Obrint pas: La flama
Novembre 17, 2007 — xfabrega
La flama és del grup de rock català Obrint Pas. Aquesta cançó em va demanar que la pengés al blog perquè és una de les seves preferides. La veritat és que deixant de banda la melodia i centrant-nos en la lletra, és una cançó d’aquelles contundents i amb un missatge clar. Aquí teniu la lletra i el link del videoclip.
Amb l’espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d’un sentiment.
Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.
Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.
Amb columnes de paraules
travessant la llarga nit,
hem fet deserts, mars i muntanyes,
vells escenaris d’un nou crit.
Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.
Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.
Allà on les paraules creixen
I el cor batega bé fort
Amb la flama de tot un poble en moviment
Tot un poble en moviment, tot un poble en moviment.
Novembre 19, 2007 a les 10:31 am
Tu si que en saps de música!! A veure si trobo la lletra del cant dels maulets!
Novembre 19, 2007 a les 10:54 am
Gràcies Kaito!
si la trobes fes-m’ho saber!
Novembre 19, 2007 a les 2:52 pm
Damunt les ares de les pàtries vives
cremen les flames dels amors eterns…
Amors de Pàtria, voluntats asprives,
màgics calius per als virils hiverns!
Damunt la teva, Catalunya santa,
vetlla l’amor immòbil dels teus fills…
Oh flama recta dins el vent que canta,
llengua de llum cerclada de perills!
Passen els segles, i la flama resta,
fita serena com un foc de Vesta,
brasa de llar que ens aclareix les mans…
Passen els homes, i la vida lliure
posa de roses un etern somriure
damunt de tu, destí dels catalans…!
AGUSTÍ ESCLASANS
La flama és una figura recorrent en l’imaginari català, a part d’aquest poema també en tenim d’altres com “les tombes flamejants” de Ventura Gasol, “es pot dir amb foc” de Martí i Pol, “el foc de les ginesteres” de Sagarra… El rock català ha recollit el testimoni i manté viu el caliu de la flama.
Per cert, en Xavi Sarrià (el cantant d’Obrint Pas) és clavadet al Penellut!!
Gener 14, 2008 a les 12:22 am
Obrint Pas. Próxima estación, independencia.