St. Narcís patró de Girona

 Avui és festa a la meva Girona natal perquè se celebra St. Narcís, la festa del patró de la ciutat. Segur que has sentit a parlar alguna vegada de les mosques de St. Narcís i segur que coneixes la llegenda sobre el seu origen. Gairebé tothom relaciona aquestes famoses mosques amb l’arribada de Napoleó amb les seves tropes a les terres gironines el 1810, però… s’equivoquen de ple! Aquesta llegenda prové de molt abans, concretament del s.XIII.

Aquesta llegenda es basa en un escrit de l’historiador Bernat Desclot de l’any 1288. En aquesta obra es fa referència a una plaga de mosques que hi hagué durant la invasió de les tropes franceses a la ciutat de Girona el mes de juny de 1285. Els invasors, capitanejats per Felip l’ARdit, van ocupar la col·legiata de Sant Fèlix on es venerava Sant Narcís, profanaren el temple i de cop i volta van sortir una gran quantitat de mosques que van començar a picar als soldats i als cavalls amb una gran rapidesa. L’exèrcit francès va haver de marxar de la ciutat cames ajudeu-me. En aquesta ajuda miraculosa hi van morir quatre mil cavalls i vint mil soldats. Bernat Desclot ho desciur d’aquesta manera:

” Primerament (Déu) els envià una plaga de mosques, que n’hi havia tantes, que en la resta del món mai no se n’havien vist tantes alhora; i eren mosques tant grosses i tan grans com un gla, i entraven pels narius i pel ses dels cavalls, que no hi valien mantes ni proteccions de cuir ni cap altra cobertura que els ho pogués impedir; i un cop havien entrat per un dels dits llocs, no hi havia cavall tant fort ni tant poderós que no  caigués immediatament mort a terra; així que en aquella host moriren ben bé quatre mil cavalls de preu i vint mil dels altres. Sens dubte, la plaga que Déu va donar al rei faraó a Egipte no fou major que aquesta.”

La segona vegada que les mosques van ajudar la ciutat va ser en una altra ocupació que va patir la ciutat l’any 1953. Els oficials francesos davant notari van jurar que un eixam de mosques blaves i verdes, extraordinàries, delmaren la cavalleria francesa. Es veu que els gironins van posar una caixa (que se suposa que era el sepulcre del sant) a sobre la muralla, la qual cosa provocà una plaga de mosques que espantaren els cavalls i els feren morir enmig de terribles mals.

En Bernat Boades ens dóna una altra dada en el “llibre de fets d’armes de Catalunya”: “Els francesos profanaren el sepulcre de Sant Narcís, i del nas surten mosques blaves, blanques, verdes, vermelles i negres. Són més grosses que una gla i són verinoses”.

L’any que ve us escriuré sobre la tradició del cotó fluix de St. Narcís que es posa a les orelles per eliminar el mal de cap… o era el mal d’orella? (a veure si algun lector ens ho pot aclarir)