El dimecres 12 i 13 de març passat vaig poder formar part de l’expedició (en representació d’Emagister) de Grupo Intercom que assistia a la Online Marketing España (OME), la Feria & Congreso para Marketing Digital y Publicidad en Internet que es va celebrar al Palacio Municipal de Congresos Campo de las Naciones ( evidentment a Madrid; només faltaria que Barcelona s’espavilés i aconseguís algunt events de referència per posicionar-se a nivell europeu d’aquest sector ).
L’ OME és un dels esdeveniments més importants que se celebra a Espanya (sinó el que més) i havia aconseguit crear unes bones expectatives. Realment hi va participar molta gent: molts visitants, molts ponents i, sobretot, molts stands d’empreses punteres del sector (entre altres la de Grupo Intercom). Les xifres diuen força de la magnitud de l’esdeveniment: més de 80 stands d’empreses i agències de publicitat/marketing i més de 4000 visitants en dos dies (Indicadors de la bona salut del mercat). Per altra banda, també era un congrés, de manera que paral·lelament a les exposicions comercials, hi havia més de 60 conferències en dos dies, taules rodones i workshops de diferents temàtiques d’aquest sector (Online Marketing, Afiliats, Mobile Marketing, Marketing de Buscadors, xarxes socials…) i amb ponents de primera línia internacional.
Foto de l’stand més original, el de Grup Intercom a l’OME’08: (del sopar de divendres millor que no en posi cap
)
A priori semblava que hauria de ser una autèntica revolució del sector a Espanya: doblava superfície, assistents, stands… però hi ha dues lectures totalment diferents. Des del punt de vista de fira va ser perfecte: estava tot enfocat des del punt de vista comercial, de manera que per fer contactes, reunions, retrobar-te amb col·legues del sector i contacatar amb potencials o actuals proveïdors va ser francament molt interessant, però jo hi anava, sobretot, per la part de conferències i seminaris, per formació: aprendre noves tècniques que s’exposessin, aplicacions noves, casos d’èxit, alguna primícia, etc. Però res de tot això, les conferències estaven totes patrocinades per agències o empreses que intentaven vendre el seu producte de manera més o menys descarada. En la meva opinió, la magnitud de l’esdeveniment se’ls hi va anar de les mans a l’organització:
- Les sales es van quedar totes petites, assistents drets al final i al voltant de la sala, com que les sales no estaven escalonades i els ponents no estaven alçats, el públic no en tenia visibilitat, l’àudio fallava…
- Mala ventilació: Molta calor i l’ambient molt carregat ( inclús algun escapament de gasos! :S )
- Els temes estaven mal enfocats, superficials, no entraven en matèria i estaven poc preparats: a vegades hi havia 5 ponents per només una hora, fins i tot un ponent ens va reconèixer, abans de la taula rodona, que no sabia ni de què havia de parlar perquè no l’havien informat…
- Tot estava ple de gom a gom: prendre un refrigeri al bar era una autèntica odissea i per dinar al càtering de la fira era un veritable suïcidi!
- No hi havia Wifi al recinte!
Vaja, que és una llàstima que aconsegueixin l’èxit d’assistència d’empreses i aquest poder de convocatòria i que ho enfoquin tant a la part comercial. Des del meu punt de vista, s’haguessin pogut aconseguir ambdues coses: bones relacions comercials però amb un nivell alt dels seminaris ( Preparar més els temes, estructurar millor els debats i convidat a gent més potent i carismàtica del sector).
Comparteixo amb el meu amic Enric que la millor ponència (i amb mooolta diferència) va ser la de “Comuniting: ¿Cómo usar las comunidades virtuales para ganar clientes reales?” d’en Pere Rosales, un expert en temes de comunitats i director de marketing online de Profesionalia. Va ser l’únic que va aconseguir que, tot i que es va passar 10 minuts del que tenia, ningú es mogués de la cadira fins al final. La clau va ser un power-point molt ben preparat de suport que en cap moment li va encotillar el discurs, un gran coneixement del tema i una oratòria molt ben cuidada.
Tot i els inconvenients el balanç de l’experiència és positiva: aixecar-se a les 5:00 el dimecres per agafar l’avió a corre-cuita per ser a primera hora a Madrid, un bon sopar amb els companys d’ Intercom, un bon hotel, aprendre quatre cosetes, conèixer gent del sector i la tornada amb classe business (només hi havia aquesta plaça si volia avançar la tornada
) va pagar la pena l’experiència.
Ara a preprar la visita/reunió a Google Ireland de finals de març!




Març 17, 2008 a les 12:29 am
La vida de cadascú avança i anem fent el nostre “màster” en una matèria important que es diu “mundologia” (no em ve al cap com puc dir aquesta paraula en la nostra llengua).
Amb aquest post tinc la sensació que em transmets un mini-anàlisi DAFO de la “OME” a Madrid. Dónes una mostra de les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats que presentava la fira. El millor és que us hi heu divertit –i sembla ser que molt- i l’aspecte important és que encara que no hagis rebut la formació que esperaves, respecte a noves tècniques i aplicacions, potser has arribat a la conclusió que la QUALITAT, en si, és de minories, ningú dóna “duros a 4 pessetes”.
Fas bé en criticar la part merament comercial d’aquesta fira, a nivell personal, a mi, m’has donat una lliçó: “más vale ser cabeza de ratón que cola de león”.
p.d. Si realment ha estat de poc nivell, millor que sigui a Madrid, sort que aquest “event” no s’ha organitzat a Barcelona!
Març 17, 2008 a les 10:41 am
Bernat,
Tens tota la raó amb això de duros a 4 pessetes… però tampoc a 2 pessetes!
Segueixo pensant que Barcelona s’hauria d’espavilar una miqueta més perquè Madrid ens passa la mà per la cara: són sincreíbes les obres d’arquitectura i logística que s’estan fent a madrid: dic logística pq la megafira de Madrid està a 2 parades de metro de l’aeroport o del centre de la ciutat! (ja li agradaria bcn que El Prat estigués en condicions similars…)
salutacions i merci per participar!
Març 17, 2008 a les 11:40 am
Xavi, gràcies per l’apunt sur la OME. Estic d’acord que ens hem d’espavilar a Barna. No pot ser que totes les decisions importants estiguin en mans dels politics. Ha arribat el moment que els ciutadans (que no el partit Ciudadanos) fem alguna cosa.
una abraçada,
jp
Març 17, 2008 a les 9:01 pm
Xavi -
No vull posar-te en un compromís… pero no expliques en cap lloc l’anècdota del viatge
Crec que et deus als teus lectors… i que es mereixen que els hi expliquis (encara que quedis mal parat) XD
En fi: Aviam si no es repeteix a Dublin eh !!
Apa crack
Fins ara !!
Març 18, 2008 a les 10:00 am
Enric,
Em sembla que hauré de censurar el teu comentari per explicar massa detalls….
Ja he comentat l’anècdota: l’escapament d’un gas (putrefacte) que es va escampar per tota la sala enmig d’una de les ponencies…
Només faltaria que passés a Dublin!
Març 21, 2008 a les 9:50 am
Això, això, volem saber la veritat!
Perquè, a part de negociar, a Dublín et dedicaràs també a altres qüestions, oi? no sé, hi ha una cosa que es diuen dutifri…