Instal·lar el Windows Media Player sense validar

Poso aquest interessant tutorial sobre com instal•lar el Windoos Media Player 11 en el teu xp evitant que el súpervalidador de copia original de Windows ho detecti perquè és molt útil. Això ho vaig preparar quan em va passar a mi, que no hi havia manera de validar el meu reproductor (era original però no el detectava) i com que és un dubte freqüent l’he intentat exposar. No t’espantis perquè no és ni tant llarg ni tant difícil com sembla. Ho he intentat explicar pas a pas però si tens qualsevol dubte deixa un comentari.

Si ja has intentat instal•lar el programa oficial sense seguir aquest passos i Microsoft ja ha vist que el teu Windows no és original i ara no pots

obrir el reproductor. Si has instal•lat el Windows Media però el Windows no és original… Segueix l’opció A o la B per arreglar això.

Opció A:

Ves a inicio/panel de control/agregar quitar programas y desinstal•la el windows media player 11. En aquest cas el sistema t’hauria d’avisar que tornaràs a la versió 10. Si t’ha funcionat bé segueix amb el tutorial, sinó segueix amb l’opció 2.

Opció B:
Fes servir l’eina que hi ha a Inicio/todos los programas/accesorios que et permet tornar els teus programes a l’estat anterior al dia que vas “ficar la pota”. S’anomena “Restaurar Sistema”. Amb això tornes a tenir l’antic Media Player i ja podràs seguir amb el tutorial. Reinicia l’ordinador encara que no t’ho demani l’equip.

Tutorial per instal•lar Windos Media Player 11 sense validar la copia de Windows:

El programa per instal·lar el Windows Media Player que descarreguem des de la pàgina oficial de Microsoft és en realitat una mena de carpeta comprimida que conté molts programes. Alguns d’aquests instal·len el Windows Media Player però altres són els encarregats de validar el Windows.
Primer baixa’t el programa de la pàgina oficial. Després descomprimeix-lo amb el Winrar, Winzip o qualsevol altre programa per obrir arxius comprimts.
(Per si no saps com fer-ho: baixa-te’l des de Softonic (evidentment ) i després apreta sobre l’arxiu amb el botó secundari i fes clic a “descomprimir archivo en mediaplayer11/”. Ara t’hauria d’haver aparegut una carpeta amb el nom mediaplayer11 amb tots els arxius dintre)

Una vegada descomprimida la carpeta entra i instal·la “wmfdist11.exe”. Potser hauràs de reiniciar l’ordinador després, però és opcional. Per acabar executa “wmp11.exe” i llest! Ara t’hauria de sortir la pantalla per seleccionar les opcions típiques o personalitzades… Que gaudeixis!

Tot i això, una bona alternativa és l’ itunes. Jo cada dia que passa tinc més ganes de fer-me amb un bon MAc d’Apple… però bé, tot arribarà!

Logo a la home de Google: 10€/mes

Segur que si tens un blog i li vols treure més rendiment t’has plantejat buscar algun sponsor. L’opció clàssica és que algú et pagui un logo a la pàgina principal del teu blog i així tu li dones linking i li visites. Aquesta eina pot ser de gran ajuda. La web Cuwhois té moltes eines útils per optimitzar les webs i una d’aquestes calcula de manera aproximada, i mitjançant diferents paràmetres de cuwhois, el preu dels enllaços. Si vols valorar quan valdria posar un logo a la teva home o a alguna pàgina interna del teu blog, introdueix el teu domini i ràpidament et sortirà un preu aproximat (sempre segons aquest website: no és oficial).

Podeu observar el clar domini d’Emagister en el sector de la formació respecte la seva competència.

Preus dels links de diferents webs (preu home/preu pàgina interna):

Premsa:

Lavanguardia.es: 4122€ / 338€

Elpaís.es: 1812€/284€

Marca.com: 2404€/413€

E-noticies.com 11€/2€

Europapress.es 4560€/342€

Eduació:

Emagister.com: 14795€/1953€

Solocursos.net: 2140€/349€

Aprendemas.com: 3678€/541€

Lectiva.net: 745€/81€

IESE.edu: 517€/78€

Famosos:

Ebay.com 15746€/2661€

Amazon.com: 173844€/26424€

Microsoft.com: 109379€/8750€

Lacaixa.es: 275€/28€

Fcbarcelona.es: 1020€/80€

Altres:

Sarkozy.fr: 560€/87€

Ronaldinho.com: 77€/6€

RogerFederer.com: 15€/3€

Xavier-fabrega.es: 15€/2€ (amb això no em faré ric, però tota ajuda és benvinguda! )

Tal i com he dit al principi, aquesta eina no és fiable al 100% perquè, a part que no sabem quins criteris segueix, no sempre funciona. Un exemple és el portal més famós del món: Google.com només costa 10€/mes

Daddies & Mummies

Ahir em va arribar el link d’un video de la productora independent Proyecta Films. Aquesta productora va ser fundada per Moisés Romera i Marisa Crespo l’any 1999 i des de llavors han anat fent diferents curtmetratges que han rebut diferents premis. En vull destacar un molt impressionant i que paga la pena veure sencer (només dura 3min). Us he penjat la versió subtitulada amb anglès que hi ha al Youtube.

Emagister.fr

Són les 21:28 i després dels últims retocs i les últimes revisions, acabo de penjar la primera fase de la campanya d’Emagister.fr de Google Adwords. Aquest portal és el mateix que Emagister.com però pel país veí: la guia líder de formació però per França.

Aquesta primera campanya la tindrem activa i en observació durant una setmana per fer un primer test i estudiar el mercat. Després tocarà avaluar com ha anat i treure conclusions, aplicar-li algun retoc per millorar resultats abans de pujar la segona fase. Aquest projecte té especial interès per a mi perquè és la primera campanya que preparo de cap i peus tot sol (sempre sota la supervisió del meu mestre: l’Enric )

Aquesta primera fase la componen unes 15000 keywords (paraules clau) i uns 150 Texts Ads (anuncis de text) que han de servir per potenciar i aconseguir més usuaris pel nostre portal. Amb aquestes accions s’aconsegueix una bona injecció de visitants. Una bona mostra del que comento seria aquesta cerca.

Més endavant exposaré amb més detall amb què consisteix aquest nou rumb professional i quins avantatges té utilitzar les eines de Google per a una empresa qualsevol.

The Big President

Avui ha començat el primer reallity show d’internet i està impulsat per LaVanguardia . Amb l’eslògan “La Vanguardia busca presidente” ha nascut un projecte basat en la idea original de Daniel del Hoyo i que consisteix en escollir a un candidat d’entre tots els que es donin d’alta al sistema. La duració de la campanya serà similar a la precampanya i campanya electoral de les eleccions generals espanyoles: Des del dia 9 de setembre a les 12 fins el 27 d’octubre de 2008 a les 23.

El funcionament és molt senzill: cada usuari dispondrà del seu propi panell de control, on hi accedirà a través del seu usuari i contrassenya prèviament registrat. Des d’allà el candidat podrà insertar fotos i texts de les proves perquè els votants els puguin veure i votin en conseqüència. Els videos seran penjats al Youtube, que ha habilitat una secció especial per aquest event.

El públic votarà els usuaris que s’hagin registrat (candidats) des del primer moment del concurs i passaran a la següent volta aquells que superin les proves i tinguin més recolzament del públic. Cada vegada que es comenci una volta tots començaran amb el marcador a zero per assegurar que tots tinguin les mateixes possibilitats per arribar al debat final.

Després de la quarta i última volta es farà un debat entre els tres candidats finalistes. D’aquest debat sortirà el guanyador i serà investit “The Big President”. El primer premi són 8000€, el segon un viatge per a dues persones a Londres i el tercer un regal tecnològic.

A mi aquestes coses m’encanten i ja m’hi he registrat de seguida però encara no m’han validat la meva petició. Jo em pensava que m’ho podria passar bé amb aquest nou invent. Semblava que aquesta nova iniciativa podria servir per tornar la il·lusió i l’interés per la política als ciutadans perquè últimament estem tots una miqueta descepcionats (per no dir enganyats). Podria fer augmentar la participiació a les urnes les properes eleccionsp erò més enllà del rebombori que pugui causar a la xarxa, aquest podria ser un bon mitjà per tornar a incentivar la implicació de la gent en la massa política i tanmateix la seva participació en els diferents partits polítics actuals o d’altres nous que es poden crear.

Hagués pogut ser un bon projecte. Dic que “hagués pogut ser” sinó fos perquè m’he llegit la lletra petita per fer aquest post. Ara m’explico: el sistema es basa en el sistema de votació, com més vots, més possibilitats hi ha de guanyar i passar la següent ronda (sembla normal,no?). Segon detall: després de cada ronda tots els comptadors es tornen a posar a zero. No sembla que hi hagi gat amagat, sinó fos perquè es vota enviant un SMS que val 0,90€+iva! De manera que per cada vot es recapten aquest calerons i no només això, sinó que es torna a posar a zero a cada ronda… i n’hi ha quatre! Creuem els dits perquè això no empitjori la situació actual de crispació i cansamen que hi ha actualment. Aquí La Vanguardia ha perdut punts, cada dia s’assembla més a El Periódico.

No cal que us gasteu ni un duro per la meva candidatura! Demà em donaré de baixa d’aquesta enredada…

Aprende Inglés TV: La televisió que ensenya.

Aprende Inglés TV és una Joint venture entre l’empresa Unidad Editorial y Vaughan Systems. “A partir del próximo 7 de enero, nunca tantos españoles tendrán tan a mano aprender inglés” Així és com es promociona aquest nou canal de televisió que el seu únic objectiu és ajudar a millorar el nivell d’anglès sense moure’s del sofà. Aquest projecte només està disponible amb Imagenio de Telefónica i amb TDT a algunes províncies de l’estat.

Ara comença un nou any i és temps de bons propòsits: mantenir el pes a ratlla, fer esport… i aprendre anglès! No és casualitat que hagin escollit aquestes dates per començar a emetre el primer canal de televisió dedicat exclusivament a aprendre anglès. Vaughan Systems és el primer proveïdor de l’estat espanyol de programes de formació d’idiomes per a directius i personal d’empreses i es va fundar fa més de 30 anys. Compta amb molta experiència i professionals que l’avalen i actualment té una revista i una ràdio que, tot i tenir molt d’èxit i que n’he sentit a parlar molt bé, no té senyal a Catalunya. (compta amb més de 300.000 oients!)

El canal té llicència per emetre a la província de Madrid i algunes més, però no a Catalunya (de moment). Espero que no passi com amb la ràdio, que no va arribar mai a les nostres terres. Una vegada més se’ns han anticipat. Una altra vegada ens han tornat a passar al davant, però espero que, tot i no ser els primers, que es faci tot el possible perquè els catal ans també puguem gaudir d’aquest canal tant aviat possible.

Encara que no he tingut ocasió de veure el canal perquè estic a Catalunya i no tinc Imagenio, n’he sentit molt bones crítiques i Vaughan té bons precedents. A més a més, l’avala una gran feina en el camp de l’anglès com és Vaughen Systems, per tant espero (i n’estic convençut) que aquest mètode tant novedòs serà una bona ajuda per al manteniment de l’idioma.

Terrorisme: precaució o paranoia?

El paper dels països capdavanters com EEUU i la UE al món, des del seu naixement, ha sigut el de ser els països que miren endavant, no cap endarrere estancats. Una de les coses més perilloses que li ha passat al Estats Units després de l’11M i a Europa després dels atemptats a Londres i Madrid, però a més petita escala, és que hem passat d’exportar esperança a exportar por. Hem passat d’esperonar al món sencer a donar el millor de sí mateix, a ensenyar-los-hi les dents massa sovint. Quan exportes por, acabes important la dels altres. Sí, necessitem gent capaç d’imaginar el pitjor de tots els escenaris possibles, perquè el pitjor ja va passar l’11M i podria tornar a passar. Però la línia entre la precaució i la paranoia és molt prima i a vegades hem creuat a l’altre costat. Als europeus ens encanta riure de l’optimisme i la ingenuïtat dels nordamericans, de la desbaratada idea que hi ha una solució per a absolutament tots els problemes, que demà pot ser millor que ahir, que el futur sempre és capaç d’enterrar el passat.

Tot i això jo sempre he pensat que, en el fons, la resta del món enveja aquest optimisme , que en el fons “necessita” algú que assumeixi aquest paper. És una d’aquestes coses que ajuda que el món segueixi girant sobre el seu eix. Si la societat ho comença a veure tot negre, si es tanca aquesta “fàbrica de somnis” del món, farem que el món no només es tornarà més pobre, sinó que serà un lloc fosc, insegur i trist.

És per això que crec que estem a un pas de canviar d’actitud, de passar a ser optimistes a ser pessimistes, grisos i a tenir por, en aquest cas, dels terroristes. No cal dir que jo estic a favor de reprimir fins a l’extinció tota mena de terrorisme i que s’ha de prevenir, i molt, però d’aquí a obsessionar-se hi ha un bon tros!

Seria estupend poder impedir a Al Queda i als de la seva mena l’accés a noves tecnologies, internet, informació, logística, etc, però malauradament és impossible, desgraciadament. Al menys és impossible sense restar-nos autoritat a nosaltres mateixos. Per això és necessari però no suficient limitar les seves capacitats, atacar primer i no esperar tancats a casa que moguin peça. Hem de trobar la manera de frenar els seus plans més dramàtics i catastròfics, anticipar-se a les seves accions perquè com diu la dita popular “la millor defensa és un bon atac”.

Anem al tema del Rally Dakar. Entenc que per motius de seguretat es pugui variar la ruta o fins i tot cancel·lar alguna etapa, de la mateixa manera que es pot atraçar l’enlairament d’un vol d’avió per una amenaça, però d’aquí a suspendre la carrera és, com a mínim sorprenent. Si hem arribat a aquest extrem és perquè el govern francès aconselli suspendre’l serà perquè a hi havia sospites fomentades en bases reals. Aquesta decisió és la primera tant radical i el que em preocupa és que podria crear precedent, tal i com ha passat amb l’eurolliga de bàsquet amb la suspensió d’alguns partits del Maccabi Tel-Aviv. Evidentment que s’ha de vetllar per la seguretat dels participants, però amb aquesta decisió paguen justos per pecadors, tant alguns participants com els africans. m’explico. Entre els participants hi ha alguns adinerats però també hi ha moltes persones treballant més d’un any a l’organització, alguns equips petits que han fet mans i mànigues per assolir el somni de participar al Rally Dakar reunint estalvis i alguns patrocinadors… i tot això se’n va a norris! però sobretot m’agradaria centrar-me amb els països d’Àfrica que deixaran de rebre el tour. En molts casos, gran part del pib del país depèn directament de la celebració d’alguna etapa, per no dir els hospitals que deixaran de rebre les medicines i material que els donaven, o les escoles que no rebran material escolar (llibres, llapis, taules…) perquè el Rally no hi passarà…

No en fem un gra massa? Per mi que hem passat de la precaució a la paranoia per la seguretat.