1.- Introducció als Buscadors (Google, Yahoo i Msn)

Aquí teniu el primer capítol de l’explicació del Marketing de Buscadors que us vaig prometre en un post anterior. No pretenc exposar la història fil per randa dels cercadors d’Internet però si que exposaré una miqueta “a grosso modo” , com és actualment, perquè van nàixer i quina és la funció dels Motors de Cerca a Internet.
La història exhaustiva de Google la podeu trobar a aquest link, la de Yahoo en aquest link i la de Msn en aquest link de Wikipedia.

Internet ha crescut d’una manera més que ràpida, exponencial des que va existir. Trobar un document es fa molt difícil degut a la gran quantitat d’informació que hi ha i encara és més difícil degut a les cinc característiques que té:

1.- Extens, omnipresent i creixent

2.- Informació sense estructura o molt pobre

3.- Diversitat de qualitat en la informació

4.- Dinàmica

5.- Distribuïda i autònoma.

Per aquestes característiques que us he mencionat anteriorment i el creixement exponencial que ha patit, l’aparició dels cercadors era una necessitat per a ponderar i ordenar la gran quantitat de pàgines, documents, sites i servidors de la xarxa. D’aquí neix la típica frase: “no hi ha res que pagui la pena a Internet, i en el cas que hi fos, no ho trobaries”. Aquesta funció la van començar a complir els primers robots de la web, coneguts també com a Cercadors. el recorregut de les direccions d’internet és, evidentment, realitzada automàticament per cadascun dels robots. Com que no són tots iguals i no parteixen dels mateixos criteris de selecció, cada motor de cerca obté la seva visió de la xarxa que difereix dels altres robots.

Gràcies a que els cercadors estan basats en criteris diferents i que es van adaptant als temps, els usuaris poden decidir lliurement quin fer servir segons el grau de qualitat que volen. És per això que de manera natural hi ha la selecció natural dels buscadors: només sobreviuen els bons o els que saben modificar el seu algoritme i adaptar-lo als canvis que hi ha a la web.

De Cercadors n’hi ha molts: Lycos (1994), Excite (1994), Altavista (1995), Yahoo! (1995), Inktomi (1996), Hotbot (1996), Google (1997), Fast (1997), Directhit (1998), Teoma (1998), Alltheweb, Msn, AOL … Però al tenir diferents criteris a l’hora de presentar i ponderar els resultats, són els diferents usuaris que hauran de decidir quin prefereixen consultar perquè, tot i que estèticament hi ha gustos molt diferents (tants com usuaris) tots els usuaris tenim un denominador comú a l’hora de consultar: Qualitat en la cerca.

Actualment els 3 cercadors que es reparteixen el mercat espanyol són Google (95%), Yahoo (2%), Msn (2%) i altres (1%). Són els usuaris els qui decidim quin és cercador és el líder i quin ho serà demà…

Diuen que una imatge val més que mil paraules. Potser amb aquesta imatge que tret d’aquest blog podem veure un dels motius pel qual és l’actual líder indiscutible.

-

Emagister a tot gas!

Els últims mesos han sigut molt intensos, tant, que des d’Emagister vam decidir dedicar un dia a celebrar junts els avanços assolits i agafar aire pels grans reptes que encara tenim.

Tal i com vaig explicar, hi havia tres opcions: velocitat (Karting), aventura (escalada al bosc) i relax ( SPA). A continuació us deixo un video que ha fet en Cris (és l’americà amb ulleres de sol).

No vaig pujar al podi per poc, el cinquè millor temps de trenta-un no està malament per ser la primera vegada que pujava a un kart. Això ho hem de repetir!

Espero que no us faci gaire enveja:D

Experiència DIR: More than Just Sports

La setmana passada vaig anar amb en Tomàs, un amic de la feina, a provar les instal·lacions el gimnàs Dir Diagonal. el principal motiu de la visita era provar l’espectacular piscina olímpica de 50m climatitzada a l’aire lliure (coberta durant l’hivern) i entrar a les faraòniques instal·lacions que té la cadena de gimnasos al bell mig de Barcelona.

Hi vam anar a les 9 perquè és quan hi ha menys gent, quan tornavem de la feina i també perquè, segons la seva tarifa, a partir de les 9 li és més barat (paga una quota fixa i un tant per cada vegada que visita les instal·lacions! :O ). La veritat és que me n’havien parlat molt bé d’aquests gimnassos, tot i que a mi m’interessa bàsicament la piscina per a practicar natació. Jo actualment estic abonat a l’Euròpolis perquè té una piscina de 25m, està al costat del meu pis actual i tinc una tarifa d’universitari molt competitiva.

M’agradaria fer un anàlisi comparatiu entre els gimnasos DIR i el meu (i els altres ) i exposar la meva experiència com a usuari habitual de la competència.

No tots els gimnassos DIR tenen piscina i menys de 50m, però he d’admetre que només per la piscina ja paga la pena inscriure’s… sinó fos perquè està massa lluny de casa meva m’hi apuntava ja! . En general les instal·lacions estan perfectament netes i ordenades, sales molt grans i molt modernes però anem pas per pas.

El Dir Diagonal està al mig del complex d’oci de Sarrià, en el mateix edifici que els Cinesa, gran quantitat de restaurants i fast-food i a tocar la diagonal. Llàstima que no tingui cap parada de metro ni ferrocarrils que el faci més accessible. Les instal·lacions són d’última generació, tot molt però que molt modern, màquines per abonar el cost diari d’utilització sense haver de fer cua perquè t’atenguin els dependents…

Sobre els socis del Dir s’ha de dir que el perfil mitjà es un home o dona jove d’uns 27 anys amb mitjà-alt poder adquisitiu i que té com a prioritat o si més no, com un punt important, la salut i l’estat físic, el “cuidar-se, estar en forma” de l’home del s.XXI. Pel meu gust hi ha massa “caxetes” i “pijos” que es passen més hores al gimnàs que a la biblioteca . Tot i això em sembla lògic perquè han creat tot un estil de vida, és molt més que un club de fitness, és un club social, tenen un Club Singles que organitza activitats enfocades a trobar parella, tenen el seu magazine, una línia de roba esportiva… va més enllà d’un lloc per fer esport!

Sobre les activitats dirigides i l’oferta lúdica s’ha de dir que és famós per ser pioner a Catalunya a l’hora d’impulsar activitats innovadores, lideren les últimes tendències mundials en fitness, wellness i nutrició. Des de les estacions cardiovasculars i musculars, fins a les últimes activitats dirigides; al seu moment amb l’spinngin (ara és un “commodity” a tots els gimnasos) i el Zumba actualment.

Després de veure-ho amb els meus propis ulls, ara veig clarament que el fenomen Dir és imparable en una ciutat com Barcelona, on la qualitat i moda van agafades de la mà. Des que Ramón Canela, Director general i fundador, va inugurar el primer gimnàs el 1979 han passat molt anys i ha obert fins a 13 instal·lacions (12 a BCN i 1 a St.Cugat que crea furor amb els meus companys de feina) convertint-se en líder del sector a Barcelona. Tot i l’èxit, Canela ha preferit concentrar el seu creixement a Barcelona renunciant a copiar el model de negoci i estratègies a altres ciutats com Madrid per por a ser menys perfeccionistes. Per acabar us deixo una relació dels punts forts i febles del DIR.

Punts Forts:

- Els socis gaudeixen gratuïtament tovalloles de dutxa i entrenament, gel de bany, shampoo i acondicionador! (oblida-te’n de carregar la tovallola humida tot el dia!)

- Tampoc han de pagar per utilitzar la bàscula (no cal carregar els estúpids 25 cèntims)

- Sala de Premsa gratuïta equipada amb Wi-Fi (també gratuït).

- Pàgina web força treballada i amb molta informació.

- Televisió pròpia: DIR TV

- Més de 3000 sessions dirigides diferents cada setmana: Aeròbic, Step, SpinDir, TBC, Ioga, Pilates, Tonificació, aqua Aeròbic… (segons la seva web, lògicament no m’he posat a comptar-les totes )

- Gran varietat de tarifes per a tot tipus de necessitats (també descomptes exclusius amb la targeta client!)

- Horaris molt amplis per poder gaudir de les instal·lacions des de les 7 del matí fins a les 11 de la nit.

- Et pots inscriure online!

Punts millorables:

- Poc personal d’atenció a l’usuari i poc qualificat; per inscriure’s hi ha llargues cues perquè no tots poden dur a terme totes les gestions, cadascú s’encarrega només de la seva àrea.

- Poca informació i ocultació de les tarifes. A diferència d’altres centres, no tenen un pamflet genèric amb totes les tarifes i promocions. Són totalment individualitzades de manera que no pots comparar.

- Molta burocràcia degut a la gran varietat de tarifes que disposa el centre.

- Tarifes força més elevades respecte la competència: totes les comoditats i avantatges s’acaben monetaritzant a la quota mensual.

I tu, vas al Dir? Segur que tens alguna cosa a dir per complementar aquest post? Digues la teva i deixa un comentari!

Best Workplaces España 2008

El Great Place to Work Institute Europa ha elaborat la llista de les 50 millors empreses on treballar després de dur a terme l’estudi annual. Per poder decidir quina posició ocupa cada empresa al rànking, es fa una enquesta força extensa (és un test que demana dedicar-li uns 20 minuts contestar totes les preguntes) i es fa a tots els treballadors de manera absolutament anònima i confidencial (de fet, no és obligatòri contestar). Aquesta informació és molt valuosa dintre del proces d’anàlisis -avaluació i selecció ja que representa 2/3 del pes de la nota. L’altra part prové de l’estudi de l’auditora i la ponderació de les preguntes.
Fa gairebé un mes, des del comité de direcció d’Emagister ens van informar que l’empresa havia demanat que se li fes l’estudi i que rebriem, tots i cadascun dels treballadors, un email d’aquesta empresa amb un test per contestar. Jo el vaig omplir i us he seleccionat algunes preguntes per veure quins són els criteris amb els que es basen per elaborar l’ordenació, clarament a afavorir un bon ambient de treball, amb un salari equilibrat amb les responsabilitats i a poder optar a noves oportunitats dintre la mateixa empresa.

- Mi trabajo tiene un sentido especial: no es “simplemente un trabajo”.
- Nos gusta venir a trabajar aquí.
- Aquí nos preocupamos los unos por los otros.
- A las personas se las anima a que equilibren su vida profesional y personal.
- Recomendaría (Emagister) a otros como un buen lugar para trabajar.

Un dels objectius d’aquest Institut és ajudar a les empreses que demanen ser auditades a que la seva empresa sigui un excel•lent lloc de treball, independentment del tipus i sector de l’empresa. Tot i que la teoria és molt maca, sembla força evident que les millors empreses per treballar-hi són de capital humà; on el més important són les persones i no tant les màquines o les instal•lacions, són empreses que necessiten personal altament qualificat i el rendiment depen molt de l’ambient de treball, l’estat d’ànim i altres variables personals dels treballadors. Per tant, sembla lógic que siguin aquest tipus d’empreses els que lideren el mercat.
Cal destacar que Emagister ha assolit l’onzena posició de la seva categoria, tot i que està molt lluny d’altres empreses del mateix sector com pot ser Softonic (segon) o el mateix Grupo Intercom (primer).

Per tant, encara ens queda molt per fer a Emagister per estar liderant el rànking l’any que ve, tot i que no només no està gens malament, sinó que ja es nota que s’està treballant per millorar: demà anem tots a fer una activitat a l’aire lliure tot el matí. Es pot escollir entre un matí als Karts, Spa o una activitat outdoor al Montseny. Jo, evidentment, me’n vaig als Karts! (ja veieu que no ens podem queixar)

Sant Jordi: Dia de la rosa i el llibre

El 23 d’abril de cada any celebrem la diada de Sant Jordi. Hi ha molt escrit sobre aquest tema i moltes llegendes que no se sap ben bé d’on venen. M’agradaria exposar-ho amb una miqueta de rigor i anar als orígens per entendre el perquè de celebrar St. Jordi el 23 d’abril, quin és el motiu de la rosa, del llibre…
Sant Jordi, patró de Catalunya i Aragó, també ho és de Portugal, Lituania, Rússia, Etiòpia, Grècia i altres llocs. Aquí el coneixem com a “Jordi” però també se l’anomena Jorge (Castellà), Gorka (Euskera), Xurxo (Gallec), George (Anglès), Georges (Francès), Yuri (Rus) i molt altres que només cal posar el nom al traductor per saber-ho. Jordi ve del grec, dels termes: Gea i Eron, que units signifiquen : El qui treballa la terra.

El Cavaller de l’antic país de l’Àsia Menor (el que ara seria Turquia), es va convertir al cristianisme abandonant la seva carrera de soldat i va cedir tots els seus bens als pobres. De fet va morir màrtir al no renegar de la seva fe al voltant de l’any 300.

Segons el que ens va deixar en Joan Amades al Costumari català, el van escollir com a patró de la cavalleria i de la noblesa catalana per l’ajuda que li va donar al rei Pere l’any 1094, que va guanyar una batalla contra els sarraïns després d’invocar el Sant. Una altra llegenda narra que el Compte de Barcelona, Borrell II, va reconquerir la capital amb només nou homes que van acudir a la seva crida a les muntanyes de Manresa i a l’ajuda del Sant que, muntat a un cavall blanc i amb un llamp per espasa, els va guiar durant la lluita.

Però tot i aquestes històries / llegendes, la més famosa és la d’un drac exigia als habitants d’un poble de Montblanc que li proporcionessin aliment diari. Com que no en tenia suficient amb els animals que li oferien i en volia més, al poble es celebrava un sorteig diari per escollir la víctima pel sacrifici. Segons la llegenda, un dia li va tocar a una princesa, però just quan el drac estava a punt de cruspir-se-la a la porta de la cova, va aparèixer un cavaller desconegut anomenat Jordi que va lluitar ferotgement fins a matar la bèstia. De la sang que brollava per la ferida del drac en va créixer un roser de roses vermelles i el cavaller n’hi va regalar una a la princesa com a prova del seu amor.

El 23 d’abril no només es venera el sant als altars, també hi ha festes paganes com els tornejos que l’estamentmilitar de la noblesa catalana organitzava a la plaça del Born de Barcelona i les dames eren obsequiades amb una rosa pel seu estimat.

Encara que al principi era un costum elitista, es va traslladar a la resta de la societat amb el pas dels anys gràcies a la fira dels enamorats que es va fer a Barcelona al segle XV. Quan es repartien roses entre totes les senyores que assistien a la funció celebrada en el Palau de la Generalitat (ara em sembla que només reparteixen roses )

El simbolisme de la rosa vermella és la passió, l’espiga de blat la fecunditat, i la senyera el patronat del Sant.
Segur que alguns us esteu preguntant d’on ve la tradició del llibre, doncs bé, això ho va proposar l’escriptor i editor valencià afincat a Barcelona, Vicente Clavel Andrés, vice-president de la Càmbra Oficial del Llibre de Barcelona, que va proposar la idea de celebrar un dia la festa del llibre per animar a la lectura.. El 6 de febrer de 1926, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera accepta i el rei Alfonso XIII firma el Real Decreto que institueix la “Fiesta del Libro Español” per el dia 7 d’octubre en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes, tot i que a l’any 1930 es va traslladar al 23 d’abril, el dia de la seva mort.
En un 23 d’abril, a més a més de Cervantes (1616) també van morir escriptors com Josep Pla (1981) i William Shakespeare (1616)

L’any 1995, la Unesco institueix el dia 23 d’abril com el “Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor”.
Així, el 23 d’abril i seguint la tradició, l’enamorat li recala una rosa a la seva parella i ellli regala un llibre. Encara que fruit de l’ànim de lucre, es pretén que sigui el dia indicat per expressar el sentiment no només de la parella, sinó que tingui un sentit més ampli (pares, fills…) i a qui s’aprecia més (amics, companys de feina…) i es regalen llibres no només a ell sinó força sovint també a ella.

Aquesta bella tradició ja s’ha exportat a altres països. Coses de la Globalització

PD1: Aprofito per felicitar al meu pare, al meu germanet (Jordi, lògicament :D ) i a tots els Jordis que visiteu aquest blog.

PD2: També vull felicitar a la meva Maria, que avui no la veuré però me’n recordaré especialment :*

A què et dediques?

Més d’una vegada m’he trobat amb gent que m’ha afirmat que el blog és una pèrdua de temps i que seria molt més interessant aprofitar per llegir algun bon llibre, mirar una bona pel·lícula, fer una miqueta d’esport, etc. La veritat és que a vegades tenen raó, però també em pot servir per guanyar temps: Com que molts dels meus amics o familiars em pregunten més d’una vegada a què em dedico i la veritat és que després d’exposar-li el tema el millor que puc no ho acaben d’entendre gaire, he decidit preparar alguns post exposant amb l’ajut de suports multimèdies i explicacions meves per veure si així els hi queda més clar.

Una bona estructura podria ser:

1.- Introducció als Motors de Cerca (Google, Yahoo i Msn)

2.- Sinó apareixes a Google no existeixes

3.- Què són els Adwords i com funciona (Marketing a Google)

Personalment crec que si aconsegueixo fer una bona explicació / resum en tres posts i amb aquest enfocament es pot tenir una bona visió global de tota aquesta món tant desconegut per alguns.

Los Falsificadores (Die fälscher)

La setmana passada vaig anar al cinema amb un amic per desconnectar una mica i a gaudir d’una bona pel·lícula. La veritat és que no em va costar gaire decidir perquè, veient la cartellera, era la única que valia la pena (la de 27 vestidos ja l’he vist i és una més del rotllo romàntic). Per la foto ja sabreu que em refereixo a “Los Falsificadores“.

Aquesta producció basada en el llibre “The Devil’s Workshop” ens narra la veritable (però poc coneguda) història d’en Salomon Sorowitsch, un falsificador extraordinari i bohemi. Després de ser enviat a un camp de concentració alemany el 1944, accepta ajudar als nazis en una operació secreta dissenyada per ajudar a finançar el cost de la guerra. Aquesta ha estat l’estafa més gran de la història. Es van imprimir centenars de milions de Lliures i Dòlars enmig d’un camp de concentració amb un equip de jueus molt ben organitzat i compenetrat i en unes condicions que no podien ser més tràgiques ni més espectaculars.

Quan el Reich alemany ja veia venir que podia perdre la guerra, les autoritats van decidir produir els seus propis bitllets en les divises dels seus principals enemics amb l’objectiu d’enfonsar l’economia enemiga a la vegada que omplien les seves arques buides per l’elevat cost del conflicte bèl·lic. En el camp de concentració de Sachsenhausen, es van aïllar dos barracons per dur a terme l’operació, convertits en un taller secret i perfectament equipat. “L’Operació Bernhard” com s’anomena, va reclutar diferents presoners fins a Sachsenhausen per poder dur a terme la falsificació: tipògrafs professionals, banquers, artesans del paper, i molts altres professionals del camp de la impremta que van passar a ser falsificadors secrets.

El que queda molt ben reflexat a l’obra és el dilema d’escollir entre les dues opcions; col·laborar amb l’enemic, tindrien una possibilitat de sobreviure, ja que passen a ser presos de primera classe amb suficient menjar i un bon llit amb llençols, o sabotejar l’operació amb una mort segura. Per els Falsificadors no era qüestió només de les seves pròpies vides, sinó també de salvar els altres presoners i les seves pròpies consciències.

Una excel·lent pel·lícula històrica però alhora atractiva i interessant que exposa amb gran encert els sentiments dels presos: Dura, cruel, tensa, trista, penosa però alhora preciosa i heroica. La gesta de sobreviure a base d’astúcia, habilitat, art i una mica de sort (per no dir molta) quan milions de persones del seu voltant cauen mortes com mosques. El dolor de la dignitat humana trepitjada i despreciada, la penosa situació de la pèrdua d’un ésser estimat, el terror de ser el proper de morir…

L’autocontrol per no esdevenir foll (m’encanta aquesta paraula! ) per no llençar-ho tot a norris després de tant d’esforç. Una silenciosa rebel·lia que, al límit, aconsegueix sabotejar els plans dels botxins, aguantar el suficient sabent que es corre el risc que es trenqui la corda en qualsevol moment. Saben que és moltíssim el que està en joc: la vida d’un grapat de presos desesperats pot decidir a quin costat estarà la victòria…

Paga la pena anar a veure-la!

X Cursa Bombers de Barcelona 2008

Avui he pogut comprovar a la X Cursa Bombers de Barcelona 2008 que estic més “cardat* del que em pensava. Sabia que ho estava perquè després d’estar més de dos mesos lesionat i sense poder fer esport m’he engreixat una miqueta i això es nota! .

Ja tenim disponibles els resultats de la X Cursa Bombers de Barceloa 2008 i he d’admetre que no són del tot satisfactoris perquè no només no he baixat de 45 min que m’havia proposat, sinó que he passat els 50 min! En clau positiva es podria veure com que hi ha molt de potencial per millorar l’any que ve .

Per preparar aquest esdeveniment havia sortit a fer footing un parell de vegades abans, m’havia inscrit a la cursa amb un parell d’amics de la feina i hem quedat aquest matí per preparar-nos per la sortida. M’agradaria fer un anàlisi de la meva impressió sobre l’organització, participants, etc.

Per inscriure’s a la cursa es podia fer on-line cosa que facilitava (i molt) que els participants s’hi apuntessin sense gaire dificultats i paguessin els seus 15€. En el meu cas, em vaig comprar unes bambes Nike+ Pegasus que són molt cómodes i que em feien automàticament i gratuïtament membre del Nike Runing Club i com que la cursa l’organitzava nike, els membres del club tenim la inscripció de franc.

El que no entenc és perquè han obligat a recollir el dorsal amb un horari força restrictiu (de dilluns a divendres i el dissabte abans de 10:30 a 20:30) i al darrere de la zona universitària, a la carpa que té l’Espacio Movistar. De manera que et podies inscriure online però per força t’havies de desplaçar físicament a Barcelona. Si volen tenir més participació i amb la quantitat de gent que hi havia que era de les rodalies de Barcelona i alguns d’altres províncies, com se-ls’hi pot ocorre limitar d’aquesta manera als corredors? Que potser no podien habilitar algunes botigues més importants de les altres províncies i algunes de Barcelona? Estic segur que això ha frenat a molta gent a l’hora de decidir si apuntar-se.

El Merchandising que et donaven a l’hora d’anar a buscar el dorsal està molt ben estudiat: Dintre d’una bosseta de paper nike hi havia la samarreta-dorsal Dri-Fit (pel meu gust massa quadrada: mànigues molt llargues i justa de cintura), un estoig molt elegant amb un pendrive USB amb el logo de Nike+ d’1GB de memòria amb un document Flaix amb tota la info de la cursa. Val a dir que la samarreta és més maca la de les dones, de color groc que no la dels homes que era vermella.

La sortida des de l’entrada del Parc de la Ciutadella estava molt ben escollit perquè s’hi podia accedir fàcilment amb metro i hi havia molta vorera per la gran quantitat de motos que s’han concentrat ja que s’havia avisat que la gent no hi anés amb el cotxe particular perquè difícilment trobaria lloc per aparcar. El que també estava molt ben pensat però no del tot és la sortida progressiva i de diferents calaixos. M’explico: Si havies participat l’any anterior et podies basar en aquest resultat per saber on t’havies de situar. al primer calaix de la sortida hi havia els corredors d’èlit perquè, al segon calaix els participants que havien fet un resultat total de menys de 37′, al tercer els sub43′, després els sub48′, els sub 53′ i finalment tots els participants de més de 53 minuts o que era la seva primera vegada que participaven. Això facilitava (en teoria) que el flux de gent fos més homogeni i que no et destorbessin els participants més lents si és que anaves més ràpid per facilitar la possibilitat de millorar la marca de l’any anterior. El que no tenien previst és que casi doblarien els participants de l’any anterior, de manera que al calaix de més de 53′ hi havia més de la meitat dels participants, entre ells jo . Això ha fet que ens haguéssim d’esperar gairebé 5 min fins que passessin tots els calaixos per començar a sortir els “novells” o participants lents.

Un parell d’apunts més abans d’acabar: Increíble la capacitat de concentració de Nike que s’ha incrementat un 50%: 15000 respecte els escassos 10000 del 2007.

El que no han sabut és assimilar i adequar el recorregut a l’allau de corredors. Durant tot el recorregut, durant els 10km del circuit he estat rodejat de centenars de corredors, el del davant el podia tocar si estirava el braç i els del costat… ja ens tocàvem sense voler!. Davant d’aquesta autèntica marea vermella amb alguns pigments grocs (les dones) havies d’estar més pendent dels corredors que t’envoltaven i sobretot dels que es creuaven o adalantaven que del ritme a seguir per fer un bon temps. Jo hagués escollit, sobretot al començament, alguns carrers més amples per la simple seguretat dels participants de morir atropellat.

El guarda-roba s’ha quedat petit, per variar, tot i que hi havia un parell de punts d’entrega i recollida però amb llargues cues.

Vull felicitar a l’organització per la rapidesa a l’hora de publicar els resultats (ja que al fer servir el xip championchip queda registrat tot electrònicament) i sobretot per haver aconseguit tants participants, pel material i per la propaganda que se n’ha fet; realment l’equip de marketing ha pencat de valent. Però també m’agradaria que aprofitessin millor aquesta capacitat de concentració, que no hi hagi la sensació de descontrol o de “se’ns ha anat de les mans” que teníem els participants d’avui.

Si tot va bé, fins l’any que ve!

*Cardat: no t’espantis! és com es diu a Girona estar fotut, estar en baixa forma

Michelle Obama: La dona del candidat

Segons un refrany xinès (dic xinès perquè és el que es diu quan no s’està segur d’on prové) darrere de cada gran home i ha una gran dona d’igual valor, en el cas d’un polític que està a les portes de convertir-se en un icona de la societat nordamericana, hi ha una dona que li obliga a seguir amb els peus al terra. El pilar sobre el que es recolze el jove senador d’Illinois és una dona prodigiosa, que ha sacrificat una prometedora carrera professional per donar pas a les aspiracions presidencials del seu marit.

Michelle Obama s’ha convertit en una dona de fets i no de paraules perquè ha aconseguit que el seu marit, tot i aconseguir onze victòries consecutives registrades el febrer i altres al març, segueix essent el de sempre.

Graduada a Princeton i Harvad, aquesta a advocada, que fins fa poc presidia la vicepresidència del prestigiós centre mèdic de la universitat de Chicago, ha preferit seguir una estratègia molt diferent (i en la meva opinió força més intel·ligent) a les altres primeres dames; en comptes de guanyar popularitat i rodejar-se de famosos, presenta Obama com una persona normal i corrent per evitar que se’l prengui per un “Messises que ho arreglarà tot”. Curiosament, abans d’abandonar el seu lloc de treball guanyava més de 250.000$ anuals, molt més dels 150.000$ que guanya el seu marit per la seva labor al senat.

L’any passat la revista Essence la va batejar com una de les dones de referència més importants del món. L’any passat el Vanity Fair la va col·locar com una de les deu persones més ben vestides del món i està a la posició 58 de la llista dels 100 alumnes més influents de Harvard. Sembla que s’ha convertit en tot una dona de referencia que no seria d’estranyar que seguís el mateix camí de Hillary Clinton més endavant.

Tot i això, el seu marit, el candidat a la Casa Blanca està una miqueta endavant al rànking que he citat de Harvard, concretament el quart lloc a la general .El que no entenia era què és el que havia frenat la projecció professional que tenia aquesta dona fins que vaig trobar la resposta: el tabac. Tal i com va rebel·lar ella mateixa, el que va decantar que reduís la seva agenda en un 80% les seves activitats laborals per recolzar al seu marit per la cursa cap a la presidència de la Casa Blanca, va tenir com a incentiu que Obama li va prometre que deixaria de fumar. Sembla ser que ho va aconseguir.