El ciclista Oscar Pereiro va quedar segon a 57 segons del líder del Tour 2006. Després de la desqualificació del corredor americà Froyd Landis per dopatge el ciclista espanyol passa a ser des d’avui l’oficial vencedor del tour. Ha rebut aquesta tarda el maillot groc de campió del Tour a Madrid a la seu del Consejo Superior de Deportes.
Avui acaba el debat que es va obrir l’any passat sobre el campió del Tour, però no queda tancat ni de bon tros, el gran debat que hi ha al darrere que és el problema del dopatge a l’esport. És un fet evident que les competicions sobre la bicicleta han perdut bona part dels seus seguidors per la mala reputació que pateix i la falta de credibilitat per culpa dels corredors i equips mèdics que fan mans i mànigues al límit de la legalitat per aconseguir el millor resultat.
Actualment l’esport d’èlit està en crisi i no només hi ha casos de dopatge al ciclisme: n’hi ha a l’atletisme, futbol… Si aquest episodi serveix per tancar definitivament el tema temporalment tornarà a expotar d’aquí a quatre dies quan es torni a descobrir un altre cas de “dopping”. El que s’hauria de fer és aprofitar que el debat encara avui està obert, per resoldre d’una vegada per totes aquest conflicte i marcar clarament els límits de la legalitat perquè no es torni a repetir. Només d’aquesta manera es pot aconseguir un esport d’èlit exemplar, interessant i realment competitiu que torni a fer vibrar als seguidors.
Per cert, moltes felicitats Òscar! Encara tinc l’esperança que es pot salvar el ciclisme.
Octubre 16, 2007 a les 1:50 pm
Estic d’acord amb tu: això del ciclisme ja no té credibilitat.. però a diferència de tu jo crec que ja n ohi ha retorn. Mai tornarà a ser un esport de masses.
Octubre 16, 2007 a les 10:00 pm
Penso, Xavier, que tens força raó i m’agradaria subratllar el que dius que en el futbol també hi ha dopatge, i molt més del que la gent es pensa. Què passa aleshores? Simplement hi ha molts més calés per tapar-ho, moltíssims. Fixeu-vos.
En el futbol hi hagut casos en equips bastant incrèduls: Guardiola (Brescia), Giovanella (Celta), Gurpegui (Athletic), etc. Mai trobarem dopatge en equips grans, però també hi ha “dopping”, tant en el Madrid com en el Barça. Això és així.
I en un dels punts on hi ha més dopatge és en les lesions; en les fases de recuperació, els metges sovint les escurcen a través de la modificació dels anomenats factors de creixement en la sang. Més clar, impossible.
També n’hi ha en el ciclisme, però no pas per culpa dels ciclistes. Si fos un esport més ben remunerat, tot el que es rumoreja ara, no passaria.
Octubre 16, 2007 a les 10:33 pm
Marc,
Crec que tens raó… però de moment no tenim proves tant congruents com per incriminar el futbol de la mateixa manera que el ciclisme.
Pensa que últimament el ciclisme ha sigut escandalòs, i això de moment no s’ha vist a cap altre esport.
Octubre 17, 2007 a les 11:11 pm
Mira per on… avui surt publicat als diaris que han suspès a Di Luca per haver anat de visita amb el doctor Carlo Santuccione ( també conegut com : “Oil of Drugs”)
un cas més i “suma i sigue”…
Octubre 18, 2007 a les 3:05 am
Xavier! Com van els pernils de Nadal? XD
Molt interessant el blog, a veure si actualitzes més sovint. I a veure si algun dia anem a fer unes cerveses, que pel que em vas dir vivim de costat!
Records