Ahir em va arribar el link d’un video de la productora independent Proyecta Films. Aquesta productora va ser fundada per Moisés Romera i Marisa Crespo l’any 1999 i des de llavors han anat fent diferents curtmetratges que han rebut diferents premis. En vull destacar un molt impressionant i que paga la pena veure sencer (només dura 3min). Us he penjat la versió subtitulada amb anglès que hi ha al Youtube.
Gener 20, 2008 a les 6:46 pm
El trobo molt fort, malauradament és una realitat en algunes cases. Penso que la violència de gènere no només és l’home envers la dona, també he conegut la inversa. El tòpic és que a la dona se l’agredeix físicament i a l’home psíquicament. Totes dues maneres són agressions greus. Em ve ara al cap una frase que es deia, fa pocs anys quan lo de la guerra d’Irak, “No vull la guerra a Irak, però tampoc amb el del meu costat” si simplement intentéssim comunicar pensant no ferir a qui tenim al davant seria un gran avenç per aquesta societat del s. XXI.
Xavier, enhorabona! has escollit un tema que pot portar molta cua de debat……
Gener 20, 2008 a les 7:12 pm
Roger,
La veritat és que no m’he allargat més amb la crítica perquè amb aquest video ja queda prou clara la meva postura sobre aquest tema tant penòs.En aquest cas una imatge val més que mil paraules
Gràcies per la teva aportació!
Gener 20, 2008 a les 9:24 pm
Estic d’acord, no fa falta allargar-se donant la teva opinió. Aquestes imatges són llenguatge i porten a reflexionar. Pares, educadors, ciutadans….. no badem!
Gener 21, 2008 a les 8:53 pm
kaaaaaaaaaaa fort!
Sense saber el que anava a veure l’he iniciat quan tenia a un fill davant. Com comprendràs he hagut de tancar quan sortia… “eres una puuuta…”. Però ja m’he fet a la idea.
Des de http://www.asesoriafamiliar.com ja hem tractat el tema de la violència gènere.
Gener 21, 2008 a les 9:42 pm
Xavier: que representa això? Una clase més de “aprendre inglés”? Lesson 1: How to treat your wife like a real bitch.Ara de debò, Déu n’hi do amb el curt, no es pot dir més en menys temps, de fet aquest és l’objectiu d’un bon curtmetratge, en principi, perquè n’hi ha cada un d’art i assaig que només l’entén el seu director il·luminat.
El que personalment em fa esgarrifar és la percepció natural de la nena de quelcom que no ho és. Alguns psicòlegs diuen que els maltractadors poden estar marcats per haver vist el mateix comportament a casa seva quan eren petits. Jo la veritat penso que si d’infant s’ha viscut aquesta violència, a l’edat adulta s’intentarà evitar aquesta conducta precisament pel trauma viscut. Però és clar que cada persona és un món i n’hi hauran alguns que imitaran la conducta paterna i d’altres que actuaran de manera totalment oposada.
De totes maneres gràcies a Déu s’ha avançat molt i la violència de gènere ja no afecta un tant per cent tant elevat de la població com fa 50 anys quan es mirava amb més benevolència. Ja fa gairebé 20 anys que la ONU va esperonar als governs a el.laborar lleis de protecció contra la violència domèstica, molts països ja fa dècades que tenen la seva. A Espanya com sempre tot arriba tard, tot i que l’article 15 de la nostra Constitució ens garanteix el dret a l’integritat sense que en cap cas poguem ser sotmesos a tractes inhumans o degradants, però finalment es va promulgar la “LEY ORGÁNICA 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género”. On hi trobem mesures de sensibilització (en l’àmbit educatiu, de la publicitat i dels mitjans de comunicació), prevenció i detecció (en l’àmbit sanitari); els drets d’assistència social, jurídica i econòmica a les víctimes; una revisió d’articles de la ley de enjuiciamiento criminal i mesures de protecció i seguretat per a les víctimes.
Malauradament tot i les noves mesures i que la societat està més conscienciada, sempre quedaran alguns psicòpates, gent que sense considerar la condemna que li pot caure al damunt, obcecada i perillosa, primer mata i després raona. Només cal mirar una mica de telescombraria cada dia per adonar-nos d’aquesta trista realitat.
Gener 22, 2008 a les 1:50 pm
Està molt bé…
un pot pensar que això és una cosa portada a l’extrem, però malauradament no ho és pas…
quan et trobes un nen (alumne en el meu cas) al que li passen aquestes coses… comences a pensar cap a on anem…
Molt d’ànim!
Edu
Gener 22, 2008 a les 9:14 pm
It’s quite an interesting clip, one sees how children can be affected by violence. Unfortunately I don’t understand the comments written by people on this post, but It makes me realize how important is to educate children and adults to love in the right way and how to live responsible in our rapidly changing world.
Gener 23, 2008 a les 11:18 am
Vaig aprendre d’una prestigiosa doctora que en la vida en parella la majoria dels conflictes de convivència no són “problemes de llit” sinó “problemes de sofà”, és a dir, cal conversar, comunicar, conèixer a l’altre i donar-se un mateix a conèixer amb sinceritat. I… potser el més important (tal com diu aquest britànic que ha visitat el blog) saber de debó el que significa estimar. (aquesta última frase m’agradaria posar-la en negreta i subratllada)
Gener 23, 2008 a les 5:02 pm
Molt fort i molt bona! Gràcies per compartir aquest material, Xavi.
Gener 23, 2008 a les 9:52 pm
Este clip lo vi el año pasado en clase de Psicología Jurídica. Y ahora que lo vuelvo a ver…. Uf! Pienso….. ¿porqué la mujer maltratada?, ¿porqué el maltratador? … pienso en la niña, es decir, en los que podríamos llamar: “los hijos de la violencia de género”. Para la niña, lo normal es como si la vida fuera así, el jugar a “mamás y papás” es esto, es el referente que ve en casa y es lo que interpreta en el juego.
¿Cómo serán estos niños/as de mayores? ¿Sumisas? ¿Serán maltratadas? Y los niños… ¿verán normal el maltrato? ¿Serán maltratadores? El crecer en una familia así puede ser la causa de crecer como maltratada o maltratador. Además, es evidente que no es nada sano para la salud mental del niño, seguramente se convertirá en un adulto perdido, incapaz de haber experimentado lo que significa amar y ser amado.
La justicia separa a la madre y a los hijos del padre maltratador (en este caso) y se les trata y orienta… en el caso de que la mujer denuncie, que es lo más importante!
Gener 29, 2008 a les 9:22 am
És fort aquest video! realment no fan falta més explicacions i hem de lluitar tots perquè aquesta mena de terrorisme domèstic desapareixi. Per si algú ho necessita la “Línia d’atenció a les dones en situació de violència” és: 900 900 120, és un servei 24 hores, gratuit i confidencial. Estic segura que si un home truca, també l’atendran, és clar.
Febrer 4, 2008 a les 12:30 pm
Que fort… i pensar que això passa actualment!
Febrer 5, 2008 a les 6:27 pm
La meva “teacher” em va facilitar el link d’aquest post i també la manera d’aconseguir gravar el vídeo (que si ha funcionat, per cert, moltes gràcies!) He estat aquests dies treballant de valent per la presentació del meu TR –Treball de Recerca- a 2n BTX, era sobre la violència de gènere. Avui he tingut la presentació davant el tribunal i ha estat un èxit. Tant a la meva “profa” com a tu, us he posat a la llista d’agraïments pel vostre ajut! De nou, gràcies!. Cordialment, Yasmina
Febrer 9, 2008 a les 11:19 pm
[...] http://xfabrega.wordpress.com/2008/01/19/daddies-mummies/#comments [...]