Avui he pogut comprovar a la X Cursa Bombers de Barcelona 2008 que estic més “cardat* del que em pensava. Sabia que ho estava perquè després d’estar més de dos mesos lesionat i sense poder fer esport m’he engreixat una miqueta i això es nota! 
.
Ja tenim disponibles els resultats de la X Cursa Bombers de Barceloa 2008 i he d’admetre que no són del tot satisfactoris perquè no només no he baixat de 45 min que m’havia proposat, sinó que he passat els 50 min! En clau positiva es podria veure com que hi ha molt de potencial per millorar l’any que ve 
.
Per preparar aquest esdeveniment havia sortit a fer footing un parell de vegades abans, m’havia inscrit a la cursa amb un parell d’amics de la feina i hem quedat aquest matí per preparar-nos per la sortida. M’agradaria fer un anàlisi de la meva impressió sobre l’organització, participants, etc.
Per inscriure’s a la cursa es podia fer on-line cosa que facilitava (i molt) que els participants s’hi apuntessin sense gaire dificultats i paguessin els seus 15€. En el meu cas, em vaig comprar unes bambes Nike+ Pegasus que són molt cómodes i que em feien automàticament i gratuïtament membre del Nike Runing Club i com que la cursa l’organitzava nike, els membres del club tenim la inscripció de franc.
El que no entenc és perquè han obligat a recollir el dorsal amb un horari força restrictiu (de dilluns a divendres i el dissabte abans de 10:30 a 20:30) i al darrere de la zona universitària, a la carpa que té l’Espacio Movistar. De manera que et podies inscriure online però per força t’havies de desplaçar físicament a Barcelona. Si volen tenir més participació i amb la quantitat de gent que hi havia que era de les rodalies de Barcelona i alguns d’altres províncies, com se-ls’hi pot ocorre limitar d’aquesta manera als corredors? Que potser no podien habilitar algunes botigues més importants de les altres províncies i algunes de Barcelona? Estic segur que això ha frenat a molta gent a l’hora de decidir si apuntar-se.
El Merchandising que et donaven a l’hora d’anar a buscar el dorsal està molt ben estudiat: Dintre d’una bosseta de paper nike hi havia la samarreta-dorsal Dri-Fit (pel meu gust massa quadrada: mànigues molt llargues i justa de cintura), un estoig molt elegant amb un pendrive USB amb el logo de Nike+ d’1GB de memòria amb un document Flaix amb tota la info de la cursa. Val a dir que la samarreta és més maca la de les dones, de color groc que no la dels homes que era vermella.
La sortida des de l’entrada del Parc de la Ciutadella estava molt ben escollit perquè s’hi podia accedir fàcilment amb metro i hi havia molta vorera per la gran quantitat de motos que s’han concentrat ja que s’havia avisat que la gent no hi anés amb el cotxe particular perquè difícilment trobaria lloc per aparcar. El que també estava molt ben pensat però no del tot és la sortida progressiva i de diferents calaixos. M’explico: Si havies participat l’any anterior et podies basar en aquest resultat per saber on t’havies de situar. al primer calaix de la sortida hi havia els corredors d’èlit perquè, al segon calaix els participants que havien fet un resultat total de menys de 37′, al tercer els sub43′, després els sub48′, els sub 53′ i finalment tots els participants de més de 53 minuts o que era la seva primera vegada que participaven. Això facilitava (en teoria) que el flux de gent fos més homogeni i que no et destorbessin els participants més lents si és que anaves més ràpid per facilitar la possibilitat de millorar la marca de l’any anterior. El que no tenien previst és que casi doblarien els participants de l’any anterior, de manera que al calaix de més de 53′ hi havia més de la meitat dels participants, entre ells jo 
. Això ha fet que ens haguéssim d’esperar gairebé 5 min fins que passessin tots els calaixos per començar a sortir els “novells” o participants lents.
Un parell d’apunts més abans d’acabar: Increíble la capacitat de concentració de Nike que s’ha incrementat un 50%: 15000 respecte els escassos 10000 del 2007.
El que no han sabut és assimilar i adequar el recorregut a l’allau de corredors. Durant tot el recorregut, durant els 10km del circuit he estat rodejat de centenars de corredors, el del davant el podia tocar si estirava el braç i els del costat… ja ens tocàvem sense voler!. Davant d’aquesta autèntica marea vermella amb alguns pigments grocs (les dones) havies d’estar més pendent dels corredors que t’envoltaven i sobretot dels que es creuaven o adalantaven que del ritme a seguir per fer un bon temps. Jo hagués escollit, sobretot al començament, alguns carrers més amples per la simple seguretat dels participants de morir atropellat.
El guarda-roba s’ha quedat petit, per variar, tot i que hi havia un parell de punts d’entrega i recollida però amb llargues cues.
Vull felicitar a l’organització per la rapidesa a l’hora de publicar els resultats (ja que al fer servir el xip championchip queda registrat tot electrònicament) i sobretot per haver aconseguit tants participants, pel material i per la propaganda que se n’ha fet; realment l’equip de marketing ha pencat de valent. Però també m’agradaria que aprofitessin millor aquesta capacitat de concentració, que no hi hagi la sensació de descontrol o de “se’ns ha anat de les mans” que teníem els participants d’avui.
Si tot va bé, fins l’any que ve!
*Cardat: no t’espantis! és com es diu a Girona estar fotut, estar en baixa forma
