Durant la segona guerra mundial, en plena ocupació nazi a Budapest, els jueus són buscats, detinguts i enviats a camps de concentració i d’extermini. Aquesta és la situació que es troba Giorgio Pescala, un empresari italià, ex-combatent de la guerra civil espanyola sota les ordres de Franco, del que rebé la seva gratitud que li serviria de presentació a qualsevulla legió espanyola.
Una vegada comprova la situació amb la que són tractats els jueus pels nazis, es rebel·la tal i com va fer al seu moment sota les ordres dels nacionals per intentar ajudar als jueus. Tant és així que es presenta a l’ambaixada espanyola a Hongria per intentar col·laborar per canviar la situació. Al cap de pocs dies es troba que Espanya ordena el tancament de l’ambaixada per traslladar-la a Suïssa. El problema era que les cases d’acollida plenes de jueus es tornaran a veure indefensos davant els abusos dels nazis al perdre la immunitat. A partir d’aquest instant, Giorgio Perlasca s’aferra a la idea d’ajudar-los fins a les últimes conseqüències (jugant-se la seva pròpia vida repetides vegades) i farà mans i mànigues per intentar salvar el màxim de jueus, a la vegada que comença la retirada final dels alemanys.
S’han fet moltes pel·lícules sobre els conflicte de la segona guerra mundial, però no n’he vist cap com aquesta. La recomano perquè planteja el genocidi jueu de la segona guerra mundial des d’un punt de vista històric i basat en un personatge real. Perlasca va aconseguir salvar les vides de milers de jueus i aquesta producció dirigida per Alberto Negrin intenta transportar-nos a una època de sofriment i dolor, on una persona va utilitzar tots els mitjans al seu abast per intentar salvar les vides dels altres. Els actors es posen al paper i l’interpreten amb molta entrega, de manera que aconsegueixen encomenar-te, per uns minuts, la tensió i preocupació viscuda en aquells moments tant delicats.
Si sabeu alguna altra pel·lícula d’aquest caire que us hagi agradat especialment, feu-m’ho saber amb un comentari!
