L‘escalfament global de la Terra és un fet gairebé inqüestionable, ara bé, el que sí que es qüestiona des de diferents sectors de la societat és la seva causa. Últimament se n’ha sentit a parlar molt i s’ha convertit amb el tema de moda gràcies a l’apocalíptica pel·lícula An inconvenient Truth d’ Al Gore, però tot i això, encara hi abunda la falta d’informació objectiva i fiable. Si a tots aquest factors hi sumem la demagògia fàcil i els interessos polítics es converteix en una autèntica guerra ideològica d’imprevisibles conseqüències.
Amb l’afany d’intentar informar-me de primera mà del tema, ahir vaig assistir a la conferència que ha impartit el professor Pedro Videla, professor del departament d’economia de l’ IESE Business school, a la seu de Barcelona.
Intentaré fer un resum de les idees més interessants d’aquesta conferència.
Arguments dels que defensen que el canvi climàtic és producte de l’activitat humana:
- Concepte clau: Relació de causalitat entre l’increment de CO2 que acompanya un creixement de la temperatura mitjà de la Terra.
- El nord s’ha escalfat més perquè la relació entre terra i aigua és més petita que a l’hemisferi sud.
- Altres factors com la desforestació, gasos hivernacles exageren encara més l’efecte.
- Els 11 anys més calorosos han passat els últims 12 anys.
- Els óssos polars estan en extinció, proliferació de malalties, desglaç del Kilimanjaro…
Arguments dels “escèptics” que creuen que es dóna aquesta correlació:
-Si realment hi ha tant correlació entre CO2 i temperatura, perquè a partir dels anys 40, quan comença una etapa de creixement econòmic per la reconstrucció d’Europa , no només no augmenta, sinó que la temperatura disminueix?
- El canvi climàtic és natural perquè no és totalment creixent, sinó que segueix pujant i baixant com ha fet al llarg de la història. Efecte natural més exagerat.
- Segons fórmules economètriques objectives i públiques, els pics de temperatura venen abans que els pic de CO2, per tant, com pot ser que el causant estigui esbiaixada? (personalment recomano llegir la teoria dels Cicles de Milankovitch perquè explica que potser hi ha un altre factor que implica aquest dos)
- Tot i l’evident augment de la temperatura, al llarg de la història hi ha hagut anys que la temperatura ha superat la del s.XX
- Les fórmules que s’utilitzen per fer els càlculs i estimacions dels procanvi climàtic no són públiques, en canvi els que no comparteixen la causalitat de l’efecte humà sí i es poden consultar.
- Curiositats: de les 12 espècies d´óssos polars, 10 estant creixent i només dues han disminuit la població. El número d’uracans d’aquest segle està per sota la mitjana, va augmentar més la malària al s.XIX que actualment. Es va començar a fondre el glaciar del Kilimanjaro al voltant del 1800 quan encara no existia la contaminació …
Total, encara que hi ha arguments als dos bàndols i no en podem treure l’aigua clara. El que a mi no em sembla bé és que s’intenta col·locar el debat a un nivell moral i no a un nivell científic que és on ha d’estar (infondre por a la població). Actualment el problema encara necessita moltíssim estudi científic per poder passar a ser un debat moral, per tant el que s’hauria de fer és estudiar-lo des d’aquest punt de vista : científic.
Potser des del punt de vista científic és poden ponderar les prioritats per saber quins són els conflictes o problemes que actuals als que s’ha de fer front. Potser és un problema més d’assignació de recursos! En aquest cas s’hauria de valorar quins són els diferents problemes i si n’hi ha de més importants i urgents que els d’un petit canvi potencial de la temperatura que tampoc està clar quin és l’origen.
Segurament, després duna discussió científica ens adonem que hi ha algunes necessitats més urgents o més importants ( ull! no vull dir que aquesta no ho sigui!) a les que hem respondre amb la mateixa o més contundència: 800 milions de persones moren de gana, un bilió no té aigua potable, dos bilions no tenen ni sanitat mínima, 175 milions d’immigrants internacionals, 940 milions d’analfabets adults…
Novembre 15, 2007 a les 4:12 pm
Sr. Fàbrega, escribo desde Alicante. Me llamo Mercedes, tengo 73 años y soy licenciada en Químicas. He sido profesora de instituto. Al estar jubilada, dedico mucho tiempo a ayudar a mis nietos a hacer los deberes. Mi nieto de 1º ESO, tiene que presentar mañana un trabajo sobre el cambio climático. Buscando en google “canvi climàtic” he dado con este blog y ha sido una grata sorpresa leer este punto de vista tan equilibrado. Es importante considerar el problema al nivel que le corresponde y sobretodo hay que “responder con contundencia” –cito sus mismas palabras- a necesidades que son prioritarias.
Siento no contestar en valenciano, no tengo la misma fluidez que los jóvenes de ahora, pero entiendo bien el escrito y le animo a seguir publicando en este blog.
Novembre 15, 2007 a les 10:22 pm
Moltes gràcies pels ànims Mercedes.
M’alegra que t’hagi servit el meu post. Espero que li vagi molt bé el treball al teu nét xD
Novembre 17, 2007 a les 10:33 am
Primerament m’agradaria situar-me en un total agnosticisme vers aquesta nova secta ecocèntrica. Ni crec zelosament que l’augment de CO2 és la causa del canvi climàtic, ni tampoc sóc un lliberal que nega qualsevol correlació entre els dos fenòmens.
Després d’aquest proloqui vull continuar el tema on l’has deixat, en la obligació més peremptòria de la humanitat: la pobresa. I per fer-ho em vull basar en la paradoxa de com algunes polítiques contra l’escalfament global, executades per governs progressistes, perjudiquen als països més carestiosos. Vegem-ne alguns exemples:
1)La promoció del biodiesel: ignorant que la producció d’aquest combustible comporta un augment en el preu dels cereals. Jean Ziegler, delegat de la ONU pel dret a menjar, ho ha denunciat recentment i ho ha titllat de “crim contra la humanitat” perquè l’increment del preu dels aliments suposarà un agreujament de la fam mundial.
2)Si als activistes de l’escalfament els importés la pobresa, no haurien d’anar en contra del desenvolupament als països pobres, concretament contra les exportacions provinents d’aquests llocs. Malgrat això, a diversos estats europeus s’han fixat unes “carbon tariffs” per a aquells productes originaris de països no firmants del protocol de Kioto. Això em semblaria molt bé si només fos vàlid per a estats com USA o la Xina. Desafortunadament la gran majoria de països que han de pagar aquesta taxa, si volen col·locar els seus productes a Europa, són del Tercer Món.
3)Seguint amb aquesta dèria que tenen alguns per les taxes anem a l’Índia; on Greenpeace ha instat al govern a fixar un impost especial per a aquelles empreses que facin un us més intensiu de combustible fòssil. Segurament no s’han aturat a pensar que això podria provocar que les empreses en qüestió marxessin a un altra banda tot i deixant a l’atur a milions de persones (i allà l’atur no és com aquí, allà si no treballes no menges).
Acabo ja, i si quan començava definia l’ecocentrisme com una secta, ara acabo afirmant que l’ecologia és una ciència, tot i que encara està molt verda (acudit fàcil XDDD). Ho dic perquè tot just s’han formulat les primeres hipòtesis i ara les estem demostrant o refutant. Esperem que les teories no tardin gaire i siguin consistents, no sigui cas que fem el ridícul de cara a les generacions futures.
Novembre 19, 2007 a les 10:41 am
DFM,
Tens tota la raó i combrego plenament amb tot el que has exposat tant clarament. El problema són els interessos perquè, que jo sàpiga, lluitant contra la fam no et fas d’or, però amb el canvi climàtic sembla ser que si (i sinó pregunta-li a l’Al Gore…jeje)
El que no puc fer és exposar de cap a fi un tema que dóna per molt si els lectors ja es “queixen” de les pallisses que els hi dono…
m’encanten aquest tipus de comentaris que “complementen” i donen altres dades i raonaments!
Juny 9, 2008 a les 2:56 pm
i profèticament… també ho és aquest post del novembre. Avui a “La Contra” de La Vanguardia s’ens dona la mateiza opinió que comentaves del professor Pedro Videla. Haurem d’anar esbrinant la veritat…
http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20080609/53475603431.html
Juny 9, 2008 a les 3:13 pm
Eduard,
Gràcies pels teus comentaris, sempre és d’agraïr que complementeu els posts perquè jo ni arribo ni ho sé tot.
És una llàstima que els diaris publiquin les notícies quan els hi interessa i de forma partidista. Tal i com has pogut comprovar, aquí intento manifestar la meva opinó sempre fomentada, deixant de banda la demagògia barata i els interessos partidistes.
També m’agradaria excusar-me per no haver publicat res des de fa més d’un mes. L’agenda m’ha quedat petita
Ja parlaré amb els de La Vanguardia i els hi demanaré explicacions…
a veure si aquest humil blog és una de les fonts d’inspiració! jeje 
Fins la propera! (que espero que sigui aviat)