Tercer dia

Avui és divendres i ja em toca actualitzar el blog. Abans de marxar em vaig comprometre a anar penjant anècdotes i situacions divertides que em van passant i, com podeu comprovar, n’hi ha a patades!Us recordo que vaig arribar el dimarts a la una de la matinada i que fins dimarts al vespre no vaig tornar a ser persona. (penjaré una foto de l’oficina del Bank of Montreal que em va acollir el primer dia) Podríem dir que avui és el tercer dia “normal” a Toronto. Ara ja tinc un adaptador per l’endoll, ja veig com funcionen els àpats (dinen a la 1, sopen a les 6 i berenen a les 9!), sé anar a l’escola d’anglès sense perdre’m…

Avui a les 14:30 tinc la prova de nivell per saber a quin grup començaré les classes dimarts. Començaré el dimarts perquè dilluns és el dia de Canadà, la festa nacional, per tant l’escola tanca i tothom fa festa.

Aquesta tarda tenim partit de futbol a les 7. Jugarem a un camp de gesta natural que hi ha per aquí a prop. Dit així pot semblar que jugarem en un súper estadi, però no, és tal i com he dit: un “camp”. No és cap meravella, simplement és un camp on les porteries les fem amb samarretes i a jugar! pitjor que a l’escola!

Ahir al vespre vaig tenir una conversa molt interessant sobre el nacionalisme canadenc, perquè es veu que hi ha molts ciutadans que volen dividir el país en dues parts: la francesa i l’anglesa. Mentre estaven parlant del tema jo vaig fer una aportació (la primera!) fent un símil amb Catalunya i Espanya i es veu que em van entendre perquè acte seguit es van posar a parlar sobre si Catalunya era el motor d’Espanya: per cultura, indústria… val a dir que em va sorprendre perquè coneixien força bé la situació i vam mantenir una conversa força interessant, es podria dir que era la primera conversa que jo hi participava activament.

Bé, encara em queden un parell de dies de guiri fins que em posi a estudiar seriosament. Espero que a partir del dimarts el panorama comenci a canviar perquè ja en començo a estar fart de dinar amb cara de pòquer…xD

Bé, marxo a treballar una miqueta.

Al•leluia!

A les 6:30 he vist una persona que sortia de la residència i m’ha deixat passar a la sala d’estar, on m’he esperat fins que m’han donat la meva habitació. Ara fa una hora que m’he despertat i només em queden 5 minuts de bateria…i l’endoll és diferent! Per tant no puc escriure més. Només dir-vos que he “dormit” a una oficina del Banc of Montreal. Estic rebentat. Jo ja us vaig dir que seria una aventura! Segur que ningú s’esperava un començament tant prometedor!

Target –> Toronto

Suposo que a aquestes alçades tothom sabrà el significat del títol d’aquest post. Si algú encara no se n’ha assabentat serà perquè era només un projecte sense cap ni peus i, precisament perquè no hi havia res confirmat, no ho he anat escampant als quatre vents. Ara que ja ha anat agafant forma, que ja ho tinc tot més que lligat,que ja no hi ha marxa enrera, ara que és definitiu (bé, ja fa un parell de setmanes que ho és, però no tenia temps d’anunciar-ho) confirmaré les especulacions: aquest estiu me’n vaig a Canadà!

El dia 25 de juny tocaré el dos ni més ni menys que a Toronto ( la capital de Canadà és Otawa, pels que demà comencen la “select”) i no tornaré fins el dia 3 de setembre. Ni tant com un erasmus ni tant poc com unes vacances, un punt intermig: dos mesos. Però no us penseu que aniré allà de vacances, a perdre el temps, a descansar i reflexionar com un bohemi (encara no m’he tornat foll). Després d’haver entrat al mercat laboral i de distanciar-me una miqueta de la universitat, ja fa temps que trobo a faltar les classes i m’estava començant a estressar la vida de jove professional explotat (no t’ho prenguis malament Carles!) he decidit tornar als vells/bells temps d’estudiant. Aquest estiu aniré a classes d’anglès pel matí i per la tarda… bé, cal que us ho expliqui tot? ja es veurà què faig per les tardes, encara no ho tinc clar ni jo, ja ho decidiré quan arribi i m’hi hagi adaptat, una miqueta d’aventura també va bé. No patiu que us tindré ben informats a través d’aquest blog en el cas que no defalleixi en l’intent.

Molts de vosaltres encara us deveu estar fent preguntes de l’estil: què li ha picat a aquest? i no podia estudiar a Girona o a Barcelona? o d’altres com: realment cal anar tant lluny? Doncs només us vull dir que no o us hi trenqueu pas la closca, no perdeu el temps esperant resposta a totes les vostres inquietuds perquè no les tinc ni jo. Tot és molt més senzill del que us podeu pensar. Aquest projecte té els seus inicis un dia esmorzant un entrepà (em sembla que era de pernil ) amb en JP, un amic meu que em vaig trobar el dia del meu aniversari a les jornades de l’emprenedor al Palau de Congressos de Catalunya. En un break em va plantejar aquesta possibilitat i m’hi vaig llençar de caps sense pensar (per variar). També és de justícia dir que aquesta decisió ja estava mig presa, en part, gràcies a la constant i efectiva insistència d’un oncle meu, conegut per molts lectors d’aquest blog, que sempre treia el tema quan anava a sopar a casa seva.
to be continued…