Target –> Toronto

Suposo que a aquestes alçades tothom sabrà el significat del títol d’aquest post. Si algú encara no se n’ha assabentat serà perquè era només un projecte sense cap ni peus i, precisament perquè no hi havia res confirmat, no ho he anat escampant als quatre vents. Ara que ja ha anat agafant forma, que ja ho tinc tot més que lligat,que ja no hi ha marxa enrera, ara que és definitiu (bé, ja fa un parell de setmanes que ho és, però no tenia temps d’anunciar-ho) confirmaré les especulacions: aquest estiu me’n vaig a Canadà!

El dia 25 de juny tocaré el dos ni més ni menys que a Toronto ( la capital de Canadà és Otawa, pels que demà comencen la “select”) i no tornaré fins el dia 3 de setembre. Ni tant com un erasmus ni tant poc com unes vacances, un punt intermig: dos mesos. Però no us penseu que aniré allà de vacances, a perdre el temps, a descansar i reflexionar com un bohemi (encara no m’he tornat foll). Després d’haver entrat al mercat laboral i de distanciar-me una miqueta de la universitat, ja fa temps que trobo a faltar les classes i m’estava començant a estressar la vida de jove professional explotat (no t’ho prenguis malament Carles!) he decidit tornar als vells/bells temps d’estudiant. Aquest estiu aniré a classes d’anglès pel matí i per la tarda… bé, cal que us ho expliqui tot? ja es veurà què faig per les tardes, encara no ho tinc clar ni jo, ja ho decidiré quan arribi i m’hi hagi adaptat, una miqueta d’aventura també va bé. No patiu que us tindré ben informats a través d’aquest blog en el cas que no defalleixi en l’intent.

Molts de vosaltres encara us deveu estar fent preguntes de l’estil: què li ha picat a aquest? i no podia estudiar a Girona o a Barcelona? o d’altres com: realment cal anar tant lluny? Doncs només us vull dir que no o us hi trenqueu pas la closca, no perdeu el temps esperant resposta a totes les vostres inquietuds perquè no les tinc ni jo. Tot és molt més senzill del que us podeu pensar. Aquest projecte té els seus inicis un dia esmorzant un entrepà (em sembla que era de pernil ) amb en JP, un amic meu que em vaig trobar el dia del meu aniversari a les jornades de l’emprenedor al Palau de Congressos de Catalunya. En un break em va plantejar aquesta possibilitat i m’hi vaig llençar de caps sense pensar (per variar). També és de justícia dir que aquesta decisió ja estava mig presa, en part, gràcies a la constant i efectiva insistència d’un oncle meu, conegut per molts lectors d’aquest blog, que sempre treia el tema quan anava a sopar a casa seva.
to be continued…