Els llums de “Nadal”

Encara queden tres setmanes perquè comencin les vacances de Nadal i ja tenim tots els carrers ben il·luminats i adornats per l’ocasió. Ja estan anunciant les festes, els dies de vacances amb la família i sobretot ens recorden que anem estalviant i que busquem la targeta de crèdit perquè arriba l’hora de la veritat: a comprar tant com es pugui!

Només vull fer un petit incís amb la hipocresia actual del canvi climàtic i estalvi energètic: si en comptes d’il·luminar els carrers tant aviat i tantes hores es podria estalviar milers de Watts i d’euros i lògicament, també estalviar els gasos que provoquen l’efecte hivernacle per generar aquesta electricitat, això també afecta a l’impacte visual… no vull entrar-hi de ple perquè em suposaria un post només per aquest tema i m’agradaria enfocar-me amb un altre de totalment diferent: el significat real d’aquests llums.

L’objectiu principal de penjar llums i il·luminar els carrers abans de Nadal és per preparar-nos per rebre aquestes dates tant assenyalades. Abans es posaven pessebres, naixements, els tres reis, algun tió, àngels per tot arreu… Això ens ajudava a tots a conscienciar-nos del significat real d’aquests dies de vacances: poder celebrar el naixement de Jesucrist. Aquest fet és tant important que ens hem de començar a preparar un temps abans ( la novena és un bon moment per començar).

Des de fa uns anys, els qui s’encarreguen de fer els dissenys de l’il·luminat nadalenc sembla que s’han oblidat d’aquest significat (per no dir que fan totalment el contrari: intentar borrar-lo). Ara els carrers ja no hi ha àngels, naixements i pessebres, actualment tenim els carrers plens de llums de “disseny”: bosses de la compra, estrelles, frases… només falta que posin els triangles del Corte Inglés, carros de la compra i tarjetes de crèdit!

Fa poc els centres comercials, botigues, hotels, empreses i tot tipus d’establiments enviaven posals amb pessebres, adornaven el local amb poemes al voltant del naixement, frases com “Bon Nadal” i altres per l’estil. Actualment m’arriben postals amb versos sobre la natura, postals amb paissatges, “Bones Festes”, arbres de Nadal…

Potser ens hauriem de plantejar cap on anem? Com s’ha arribat a aquest extrem? Costa d’imaginar que s’hagi fet tant ràpid un canvi com aquest sense ningú al darrere… Jo des d’aquí fair una crida als lectors a que pensin com celebraran i sobretot què celebraran aquest Nadal.

Ja només em queda desitjar-vos un Bon Nadal i un feliç any nou a tots!

Canvi climàtic: veritats i exageracions del debat de l’any

L‘escalfament global de la Terra és un fet gairebé inqüestionable, ara bé, el que sí que es qüestiona des de diferents sectors de la societat és la seva causa. Últimament se n’ha sentit a parlar molt i s’ha convertit amb el tema de moda gràcies a l’apocalíptica pel·lícula An inconvenient Truth d’ Al Gore, però tot i això, encara hi abunda la falta d’informació objectiva i fiable. Si a tots aquest factors hi sumem la demagògia fàcil i els interessos polítics es converteix en una autèntica guerra ideològica d’imprevisibles conseqüències.

Amb l’afany d’intentar informar-me de primera mà del tema, ahir vaig assistir a la conferència que ha impartit el professor Pedro Videla, professor del departament d’economia de l’ IESE Business school, a la seu de Barcelona.

Intentaré fer un resum de les idees més interessants d’aquesta conferència.

Arguments dels que defensen que el canvi climàtic és producte de l’activitat humana:

- Concepte clau: Relació de causalitat entre l’increment de CO2 que acompanya un creixement de la temperatura mitjà de la Terra.

- El nord s’ha escalfat més perquè la relació entre terra i aigua és més petita que a l’hemisferi sud.

- Altres factors com la desforestació, gasos hivernacles exageren encara més l’efecte.

- Els 11 anys més calorosos han passat els últims 12 anys.

- Els óssos polars estan en extinció, proliferació de malalties, desglaç del Kilimanjaro…

Arguments dels “escèptics” que creuen que es dóna aquesta correlació:

-Si realment hi ha tant correlació entre CO2 i temperatura, perquè a partir dels anys 40, quan comença una etapa de creixement econòmic per la reconstrucció d’Europa , no només no augmenta, sinó que la temperatura disminueix?

- El canvi climàtic és natural perquè no és totalment creixent, sinó que segueix pujant i baixant com ha fet al llarg de la història. Efecte natural més exagerat.

- Segons fórmules economètriques objectives i públiques, els pics de temperatura venen abans que els pic de CO2, per tant, com pot ser que el causant estigui esbiaixada? (personalment recomano llegir la teoria dels Cicles de Milankovitch perquè explica que potser hi ha un altre factor que implica aquest dos)

- Tot i l’evident augment de la temperatura, al llarg de la història hi ha hagut anys que la temperatura ha superat la del s.XX

- Les fórmules que s’utilitzen per fer els càlculs i estimacions dels procanvi climàtic no són públiques, en canvi els que no comparteixen la causalitat de l’efecte humà sí i es poden consultar.

- Curiositats: de les 12 espècies d´óssos polars, 10 estant creixent i només dues han disminuit la població. El número d’uracans d’aquest segle està per sota la mitjana, va augmentar més la malària al s.XIX que actualment. Es va començar a fondre el glaciar del Kilimanjaro al voltant del 1800 quan encara no existia la contaminació …

Total, encara que hi ha arguments als dos bàndols i no en podem treure l’aigua clara. El que a mi no em sembla bé és que s’intenta col·locar el debat a un nivell moral i no a un nivell científic que és on ha d’estar (infondre por a la població). Actualment el problema encara necessita moltíssim estudi científic per poder passar a ser un debat moral, per tant el que s’hauria de fer és estudiar-lo des d’aquest punt de vista : científic.

Potser des del punt de vista científic és poden ponderar les prioritats per saber quins són els conflictes o problemes que actuals als que s’ha de fer front. Potser és un problema més d’assignació de recursos! En aquest cas s’hauria de valorar quins són els diferents problemes i si n’hi ha de més importants i urgents que els d’un petit canvi potencial de la temperatura que tampoc està clar quin és l’origen.

Segurament, després duna discussió científica ens adonem que hi ha algunes necessitats més urgents o més importants ( ull! no vull dir que aquesta no ho sigui!) a les que hem respondre amb la mateixa o més contundència: 800 milions de persones moren de gana, un bilió no té aigua potable, dos bilions no tenen ni sanitat mínima, 175 milions d’immigrants internacionals, 940 milions d’analfabets adults…