Segons un refrany xinès (dic xinès perquè és el que es diu quan no s’està segur d’on prové) darrere de cada gran home i ha una gran dona d’igual valor, en el cas d’un polític que està a les portes de convertir-se en un icona de la societat nordamericana, hi ha una dona que li obliga a seguir amb els peus al terra. El pilar sobre el que es recolze el jove senador d’Illinois és una dona prodigiosa, que ha sacrificat una prometedora carrera professional per donar pas a les aspiracions presidencials del seu marit.
Michelle Obama s’ha convertit en una dona de fets i no de paraules perquè ha aconseguit que el seu marit, tot i aconseguir onze victòries consecutives registrades el febrer i altres al març, segueix essent el de sempre.
Graduada a Princeton i Harvad, aquesta a advocada, que fins fa poc presidia la vicepresidència del prestigiós centre mèdic de la universitat de Chicago, ha preferit seguir una estratègia molt diferent (i en la meva opinió força més intel·ligent) a les altres primeres dames; en comptes de guanyar popularitat i rodejar-se de famosos, presenta Obama com una persona normal i corrent per evitar que se’l prengui per un “Messises que ho arreglarà tot”. Curiosament, abans d’abandonar el seu lloc de treball guanyava més de 250.000$ anuals, molt més dels 150.000$ que guanya el seu marit per la seva labor al senat.
L’any passat la revista Essence la va batejar com una de les dones de referència més importants del món. L’any passat el Vanity Fair la va col·locar com una de les deu persones més ben vestides del món i està a la posició 58 de la llista dels 100 alumnes més influents de Harvard. Sembla que s’ha convertit en tot una dona de referencia que no seria d’estranyar que seguís el mateix camí de Hillary Clinton més endavant.
Tot i això, el seu marit, el candidat a la Casa Blanca està una miqueta endavant al rànking que he citat de Harvard, concretament el quart lloc a la general 
.El que no entenia era què és el que havia frenat la projecció professional que tenia aquesta dona fins que vaig trobar la resposta: el tabac. Tal i com va rebel·lar ella mateixa, el que va decantar que reduís la seva agenda en un 80% les seves activitats laborals per recolzar al seu marit per la cursa cap a la presidència de la Casa Blanca, va tenir com a incentiu que Obama li va prometre que deixaria de fumar. Sembla ser que ho va aconseguir.
Abril 3, 2008 a les 1:33 am
Home… això de que “en comptes de rodejar-se de famosos presenta Obama com una persona normal per evitar que se’l prengui com un Messies que ho arreglarà tot…” que vols que et digui…
De moment s’ha rodejat de forces famosos, d’actors com la Scarlett Johansson, o protagonistes de sèries de màxima audiència com Perdidos o CSI, cantants com els Blackeyedpeas o sobretot de la comunicadora més important (i més ben pagada) dels USA: la Oprah Winfrey. Si això no és recolzar-se en famosos…
I ara parem atenció als missatges de l’Obama: yes we can to opportunity and prosperity, we can heal this nation, repair this world”, o sigui que PODEM CURAR AQUESTA NACIÓ i REPARAR EL MÓN. Està clarissim que això és un missatge d’algú que no vol esser considerat com a Messies no?
A mi tot això em recorda la campanya espanyola amb tot el sarau dels artistes que donaven suport al ZP i que el PP titllava (crec que amb part de raó) de “untados”. Per cert, l’Obama també ha tret el tema de la nena com en Rajoy. Ara si que crec que l’home perdrà perquè això de la nena és un tema maleit. Es com la nena de l’Exorcista o la de Poltergeist jajajaja
Trobo molt ridícul i frustrant que algú perquè li agradi una actriu com podria ser la Scarlett o un cantant per aquest simple fet voti el que ells voten, perquè essent sincers aquesta gent no en sap res de política, economia o simplement de les anomenades necessitats del país.
A mi personalment em va agradar molt més el desenvolupament de la campanya electoral a França l’any passat quan Sarkozy i Royal es disputaven els suports d’intelectuals, escriptors, catedràtics d’universitats, politicòlegs… penso que la veu d’aquella gent és una mica més creible i més seriosa que la de quatre artistes arreplegats.
Amb tot això, i ja acabo, l’Obama encara no ha concretat el programa per fer front a la crisi que ja està vivint l’economia nordamericana. Està molt bé que vulgui curar la seva nació però la pregunta és COM? Em sembla que ni ell mateix ho sap.
Abril 3, 2008 a les 7:48 am
Estimat DFM,
Estic d’acord amb el que comentes que és millor rodejar-se de gent més “professional” que d’ignorants famosos però i el comparem amb la Hillary, els famosos dels que s’ha fet amic són quatre pelacanyes.
Jo aquí em volia centrar en la figura de la seva dona, que ningú en parla però sembla que és el pilar on es recolza l’Obama.
A veure qui guanya perquè la crisi que tenen no s’arregla amb quatre dies i el pitjor de tot és que afecta (i molt!) a les altres economies.
Espero que no els hi passi com a nosaltres: encara que hi hagi crisi, el govern segueix amb el seu absurd missatge optimista que ja no té credibilitat…
Abril 3, 2008 a les 9:08 am
jajaja doncs la veritat és que allò que se’n diu recolzar-s’hi… tampoc sembla que li faci gaire cas l’Obama a la seva parenta, perquè encara que siguin 4 pelacanyes són famosos al cap i a la fí, i no parlem del tò profètic dels discursos de l’Obama… o sigui que com continui fent el mateix cas dels consells de la dona em sembla que l’home tornarà a fumar aviat i si no ja ho veuràs! jaja
En tot cas el que si que em sembla és que darrera tot gran home hi ha una gran dona que encara guanya més pasta que ell. Sinó fixem-nos en el cas del Clinton i la Hillary o del darrer candidat democrata en Kerry que la seva dona era la Heinz del Ketchup i estava forrada. I és que encara que ens vulguin fer creure que dirigir el destí dels americans és una cosa a l’abast de tothom la veritat és que només ho és pels que poden afrontar la campanya amb les butxaques ben plenes.
I un altre apunt interessant seria el fet de si en realitat Mrs.Obama vol seguir els passos de la Hillary i fer carrera política després del seu home. Aquestes americanes ximples no ho són, i saben perfectament que viuen en un pais de costums carques on encara no és ben vist que de bones a primeres una dona tingui ambicions polítiques. S’estimen més presentar al marit primer, donar-se a conèixer i després seguir elles. O sigui que potser hauriem d’afirmar que darrera de tot gran home hi ha una dona ambiciosa. I això no és nou! Shakespeare ja ens ho describia molt bé a Macbeth amb les ànsies de poder de Lady Macbeth.
Abril 3, 2008 a les 10:49 am
Efectivament, s’ha de tenir les butxaques ben plenes per poder afrontar el cost d’una campanya electoral amb garanties, tot i que també hi ha casos que no ha estat així.
No m’estranyaria que la Mrs.Obama s’hi presentés més endavant, total, els EEUU han tingut el pare Bush, el fill i ara potser la dona. És com la casta dels Castro o les monarquies actuals!
Juny 9, 2008 a les 2:51 pm
Aquest post es va escriure amb dos mesos de profecia anticipada.
Ahir i avui en tota la premsa internacional de qui més es parla és de Michelle Obama, la que potser serà la primera dama si Barack arriba a president dels Estats Units El que si s’ha de dir, és que B. Obama ha sabut escollir molt bé a la dona que li ha de fer costat. Us recomano una ullada al NY Times i al Washington Post d’ahir i segurament direu: Michelle! This is the woman!
S’en fa ressó també la pag 6 de la Vanguardia d’avui:
http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20080609/53475592447.html
Pels que no en sou subscriptors us copio algunes idees que recolzen la meva opinió,
Aspirante a primera dama
La esposa del candidato es una eficaz arma electoral que le ayuda a bajar de su pedestal intelectual y su ensimismamiento.
“No hay duda de que Michelle, de 44 años, ha sido un activo muy valioso en la campaña. Ha ejercido con mucha efectividad lo que en la jerga política norteamericana se denomina surrogate …”
“Este diario fue testigo de un mitin de Michelle en la ópera de Wilmington (Delaware), días antes del supermartes 5 de febrero. La esposa de Obama logró cautivar al público – 1.600 personas- en una intervención de 50 minutos, sin leer papeles, en la que hizo un repaso a la situación del país desde la perspectiva de “madre, profesional y ciudadana”.”
“Barack Obama suele decir que no es un hombre perfecto, como le recuerda cada día su esposa. Ésta, en efecto, le hace bajar de su pedestal intelectual, de su ensimismamiento retórico. A veces incluso explica intimidades domésticas que podría ahorrarse, como la tendencia de él a dejar tirados los calcetines o a olvidarse de recolocar la mantequilla en la nevera. En su libro La audacia de la esperanza, el candidato demócrata cuenta la anécdota de que, después de una victoria legislativa en el Senado, sobre una ley para combatir el tráfico de armas, llamó a Michelle para expresarle su alegría. Ella le cortó por lo sano y le dijo que había una invasión de hormigas en la casa de Chicago y que, antes de regresar, debía comprar insecticidas.”
“Ella sí inició una carrera profesional, primero en la empresa privada y luego en el sector público. Fue asistente del alcalde de Chicago y ocupó un cargo en el departamento de planificación y desarrollo. Su último puesto, del que hubo de pedir una semiexcedencia, fue la vicepresidencia de relaciones externas y labor comunitaria para la red de hospitales de Chicago. Su remuneración era de 275.000 dólares al año, casi el doble que el sueldo de senador de su esposo.”
Un cop més la meva enhorabona a les “Quatre Pinzellades” d’aquest blog.
Novembre 5, 2008 a les 8:02 am
OBAMA for president! No sé si és millor or pitjor, el que si és veritat que aquest post va ser profètic!!! El lectors anyorem aquest blog XD