St. Narcís patró de Girona

stnarcis.jpg Avui és festa a la meva Girona natal perquè se celebra St. Narcís, la festa del patró de la ciutat. Segur que has sentit a parlar alguna vegada de les mosques de St. Narcís i segur que coneixes la llegenda sobre el seu origen. Gairebé tothom relaciona aquestes famoses mosques amb l’arribada de Napoleó amb les seves tropes a les terres gironines el 1810, però… s’equivoquen de ple! Aquesta llegenda prové de molt abans, concretament del s.XIII.

Aquesta llegenda es basa en un escrit de l’historiador Bernat Desclot de l’any 1288. En aquesta obra es fa referència a una plaga de mosques que hi hagué durant la invasió de les tropes franceses a la ciutat de Girona el mes de juny de 1285. Els invasors, capitanejats per Felip l’ARdit, van ocupar la col·legiata de Sant Fèlix on es venerava Sant Narcís, profanaren el temple i de cop i volta van sortir una gran quantitat de mosques que van començar a picar als soldats i als cavalls amb una gran rapidesa. L’exèrcit francès va haver de marxar de la ciutat cames ajudeu-me. En aquesta ajuda miraculosa hi van morir quatre mil cavalls i vint mil soldats. Bernat Desclot ho desciur d’aquesta manera:

” Primerament (Déu) els envià una plaga de mosques, que n’hi havia tantes, que en la resta del món mai no se n’havien vist tantes alhora; i eren mosques tant grosses i tan grans com un gla, i entraven pels narius i pel ses dels cavalls, que no hi valien mantes ni proteccions de cuir ni cap altra cobertura que els ho pogués impedir; i un cop havien entrat per un dels dits llocs, no hi havia cavall tant fort ni tant poderós que no  caigués immediatament mort a terra; així que en aquella host moriren ben bé quatre mil cavalls de preu i vint mil dels altres. Sens dubte, la plaga que Déu va donar al rei faraó a Egipte no fou major que aquesta.”

La segona vegada que les mosques van ajudar la ciutat va ser en una altra ocupació que va patir la ciutat l’any 1953. Els oficials francesos davant notari van jurar que un eixam de mosques blaves i verdes, extraordinàries, delmaren la cavalleria francesa. Es veu que els gironins van posar una caixa (que se suposa que era el sepulcre del sant) a sobre la muralla, la qual cosa provocà una plaga de mosques que espantaren els cavalls i els feren morir enmig de terribles mals.

En Bernat Boades ens dóna una altra dada en el “llibre de fets d’armes de Catalunya”: “Els francesos profanaren el sepulcre de Sant Narcís, i del nas surten mosques blaves, blanques, verdes, vermelles i negres. Són més grosses que una gla i són verinoses”.

L’any que ve us escriuré sobre la tradició del cotó fluix de St. Narcís que es posa a les orelles per eliminar el mal de cap… o era el mal d’orella? (a veure si algun lector ens ho pot aclarir) ;-)

Arxivat a Girona. Etiquetes: , , , .

8 Respostes cap a “St. Narcís patró de Girona”

  1. Dani Juan Diu:

    El tema del cotó és molt senzill (I AXIÒ KA SÓC XABA!!!). Segons en Xavier Masats (sense comentaris) sembla que a Sant Narcís se li atribuien moltes curacions de mal d’orella. És per això que sempre, a dia d’avui, el sr. Bisbe, quan acaba la Missa, reparteix aquest cotó entre el públic assistent.

  2. El senyor de les mosques Diu:

    Si St.Narcís estigués viu segur que faria tornar les mosques per picar a tota la gent de les barraques…ja jajaj
    O ara potser és hora de picar als nostres invasors actuals… (els espanyols)

  3. Jaume Diu:

    Molt bé Xavier, precisament ahir amb la meva germana estavem recordant d’on venia la tradició de les mosques i del cotó… mentre estic al despatx treballant (Sí, barna avui curra), recordo els infinits dies de ST.Narcís que anàvem a St.Felix a buscar el cotó i la estampa del sant…

  4. DFM Diu:

    Molt bé aquesta rememoració de les dues plagues, la primera durant la croada albigesa i no a les guerres napoleòniques, com bé aclareixes. Només un petita correcció: La segona plaga la dates al 1953, suposo que per un error mecanogràfic, però millor corregir-ho o sinó la gent es pensarà que va passar en època de’n Franco en comptes de la guerra dels segadors que és quan va esdevenir. Al marge de les supersticions i les llegendes, això de les plagues va esdevenir per la manca d’higiene en les ciutats (fixa’t que les plagues eren a l’estiu). Després, amb el despotisme il.lustrat del s.XVIII, es van treure els cementiris a fora de les ciutats, es van construïr clavegueres, etc… Per això Napoleó no va trobar-se amb cap plaga (ni en Franco jeje)

  5. xenius Diu:

    lo de Pere el Gran va ser el 1285, ino el 1288!

  6. Miquel Diu:

    Xavier, aquí un altre gironí que també ha passat lluny (bé, potser no tan) de la seva estimada ciutat la festa del seu patró per primera vegada.

    Amunt i crits!

  7. Esquirola Diu:

    Un escrit molt acertat i entranyable! Visca la nostra inmortal ciutat i el seu patró! Bones Fires a tothom!

  8. quitus Diu:

    A mi em sona més mal d’orella, tot i que no n’estic del tot segur. En qualsevol cas, crec que les Fires de la nostra ciutat són de les més impactants de totes les que pugui haver en el món. Personalment, almenys, no en conec cap de les dimensions de la Devesa. És increïble!

Deixa un comentari