€

IESE.edu: 517€/78€

Famosos:

Ebay.com 15746€/2661€

Amazon.com: 173844€/26424€

Microsoft.com: 109379€/8750€

Lacaixa.es: 275€/28€

Fcbarcelona.es: 1020€/80€

Altres:

Sarkozy.fr: 560€/87€

Ronaldinho.com: 77€/6€

RogerFederer.com: 15€/3€

Xavier-fabrega.es: 15€/2€ (amb això no em faré ric, però tota ajuda és benvinguda! )

Tal i com he dit al principi, aquesta eina no és fiable al 100% perquè, a part que no sabem quins criteris segueix, no sempre funciona. Un exemple és el portal més famós del món: Google.com només costa 10€/mes

Emagister.fr

Són les 21:28 i després dels últims retocs i les últimes revisions, acabo de penjar la primera fase de la campanya d’Emagister.fr de Google Adwords. Aquest portal és el mateix que Emagister.com però pel país veí: la guia líder de formació però per França.

Aquesta primera campanya la tindrem activa i en observació durant una setmana per fer un primer test i estudiar el mercat. Després tocarà avaluar com ha anat i treure conclusions, aplicar-li algun retoc per millorar resultats abans de pujar la segona fase. Aquest projecte té especial interès per a mi perquè és la primera campanya que preparo de cap i peus tot sol (sempre sota la supervisió del meu mestre: l’Enric )

Aquesta primera fase la componen unes 15000 keywords (paraules clau) i uns 150 Texts Ads (anuncis de text) que han de servir per potenciar i aconseguir més usuaris pel nostre portal. Amb aquestes accions s’aconsegueix una bona injecció de visitants. Una bona mostra del que comento seria aquesta cerca.

Més endavant exposaré amb més detall amb què consisteix aquest nou rumb professional i quins avantatges té utilitzar les eines de Google per a una empresa qualsevol.

The Big President

Avui ha començat el primer reallity show d’internet i està impulsat per LaVanguardia . Amb l’eslògan “La Vanguardia busca presidente” ha nascut un projecte basat en la idea original de Daniel del Hoyo i que consisteix en escollir a un candidat d’entre tots els que es donin d’alta al sistema. La duració de la campanya serà similar a la precampanya i campanya electoral de les eleccions generals espanyoles: Des del dia 9 de setembre a les 12 fins el 27 d’octubre de 2008 a les 23.

El funcionament és molt senzill: cada usuari dispondrà del seu propi panell de control, on hi accedirà a través del seu usuari i contrassenya prèviament registrat. Des d’allà el candidat podrà insertar fotos i texts de les proves perquè els votants els puguin veure i votin en conseqüència. Els videos seran penjats al Youtube, que ha habilitat una secció especial per aquest event.

El públic votarà els usuaris que s’hagin registrat (candidats) des del primer moment del concurs i passaran a la següent volta aquells que superin les proves i tinguin més recolzament del públic. Cada vegada que es comenci una volta tots començaran amb el marcador a zero per assegurar que tots tinguin les mateixes possibilitats per arribar al debat final.

Després de la quarta i última volta es farà un debat entre els tres candidats finalistes. D’aquest debat sortirà el guanyador i serà investit “The Big President”. El primer premi són 8000€, el segon un viatge per a dues persones a Londres i el tercer un regal tecnològic.

A mi aquestes coses m’encanten i ja m’hi he registrat de seguida però encara no m’han validat la meva petició. Jo em pensava que m’ho podria passar bé amb aquest nou invent. Semblava que aquesta nova iniciativa podria servir per tornar la il·lusió i l’interés per la política als ciutadans perquè últimament estem tots una miqueta descepcionats (per no dir enganyats). Podria fer augmentar la participiació a les urnes les properes eleccionsp erò més enllà del rebombori que pugui causar a la xarxa, aquest podria ser un bon mitjà per tornar a incentivar la implicació de la gent en la massa política i tanmateix la seva participació en els diferents partits polítics actuals o d’altres nous que es poden crear.

Hagués pogut ser un bon projecte. Dic que “hagués pogut ser” sinó fos perquè m’he llegit la lletra petita per fer aquest post. Ara m’explico: el sistema es basa en el sistema de votació, com més vots, més possibilitats hi ha de guanyar i passar la següent ronda (sembla normal,no?). Segon detall: després de cada ronda tots els comptadors es tornen a posar a zero. No sembla que hi hagi gat amagat, sinó fos perquè es vota enviant un SMS que val 0,90€+iva! De manera que per cada vot es recapten aquest calerons i no només això, sinó que es torna a posar a zero a cada ronda… i n’hi ha quatre! Creuem els dits perquè això no empitjori la situació actual de crispació i cansamen que hi ha actualment. Aquí La Vanguardia ha perdut punts, cada dia s’assembla més a El Periódico.

No cal que us gasteu ni un duro per la meva candidatura! Demà em donaré de baixa d’aquesta enredada…

La taca de les cases d’apostes

Des que existeixen les cases d’apostes esportives on-line el negoci no ha parat de créixer. Aquest canal nou és un model de negoci que ha generat, només a l’estat espanyol, més de 400 milions d’euros segons l’Asociación Española de Apostadores Deportivos por Internet (AEDAPI). La seva proliferació ha donat lloc a diferents casos d’escàndol provocats per persones vinculades al món de l’esport que manipulen els partits i resultats que facin falta a canvi d’una suculenta i atractiva quantitat de diners.

L’últim cas que ha sortit a la llum és el del tennista argenti Vasallo Argüello i el rus Dadyvenko. Es va dur a terme en un partit de vuitens de final del Torneo Sopot. Tot i el gran volum inexplicable de juguesques a favor d’Argüello (num. 87 del ranking mundial) contra Dadyvenko (núm. 4). Després de guanyar el primer set i perdre el segon, al tercer el rus va abandonar per unes molèsties. Casualitat?

Tot i això, les juguesques on-line no deixen de ser un problema que s’exten de manera discriminada arreu del món. A la majoria de països europeus, tot i moure més de 12.000milions d’euros anuals, són il·legals, però escapen de la llei perquè tenen les seus a paradisos fiscals, com Gibraltar, o en països de la UE que sí que són legals, com Malta o Àustria. Són negocis que originen poques despeses i són molt rentables. Per contra, suposen una clara amenaça a les clàssiques loteries i juguesques que no paren de caure en facturació.

Google desitja “només” un any nou a Emagister

Aquesta és la postal que ens ha arribat a Emagister de part de Google per felicitar-nos l’entrada a l’any vinent. Si premeu a la foto reduïda veureu les dues cares: la de dintre hi ha la mateixa frase traduïda a molts idiomes i l’altra és la de fora que representa el cel amb algunes estrelles. No ho anomeno postal de Nadal perquè no hi ha cap tipus de menció al Nadal, sinó un simple “Best Wishes for 2008 from Google” en diferents idiomes.

L’objectiu no és fer-me el fatxenda (si voleu la definició d’aquest insult podeu llegir el post anterior ) perquè l’empresa nº1 del món ens envia una felicitació, sinó destacar-ne un parell de detalls: no hi ha cap menció del Nadal i un dels idiomes és el català! Em sorprèn positivament que amb el tema de l’idioma segueixi una política tant oberta i vagi traduint les seves aplicacions (Google.cat, Picassa, Toolbar, Desktop, gmail, etc…) perquè em consta que van contractar en Quico Llach, de Softcatalà, per coordinar tota la feina de traducció de les diferents interfícies de les seves aplicacions i bé que han inclòs el català en aquesta felicitació (i aplaudeixo aquesta actitud), però en canvi, no entenc perquè només feliciten l’any següent i no ens desitgen també un Bon Nadal. Potser és que al ser una empresa tant moderna, nova i jove deuen celebrar el Santa Claus i posar l’arbre de Nadal…

Tremola Wikipedia: Arriba GooglePedia

A la coneguda Wikipedia li ha sortit un competidor amb empenta: GooglePedia. Google ha desenvolupat un servei molt similar en el que els usuaris són els autors del contingut però amb algunes variacions. Tal i com informa Google al seu blog oficial, ja hi ha una versió beta que de moment només s’hi pot accedir amb invitació (com als inicis de Gmail).

Tal i com passa actualment a Wikipedia, els usuaris seran els autors de la informació que anirà acumulant Google però amb la diferència que haurà d’anar signada i també hi podran incloure, opcionalment, una fotografia i una biografia breu. Segons el vicepresident d’enginyeria del cercador: “Creiem que saber qui ha escrit què ajudarà als usuaris a fer un millor ús de la informació”.

Una altra diferència serà que si els autors del contingut ho accepten, podran posar-hi publicitat contextual (”Adsense“), tal i com passa actualment al cercador), i l’autor s’embutxacarà una part d’aquests ingressos. Els únics que podran editar-ne el text seran els autors. Els lectors només podran valorar-los però mai variar-ne la informació, a diferència de Wikipedia.

Wikipedia actualment està disponible en més de 250 llengües i disposa d’uns 8 milions d’articles (308.000 en castellà). Tot fa pensar que el cercador per excel·lència haurà de dedicar molts esforços per poder retallar aquesta diferencia. A veure si ens torna a sorprendre amb aquest nou projecte.

El Significat real d’SPAM

Per desgràcia tots hem experimentat el significat de la paraula SPAM, és un recurs publicitari que utilitza com a mitjà el correu electrònic amb l’única finalitat (de tocar-nos els…) donar-nos a conèixer mútiples i variats productes com viagres, allargadors de penis, crèdits de baix interés, gangues per fer-se d’or amb poc temps, casinos on-line… i altres milers de banalitats que no tenen cap tipus d’importància per l’usuari i per tant el spot enviar directament a la papelera.

A mi m’agradaria centrar-me amb el que molta gent no sap (i jo no ho sabia fins fa dos dies) amb el seu significat. El tema va surtir enmig d’una conversa d’un dinar amb uns quanta de la feina. Sembla ser que al voltant dels anys seixanta la casa “Spiced Jam” venia una llauna de carn amb el nom de SPAM (evidentment, sinó no tindria sentit que parlés de la maleïda llauna ). Encara que ara mateix no hi veieu una relació lògica i directa (no us espanteu, jo tampoc li veia)… Aquí ve la solució:

A l’any 1970 el grup Monty Python (vindria a ser un “Cruz y Raya” però dels postres avis) en una de les seves sèries d’humor Flying Circus, van fer un “gag” en un restaurant (tipo McDonads actual) en el que tots els menús tenien l’ingredient anomenat spam. A sota teniu el video de tres minuts on la paraula SPAM es repeteix unes 180 vegades (hi ha algun freak que s’ha dedicat a comptar-les) i que va tenir molt d’èxit i va fer famosa aquesta paraula per relacionar-ho amb un producte molest que sempre està per tot arreu (en el video l’spam acompanya tots els plats…)

Bé, us deixo amb el vídeo del youtube i així entendreu tot aquest rotllo que us he clavat (he posat la versió subtitulada).

Resultats OJD de setembre

Avui han sortit els resultats publicats del mes de setembre d’ OJDirectiva. La notícia és que Emagister avança a Marca.com i es col·loca a la tercera posició després d’ El Mundo. Una vegada més el líder indiscutible segueix essent Softonic.

El que a mi m’agradaria destacar és el fet que emagister ha aconseguit més de 7 milions de visitants únics, això representa un creixement del 25% respecte l’agost, el major creixement de tots els portals del top 10: Una bona notícia.

Parada temporal d’Skype

La majoria dels usuaris d’Skype s’han trobat que no funciona el programa i que no poden obrir la seva sessió. Pel que sembla, és un problema amb el sofware i l’empresa s’ha compromès a arreglar-ho entre 12 i 24 hores.

Mentrestant, la companyia ha decidit suspendre temporalment la descàrrega del software fins que esbrini el motiu de la incidència.

Skype, el programa que utilitzen milions d’usuaris per fer trucades a través de la seva connexió a Internet mitjançant el servei de veu IP, és el més famós del món i va ser comprada per eBay  l’any 2005 per uns 2500 milions de dòlars ja avia avisat anteriorment del problema de rendibilitat que tenia aquest servei. (veure notícia)

El problema és que cada vegada hi ha més usuaris que fan servir el programa des de la seva opció gratuïta, però el número d’usuaris que utilitzen la versió de pagament (skype out o qualsevol de les seves variants) s’ha estancat.

És per això que des d’aquí demano perdó (sobretot a la meva àvia) a totes les que ahir era el vostre sant i no us vaig poder felicitar: era perquè no podia! (jo sóc un dels usuaris afectats!  xD).

Emagister.com

Avui penjo un video sobre l’empresa de St.Cugat on treballo: Emagister. Des de fa tres anys treballa en el camp del màrqueting on-line amb Google. Per pormocionar el màrqueting on-line Google ha fet un minivideo que han penjat a Youtube amb el testimoni del cas d’eMagister.com

Us el recomano, no només perquè sigui el lloc on treballo, sinó perquè així veureu com fa els diners Google a través del màrqueting on-line (Adwords)

La tierra es plana - Thomas Friedman

Con el aval de su condición de best seller en los Estados Unidos (más de 500.000 ejemplares vendidos), además de premio al mejor libro de negocios del año 2005, y bajo el sello de Ediciones Martínez Roca, llegó a España, a comienzos del año 2006, la traducción en castellano del libro La tierra es plana. Breve historia del mundo globalizado del siglo XXI, (The World is Flat, Londres, 2005), de Thomas L. Friedman (496 páginas).¿Será cierto que el siglo XXI se recordará por haber alumbrado “una nueva era de globalización, la del aplanamiento del mundo”, lo que quiere decir que individuos de diferentes puntos del planeta “pueden competir por un conocimiento global”? Este es el interrogante inicial que mueve a Friedman en su ensayo, y que le sirve para indagar en el tema más importante y complejo del mundo de hoy: la globalización o mundialización. Con un estilo brillante, ameno y directo, Friedman defiende la tesis de que tras la caída del muro de Berlín y el nacimiento de internet, la globalización ha hecho el mundo plano y que no tenemos más alternativa que aceptarlo y dominarlo. Pero este proceso de globalización, naturalmente, no ha ocurrido de forma súbita. Para el columnista del The New York Times, en la historia se han producido tres grandes etapas de globalización.