Baseball: Blue jays vs NW Yankees

   

Tres fotos del divendres que vaig anar a l’Skydome a veure el meu primer partit en directe de baseball al més pur estil americà. Va ser molt curiós perquè el partit va durar més de 4 hores i només era una part, perquè es veu que duren uns quants dies els partits, amb altres paraules, és com si només vas a veure la primera part d’un partit i la segona es juga l’endemà i et fan pagar una altra entrada!

Ara ja puc dir amb coneixement de causa que el baseball és un esport molt aborrit i lent, sort que els americans fan tot tipus d’espectacles entremig de cada canvi d’equip i que el camp està equipat amb la última tecnologia digital per distreure el públic: televisions, calefacció, altaveus, micròfons, etc. De fet, el camp és com un centre comercial perquè quan ja no sàpigues com seure puguis estirar les cames mentre compres alguna cosa a les botigues que hi ha al mateix estadi a la vegada que consumeixes hot-dogs en un dels molts fast-food de l’estadi. De fet, hi ha fins i tot un hotel a dintre de l’estadi!

Potser d’esports no en saben gaire, però realment els americans són els reis del màrqueting, se les saben totes! Les famílies no van al camp a gaudir del partit, van a l’estadi a gaudir de l’espectacle: dels sorteigs, premis, cheerleaders, comprar a les botigues, etc. És més, l’estadi ara es diu Rogers center, perquè és el nom d’una companyia de telefonia que patrocina els blue jays.

Emagister.com

Avui penjo un video sobre l’empresa de St.Cugat on treballo: Emagister. Des de fa tres anys treballa en el camp del màrqueting on-line amb Google. Per pormocionar el màrqueting on-line Google ha fet un minivideo que han penjat a Youtube amb el testimoni del cas d’eMagister.com

Us el recomano, no només perquè sigui el lloc on treballo, sinó perquè així veureu com fa els diners Google a través del màrqueting on-line (Adwords)

La Barbaqui-u

        

Ho sento però només vaig fer fotos del viatge cap a la casa de la “barbacoa”. Estic esperant que em passin unes fotos. Tot i això ja us avanço que va ser patètic. M’explico: Tots anavem amb la idea que hi hauria unes costelletes de xai, botifarres, xoriços, etc. Però només hi havia hamburgueses congelades i hot-dogs amb tot tipus de condiments!El partit de futbol tampoc va valdre la pena, vam apallissar l’equip contrari. Cal dir que els contrincants eren una colla de despenjats que només practiquen la bicicleta.Hi ha una cosa que encara no he comentat: Toronto és la ciutat ideal pels ciclistes: el paradís dels ciclistes. Al ser una ciutat plana la majoria de carrers tenen carril-bici perquè els ciutadans es desplacin amb bici. També influeix que el transport públic sigui molt car (el doble que a bcn) i les seves tres linies de metro es queden curtes. Suposo que el panorama deu cambiar força a l’hivern, quan la temperatura mitjana és -10º!

Les fotos són d’en Bart (com el protagonista dels Simpsons) i d’una mini Niagara Falls d’un parc que hi havia al costat de la caseta.

Adéu Chuma

    

Avui ha marxat el nostre resident preferit, la mascota d’ Ernescliff College: en Chuma. És un bon xicot que sempre ens explica les coses quan no les entenem ( gairebé sempre). En Chumaés africà i porta uns quants anys a Toronto. Ha marxat de vacances als Estats Units i tornarà d’aquí a tres setmanes. Quan torni podrem seguir rient i fent l’animal!

Aquest cap de setmana anirem a la casa de camp d’un noi de Toronto a fer una “barbacoa” i jugar a futbol. Aquí se’n diu “Soccer” del futbol i tenen raó, perquè és millor no dir-ne futbol perquè no en tenen ni idea! suposo que com que durant l’any la temperatura mitjana són uns -10º no tenen gaire incentius de sortir al carrer a entrenar…

Comença la gresca

   

Acabo d’arribar del primer dia de classe d’anglès! Durant aquests primers dies he funcionat com a turista i m’he passat el dia visitant la ciutat. La veritat és que no té gaire cosa que valgui la pena visitar, excepte la CN Tower i les Niagara Falls, però és divertit veure el xoc de cultures. Bé, més aviat hauria de dir el xoc de la cultura amb la “no-cultura” perquè el dilluns era el dia nacional de Canadà i tots els diaris i debats de televisió anaven cap a la mateixa direcció: qui sóm els canadencs? Existeix realment el sentiment de país? I algunes preguntes semblants. No cal dir que no es pot demanar segons què a un país amb 100 anys d’historia!És evident que la part d’influència americana, la provincia d’Ontario, segueixen clarament el patró americà: filosofia, mentalitat, menjars… Però sembla ser que la part de parla francesa, la que té més influencia de França no és tant americà, i en part és per això que es volen dividir Canadà en dos, perquè volen tallar amb aquest model.Dit això, ara només em queda dir que les classes que he començat avui han anat molt bé i que tenen molt bona pinta, que tot i el mal començament en aquest país, sembla ser que tot torna a la normalitat.

Aprofito per penjar tres fotos de la CN Tower: la meva es veu la panoràmica de tota la ciutat, una només de la torre i la del nen és a sobre la torre, on es poden veure els jardins que hi ha al carrer.